Carregant ofertes...
Entrevistes
Josep Enric Llebot
Catedràtic i professor de física i de Ciències Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona i coordinador dels Informes sobre el Canvi Climàtic a Catalunya
Parlar del magatzem no reobre el debat nuclear, sinó que mostra una de les conseqüències de l'opció nuclear que es va prendre fa 30-35 anys.
En un intent de ser coherents i d'assumir les responsabilitats que comporta un determinat model de societat, encara que no sigui el que nosaltres, individualment, desitgem, us proposem aproximar-nos a les centrals nuclears i, per extensió, als residus que generen, de la mà de Josep Enric Llebot, catedràtic i professor de física i de Ciències Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona i coordinador dels Informes sobre el Canvi Climàtic a Catalunya.
Oriol Ferràndez Grau
Autor de labustiadepaper.net
La bústia de paper ha recollit 7Kg de paper durant l'any 2009
La bústia de paper és un projecte que es va iniciar l'1 de gener del 2009 amb la intenció de calcular el pes total en publicitat que podia rebre una bústia catalana durant tot un any. El resultat final ha estat una petita estadística on es pot veure el detall del tipus de publicitat i l' extrapolació de les xifres a diferents nivells. Amb tot això podem fer-nos una idea del malbaratament de recursos naturals amb finalitats únicament publicitàries.
Isabel Ginés
Coordinadora de l'ACGPE, Associació Central Gironina de Productes Ecològics.
"El preu del menú NO ha variat en cap de les escoles que treballem"
L'Associació Central Gironina de Productes Ecològics és una associació sense ànim de lucre que treballa per la millora de la qualitat dels menjadors escolars de les comarques gironines, tot fomentant els productes de temporada i ecològics, és a dir, tot treballant directament amb els productors locals -pagesos i ecoramaders-. Recentment el DARP va aprovar un pla d'acció per a incentivar els menjadors escolars ecològics. L'ACGPE compta amb el suport de l'Ajuntament de Girona i del DARP, i està coordinada per la Isabel Ginés. Per: Rosa Maria Espinosa
Josep Garriga Sala
Llicenciat en Ciències Polítiques, Econòmiques i Comercials, va ser subdirector general de Desenvolupament Sostenible de la Generalitat i director de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic (2007-2009). Des del 2003, ha assistit a totes les Cimeres del Clima, i creu que la solució passa per dissenyar un Pla Marshall del canvi climàtic.
A Copenhaguen no s'arribarà a un tractat internacional vinculant, però s'assentaran les bases perquè durant el 2010 això sigui possible
Tenim 2 o 3 anys, fins que expiri el Protocol de Kyoto. De moment, aquest 2009 avançarem un pas important. L'any que ve possiblement, hi haurà aquest tractat internacional signat a Mèxic i el 2013 haurà de començar a funcionar tot això que estem explicant. Del 2013 al 2020 serà el període en què tot això es posarà en marxa, hi haurà un canvi de tendència a nivell global i després, del 2020 al 2050, ja estarem en ruta, ben orientats. Si el 2050 hem rebaixat les emissions globals del món un 50% respecte l'any 1990 ja anirem be, i per tant, ho resoldrem. De fet, hi ha altres temes que també semblaven no tenir solució, com la capa d'ozó. Hi hem posat mitjans i s'està resolent. Hem de ser optimistes
Ramón Arribas
Geògraf i actual director del CADS, el Consell Assesor pel Desenvolupament Sostenible de Catalunya.
Les polítiques d'adaptació al canvi climàtic són diferents depenent del lloc on s'està, però totes han d'estar en comunió i ser globals
El Consell Assessor pel Desenvolupament Sostenible -adscrit al Departament de la Vicepresidència de la Generalitat- es va crear ara fa 10 anys per assessorar el govern de la Generalitat i per promoure la seva participació en polítiques i actuacions que incideixin en el medi ambient i en el desenvolupament sostenible. Actualment el seu president és Gabriel Ferraté i el seu director el geògraf Ramón Arribas.
Enrique Isla
Oceanògraf del l'Institut de Ciències del Mar de Barcelona i investigador del Consell Superior d'Investigacions Científiques
El desglaç del gel de l'Antàrtida pot contribuir a fer pujar el nivell del mar uns quants metres... per ofegar Barcelona i moltes de les ciutats costaneres
"Qualsevol acció que nosaltres poguem fer, per insignificant que sembli, és molt útil pel medi ambient"
