Per aconseguir-ho, cal superar les desigualtats i les injustícies basades en les diferències naturals associades al sexe biològic o a les convencions culturals lligades al gènere (tant a les societats on són més visibles com a les que són més subtils). També cal augmentar l'empoderament de la dona en aquells llocs del món en què el seu accés a coneixements i altres aspectes està coartat i, a tot arreu, augmentar la confiança en què les dones poden convertir-se en agents de canvi ambiental i social. Un cas clar és el del consum conscient: les dones sovint prenen la major part de les decisions associades a les compres domèstiques. A més, podríem posar en alça els valors del que és femení, amb un nou lideratge a les organitzacions, institucions de govern i empreses que integri el millor de les capacitats considerades femenines (intuïció, empatia, sensibilitat) i masculines (fortalesa, valentia, competitivitat) que rauen dins de cadascú de nosaltres, per tal d'enfortir valors com l'emotivitat, la generositat, la humilitat o la cooperació, i així inspirar el canvi en els altres i establir xarxes de relacions més fortes per superar plegats els reptes ambientals que ens esperen. En tot el que és quotidià, les ocupacions dedicades al benestar de les comunitats (preparació d'aliments, neteja, cura dels altres), actualment poc valorades, són clau en un model social més auster en recursos. Restaurar la importància dels valors tradicionals del que és femení contribueix a donar naixement al necessari canvi ambiental i social.