Amb l’objectiu de difondre el llegat científic i els valors personals de Joan Oró, s’han previst diferents activitats que es duran a terme durant l’any vinent, principalment a Catalunya però també a l’estranger, com ara cicles de conferències, una exposició itinerant, un projecte educatiu o diferents publicacions, entre moltes altres iniciatives. La commemoració de l’Any Oró està impulsada pel Departament de Recerca i Universitats i la Fundació Joan Oró, amb el suport de diferents institucions, organismes i entitats privades
L’Any Joan Oró se centrarà a apropar el llegat científic i els valors personals d’aquesta figura cabdal en l’estudi de l’origen de la vida. En el marc de diferents activitats, principalment al territori català, l’objectiu de l’Any Joan Oró és fer arribar a tots els públics la figura de Joan Oró i Florensa (1923-2004), tant per les seves excepcionals aportacions científiques com per la seva trajectòria vital que permet difondre valors clau com ara la humilitat, l’emprenedoria, la valentia o la recerca com a instrument per fomentar la pau al món.
En l’acte de presentació de les principals activitats de l’Any Joan Oró, celebrat el passat 22 de novembre a la Delegació del Govern a Lleida, el conseller de Recerca i Universitats, Joaquim Nadal, ha destacat el compromís institucional transversal juntament amb provinent d’empreses i organismes privats en la commemoració del centenari de Joan Oró. Pel conseller Nadal, la celebració de l’Any Oró representa “la suma d’energies molt diverses que conflueixen en la voluntat de fer una commemoració rodona i d’assegurar que no només es tracta d’una eufòria momentània, sinó que es planifica amb voluntat de continuïtat i permanència”. En opinió del titular de Recerca i Universitats, a més, és important que “gaudim de les aportacions científiques i tècniques de Joan Oró, però també que intentem traslladar el seu esperit als joves d’aquest país per tal que adquireixin la passió pel coneixement i per la ciència que va ser un dels seus trets més definidors”.
Joan Oró i Florensa va marcar fites històriques en l’origen de la vida al nostre planeta. Entre les seves aportacions científiques, destaca el descobriment de la síntesi de l’adenina, un maó fonamental de l’ADN i del metabolisme cel·lular, en les condicions que regnaven en la Terra primitiva, així com l’assessorament a la NASA en l’anàlisi de les mostres lunars de les missions Apol·lo i els experiments de cerca de via que les naus Víking van efectuar a Mart.
L’Any Joan Oró, impulsat per la Fundació Joan Oró i el Departament de Recerca i Universitats, disposa també del suport de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació i un ampli suport institucional, així com amb la col·laboració de la Fundació “la Caixa” i de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. La commemoració vol atreure més de 100.000 persones gràcies als diferents actes de divulgació científica programats, i que tenen com a objectius principals donar a conèixer la figura de Joan Oró i Florensa, apropar al públic l’enigma sobre l’origen de la vida i la cerca en altres planetes, despertar en el públic l’emoció per la vida i celebrar-la.i ncentivar vocacions científiques.
El comissari de l’Any Joan Oró, l’astrònom Joan Anton Català i Amigó, ha explicat que el programa d’activitats té quatre pilars fonamentals: una exposició de gran format i caràcter itinerant, diversos cicles de conferències adreçats a tots els públics, el projecte educatiu Missió Joan Oró, i diferents publicacions i continguts audiovisuals. “Un programa que mantindrem viu per incorporar les propostes d’entitats d’arreu de Catalunya per donar a conèixer una figura històrica i irrepetible”, ha assenyalat Català.
Una de les seves contribucions més importants fou el 1959, quan va aconseguir sintetitzar adenina, un component dels àcids nucleics, molècules transmissores de l’herència biològica a partir d’àcid cianhídric i amoníac en una solució aquosa.
A partir del 1963 va col·laborar en diversos projectes d’investigació espacial de la NASA, com el projecte Apol·lo per a l’anàlisi de les roques i altres mostres de material de la Lluna, i el programa Viking per al desenvolupament d’un instrument per a l’anàlisi molecular de l’atmosfera i la matèria de la superfície del planeta Mart.
Va tornar a Catalunya l’any 1980 per col·laborar en els nous plans de desenvolupament energètic i l’estudi de fonts alternatives d’energia. Va ser diputat de CiU per Lleida al Parlament de Catalunya (1980-1981) i assessor en temes científics del president de la Generalitat. Les condicions que el país li oferia no li permetien fer una recerca de qualitat i va tornar a Houston, fins a la jubilació, el 1994.
Va morir a Barcelona el 2 de Setembre de 2004. Incinerat al Cementiri de Montjuïc, les cendres foren portades al cementiri de Lleida.
