sub-apartats
Carregant ofertes...
Opinió
Josep Enric Llebot
Catedràtic de física i professor de física i de ciencies ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona. Coordinador dels Informes sobre el Canvi Climàtic a Catalunya.
Copenhagen: Èxit o fracàs
Com moltes vegades passa, la valoració sobre els resultats de la conferència COP 15 de Copenhagen que va tenir lloc el proppassat mes de desembre depèn d'on vingui. Pels danesos i pels països signants de l'acord, inicialment els Estats Units d'Amèrica i Xina, l'acord defineix un camí que portarà a accions que resoldran el problema. Per una bona part de la resta, en canvi, tot el procés que s'ha seguit durant els darrers mesos per aconseguir definir una acció coordinada per a fer front a la qüestió del canvi climàtic pel període 2012-2020 se n'ha anat en orris.
Martí Boada
Naturalista, geògraf, doctor i professor de Ciències Ambientals. Investigador de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) de la UAB i membre del Comitè Espanyol del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient.
Catalunya, país de boscos (sense saber-ho)
Catalunya, és una país amb una biodiversitat extraordinària. Per posar un exemple a nivell de flora, s'escampen pel nostre teritori més de tres mil espècies, i per a situar-nos, podem referenciar que Anglaterra en té unes mil dues-centes. Aquest dada la podríem fer extensiva a d'altres grups d'organismes vius, i trobariem, amb mitjanes semblants, aquesta riquesa més enlla del que podria semblar: una informació de caire naturalístic, d'interès restringit. Lluny d'això, es una expressió, almenys en una bona part de les caracterísitques, dels paisatges catalans, caracteritzats per la diversitat i l'heterogeneitat, amb una naturalesa que podria explicar la diverstat territorial i sociocultural del país.
Ramón Arribas
Director del CADS
El paper del Cads i Catalunya a la cimera del Clima
No és estrany que aquests dies l’opinió generalitzada sobre la Cimera Mundial del Clima (COP15), que s’ha celebrat a Copenhaguen, tingui un regust agredolç i d’haver obtingut un resultats limitats. D’una banda podem instal·lar-nos en l’escepticisme, argumentant que l’acord final obtingut és massa inconcret i no s’ha arribat a l’acord global que pretenia incloure els més de 190 estats participants. Però de l’altra, també podem fixar-nos en els aspectes positius que la distingeixen d’anteriors cimeres, per exemple, el fet que països com els Estats Units o, en menor mesura, la Xina, s’han mostrat més interessats en participar, i sobretot les manifestacions de la societat civil en defensa d’un món millor. Manifestacions que, en diferents formats, han desafiat el fred arreu de la capital danesa, i han mostrat al món i als delegats que entraven i sortien del Bella Center la seva opinió crítica sobre algunes de les contradiccions de la nostra societat que ens ha portat a la situació actual.
CADS
Consell Assessor per el Desenvolupament Sostenible
Consumir menys per l'equitat ambiental
L'actual model de producció industrial globalitzat dels països del Nord s'abasteix en gran part de recursos naturals del Sud (minerals, petroli, gas natural, productes agrícoles) on com a contrapartida s'hi provoquen una sèrie d'impactes socials i ambientals força negatius. Aquest intercanvi desigual genera un deute ecològic dels països del nord envers als del sud.
Martí Boada
Naturalista, geògraf, doctor i professor de Ciències Ambientals. Investigador de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) de la UAB i membre del Comitè Espanyol del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient.
Certeses, escales de temps i espai i interaccions
Les escales temporals associades amb els components individuals del canvi global varien àmpliament. Tot i que el canvi en el land-use és avui el dominant, sembla ser que, si els escenaris modelitzats són realistes el canvi de clima s'anirà tornant cada vegada més important al llarg d'aquest segle. Els canvis en la composició atmosfèrica, especialment la concentració de CO2, són possiblement més importants avui, però aniran perdent el lideratge a mesura que el canvi de clima agafi més i més ritme.
CADS
Consell Assessor per el Desenvolupament Sostenible
Germina, que alguna cosa en queda
Si hi ha alguna pràctica escolar que recordem és la de fer germinar una mongeta i després plantar-la per estudiar-ne el creixement. Fer créixer plantes comestibles al balcó o al terrat de casa és possible i fàcil. No cal ser tan fervents de l'agricultura urbana com el pagès de terrat Joan Carulla, que té un veritable verger al seu pis del barri de la Sagrera de Barcelona, amb més de 2 tones de terra cultivable
Martí Boada
Naturalista, geògraf, doctor i professor de Ciències Ambientals. Investigador de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) de la UAB i membre del Comitè Espanyol del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient.
Canvis en la biodiversitat
Canvi global i paisatge VI
Martí Boada
Naturalista, geògraf, doctor i professor de Ciències Ambientals. Investigador de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) de la UAB i membre del Comitè Espanyol del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient.
Canvi global i paisatge (5ena Entrega)
Canvi Climàtic
CADS
Consell Assessor pel Desenvolupament Sostenible
Implica't amb el teu territori
Els experts defineixen el paisatge com el rostre del territori. Com succeeix en el rostre d’una persona, un paisatge no només ens mostra les característiques físiques sinó que també hi podem observar aspectes de la seva personalitat o el seu estat anímic. No és només una suma de components, sinó que el paisatge és el continent d’una multitud d’elements (naturals i humans) i alhora és també el contingut on s’expressen un conjunt de relacions no sempre fàcils entre aquests elements, com a producte de combinació de la percepció de la seva població i la dinàmica d’elements culturals i naturals que s’hi desenvolupen.
Martí Boada
Naturalista, geògraf, doctor i professor de Ciències Ambientals. Investigador de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) de la UAB i membre del Comitè Espanyol del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient.
Canvi Global i Paisatge (4a entrega)
Canvis en la composició de l’atmosfera
