[foto]

Els ajuntaments del Viladecans, Sant Boi i El Prat demanen a la Generalitat que s’impliqui en la conservació del Delta del Llobregat

Quan ha acabat el termini de dos mesos donat per la Comissió Europea per respondre als requeriments fets per millorar la preservació de l’entorn del Delta, els tres ajuntaments que tenen més terrenys en aquesta zona van fer el passat 21 d’abril una roda de premsa conjunta, via telemàtica, on van assegurar que el que han rebut fins ara per part del govern català “és insuficient”. “No pot ser que la resposta a l’advertiment sigui que ho estem treballant”, va indicar l’alcalde del Prat de Llobregat, Lluís Mijoler. “L’únic que tenim és el dibuix d’aquesta zona ZEPA que és el que se suposa que donaran a la Unió Europea, però no diuen de quina manera ho protegiran com a espai natural, quina gestió plantegen i quines inversions faran per fer-ho possible”, va afegir Mijoler.

En cas que ni Generalitat, que és qui té competències sobre els espais naturals, ni Estat, responsable de la gestió del port i l’aeroport. Compleixen amb les exigències europees el cas podria acabar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Les úniques notícies que han rebut fins ara els ajuntaments és que tant Generalitat com govern de l’Estat s’han reunit per consensuar un escrit de resposta per adreçar a la Unió Europea, però en desconeixen el seu contingut, si ja s’ha fet arribar a la Comissió Europea.

Un Pla de protecció fonamental

Davant del que consideren inacció per part de la Generalitat els tres municipis proposen que s’acordi un compromís ferm de les administracions locals, metropolitana, autonòmica i estatal amb la governança dels Espais Naturals i el Parc Agrari que, en cooperació amb agents implicats al territori com la pagesia, asseguri el futur d’aquesta infraestructura verda estratègica.

“Aquests espais naturals són els únics de Catalunya que tenen finançament de les administracions locals i inclús és superior a la que fa la Generalitat, però ja no tenim prou recursos per aportar a la gestió d’aquesta zona”, va advertir l’alcalde de Viladecans Carles Ruiz i afegia que “els ajuntaments estem fent grans esforços per garantir i preservar l’activitat agrícola, però això no es complementa amb la col·laboració d’altres administracions”. L’alcaldessa de Sant Boi de Llobregat, Lluïsa Moret va indicar que “les administracions locals som les més afectades per la manca de gestió de la Generalitat” i va reclamar la necessitat de disposar “d’un full de ruta de com protegir i gestionar aquest entorn” i això passa per l’aprovació del Pla especial de protecció de la zona “pendent des de fa més de 25 anys”, va recordar Mijoler.

Pels ajuntaments aquest pla “és fonamental per garantir la conservació de la biodiversitat del Delta, ja que ha de delimitar la superfície dels espais naturals protegits, establir les seves figures de protecció, redactar la normativa aplicable i definir el programa d’actuació i inversions”. I pel que fa al Parc Agrari del Baix Llobregat, aposten per potenciar de manera decidida la implicació de les administracions membres (Generalitat de Catalunya, Diputació de Barcelona, Àrea Metropolitana i ajuntaments) en el reforç de l’estructura i la dotació econòmica del seu òrgan gestor.

Els Espais Naturals del Delta del Llobregat comprenen una superfície de 969,4 hectàrees i són gestionats per un Consorci que disposa d’un pressupost anual de 438.000 euros i set treballadors. El Parc Agrari del Baix Llobregat, per la seva banda, s’estén sobre una superfície de 3.332 hectàrees. El Consorci que el gestiona disposa de 959.095 euros anuals i cinc treballadors.

Propostes dels ajuntaments

Davant “la inactivitat de les administracions autonòmica i estatal”, els tres ajuntaments estan elaborant un document on es recullen les actuacions i inversions necessàries “per preservar millor i ampliar els espais protegits, evitar la regressió del litoral deltaic i garantir la regeneració i la qualitat de l’aigua dels estanys i basses de la zona”. Entre les accions i mesures que es consideren prioritàries, destaquen:

-Revertir l’aparcament de taxis proper a la T1 construït sobre el connector biològic de Can Sabadell, que és la principal exigència de la Comissió Europea
-Fer una avaluació ambiental global que fiscalitzi la precisió en la identificació dels impactes ambientals específics i acumulats detectats en processos d’avaluació previs sobre l’impacte de les obres incloses al Pla Delta.
-Descartar qualsevol ampliació d’infraestructures com l’aeroport i el port que suposi pèrdua d’espais naturals o agrícoles protegits. Els tres ajuntaments s’oposen fermament a la proposta d’AENA d’allargar la tercera pista de l’aeroport de Barcelona-El Prat arrasant la llacuna protegida de La Ricarda.
-Ampliar els espais protegits per a garantir la preservació dels espais naturals i de la biodiversitat.

La Generalitat replica els alcaldes del Delta del Llobregat i assegura que està reforçant les mesures de protecció

Hores després que els alcaldes del Prat, Viladecans i Sant Boi hagin retret a la Generalitat una manca d’actuacions i que no hagi presentat la proposta del Pla Especial de Protecció, el Departament de Territori s’ha defensat assegurant que està treballant en la preservació de l’espai i ha destacat que manté reunions bilaterals amb tots els ajuntaments afectats. A banda de l’ampliació de les ZEPA i dels treballs tècnics, el Departament remarca que hi ha una part de la protecció que és responsabilitat de l’estat espanyol, com a titular de l’aeroport i el port. “És l’administració de l’Estat qui ha d’impulsar les actuacions compensatòries necessàries per donar compliment al requeriment europeu, més enllà de l’ampliació de les zones ZEPA o l’establiment d’un Pla de protecció”, apunta el Departament.

Recentment, en una entrevista a l’ACN, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, afirmava que veu “impossible” l’ampliació de la tercera pista de l’aeroport el Prat en els termes plantejats per Aena. Calvet recordava que “hi ha uns requeriments ambientals que Aena ha incomplert fins ara” i que “impossibiliten” que es pugui abordar “un debat seriós sobre aquest tema”. 

Inversions de l’ACA

Davant la polèmica sobre la protecció del delta del Llobregat, el Departament ha recordat aquest dimecres que, a través de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), preveu invertir 74 MEUR durant el període 2022-2027 per millorar l’estat ambiental del delta i el seu parc agrari. “Més enllà de la protecció formal cal implementar mesures per incrementar la portada d’aigua de qualitat a les zones humides protegides”, defensa el Govern.Amb aquestes inversions està previst incrementar la producció de l’aigua regenerada amb la millora de les estacions de les depuradores de Gavà i Prat de Llobregat, així com el sistema de sanejament de Gavà/Viladecans. També es rehabilitarà les zones humides del Pla de Llobregat i es faran actuacions de prevenció de les inundacions, millorant el drenatge de la plana del delta i les lleres.

En paral·lel, el Govern assegura que preveu fer actuacions de millora ambiental de forma coordinada amb altres administracions. Entre elles, destaca que vol tirar endavant un pla per gestionar la barrera de sorra que s’acumula en la desembocadura de la Murtra, programes d’eliminació del tap de sorra a la desembocadura de la riera de Sant Climent i Remolar, així com estudis de mobilitat de dinàmica litoral per prolongar els espigons de la desembocadura de la riera de Sant Climent al mar.La Generalitat també garanteix que vol posar en funcionament un pou de l’aqüífer profund existent a la maresma dels Reguerons, fer l’estudi d’accions de millora de la qualitat de l’aigua dels canals que envolten les basses de can Dimoni, i altres mesures de neteja i manteniment de les Corredores del delta.