Others languages Bandera anglesa
Français
Deutsch
Español
English
Italiano
Português
Galego
Japanese
Àrab
Chinese

Miniatura de Aquest mapa representa les anomalies de la temperatura global mitjana des de 2008 fins a 2012Joaquim ElcachoDijous, 17 de gener del 2013Canvi climàtic: El segle XXI acumula 10 anys de rècord en temperatures altesEl 2012 va ser el novè any amb la temperatura mitjana més alta al conjunt del planeta des del 1880 (període del qual es disposen dades d'aquest tipus), segons el balanç del NASA's Goddard Institute for Space Studies (GISS), a Nova York (EUA). Els experts d'aquest centre especialitzat en l'estudi de les temperatures globals recorden que els anys més càlids de la història recent de la Terra continuen sent el 2010 i el 2005 però destaquen que les 10 dades mitjanes anuals màximes s'han produït des de l'inici del segle XXI, confirmant plenament l'acceleració de la tendència de canvi climàtic. El climatòleg del GISS, Gavin Schmidt, indica en aquest sentit que "un any amb dades altes no és important per si mateix, el que importa és que aquesta dècada és més càlida que la dècada passada, i que la última dècada del segle XX va ser més càlida que la dècada anterior". Miniatura de Miquel Mir GualDimecres, 9 de gener del 2013La reforestació dels sistemes dunars litorals de MallorcaUn article publicat recentment pel "Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears", tot i que amb data de 2010, posa de manifest una nova teoria que constata indicis ferms de que els sistemes dunars litorals a l'illa de Mallorca han estat reforestats al llarg del temps per part de l'home tot responent a distints interessos. Els sistemes platja-duna són, sens dubte, un dels trets fisiogràfics més característics de les costes mallorquines. Tot i que aquests, des d'algunes dècades enrere s'hagin associat de manera ferma a l'activitat socioeconòmica lligada a la indústria turística de sol i platja, la seva interacció amb l'home es remunta segles enrere.Miniatura de Albert Vilalta, exconseller de Medi AmbientDimarts, 8 de gener del 2013Com es va iniciar la política del primer departament de medi ambient del govern de CatalunyaLa Generalitat de Catalunya no es un conseqüència de cap "Constitución", és hereva i continuació de l'anterior de l'època republicana i va ser recuperada amb el seu president Tarradellas a l'exili. Amb ella es va recuperar també l'esperit de defensa dels nostres valors i patrimoni cultural i ambiental arrelats en el govern català de sempre. No estranyi doncs la creació pel nou govern català, del primer departament de medi ambient, el 1991, que s'havia d'ocupar d'un tema tant propi. El departament de PTOP de la Generalitat, de quin govern jo vaig formar part des del primer de novembre de 78, en el ínterim, va ser el que inicià l'aplicació de mesures de protecció d'entorns naturals, a l'empara del propi pla d'espais d'interès natural, que fou aprovat ja pel govern el 1985. La direcció general de Política Territorial, que havia preparat la llei catalana esmentada, va seguir encarregada de la protecció de la natura fins el 1991, que passà a medi ambient. MónSOStenibleDilluns, 7 de gener del 2013... I que l'any nou ens porti més consciència ambiental Demanem al nou any i al nou govern que, juntament amb el camí de la independència, enfilin (i dic enfilin perquè segur que fa pujada) el camí de la sostenibilitat de Catalunya. Una sostenibilitat que passa per l'impuls i la potenciació d'una economia verda que ajudi al país a sortir de la crisi, per l'impuls i la potenciació de les energies renovables (és increïble que un dels països amb més sol de la UE tingui l?índex més baix de generació d'energia solar!), per l'impuls i la potenciació dels recursos propis que redueixin les dependències exteriors, i per l'impuls i la potenciació de la investigació en matèria ambiental. Només així podrem parlar d'independència, en el sentit més ampli de la paraula.Miniatura de Marc FernàndezDivendres, 28 de desembre del 2012Nadal+ SOStenibleDurant aquestes festes de Nadal tenim la oportunitat de ser més sostenibles. Agrupats en 3 grans blocs: gestió de residus, gestió energètica i regals, us proposo un recull d'idees per ser més sostenibles durant aquests dies.Miniatura de Josep Manel BorràsDimecres, 26 de desembre del 2012 Miniatura de Mireia Boya BusquetDissabte, 22 de desembre del 2012L'espiral pirinencaPujo cap al Pirineu per una carretera plena de llums de cotxes fent cua nerviosament, esperant per avançar i arriscar la vida de molts per arribar dos minuts abans a l'hotel, a la segona residència. Em pregunto si podran deixar el ritme de la ciutat, agafar aire i gaudir del paisatge. Tinc els meus dubtes. Miniatura de Pere Josep Navarro i MarotoDijous, 20 de desembre del 2012Biomassa forestal i producció d'energiaTant a petita com a gran escala, els sistemes moderns de transformació energètica tenen unes emissions de partícules fines molts més baixes, amb continguts de sofre i metalls pesants inferiors o nuls en comparació amb les emissions de combustibles fòssils (carbó i derivats líquids del petroli). A més, cal afegir que l'ús de la biomassa forestal -estelles, pèl·lets, briquetes i llenyes- també ajuda a la creació de llocs de treball, noves oportunitats de negoci, consum i subministrament d'energia local i amb preus altament competitius i menys fluctuants que els combustibles fòssils, deixant romandre aquestes inversions sobre el territori. Miniatura de Miquel Mir GualDiumenge, 16 de desembre del 2012Salvem Es Trenc Es Trenc-Salobrar de Campos, situat al sud-est de l'illa de Mallorca, esdevé avui un dels sistemes litorals amb major valor ecològic arreu de l'arxipèlag balear, i també, al llarg de la costa mediterrània. Des del punt de vista geogràfic, parlem d'un sistema platja-duna de magnituds importants, on hi coexisteixen un nombre significatiu d'hàbitats, fent de la diversitat ecològica un dels seus valors principals. Aquest sistema és un dels pocs paratges naturals que avui encara queden sense urbanitzar en el litoral mallorquí, constituint un punt d?inflexió en tant a la protecció mediambiental de l'illa de Mallorca. No obstant, el devenir de la societat mallorquina i el canvi de model econòmic va tenir també influència directa sobre aquest espai. Miniatura de Alina HirschmannDimecres, 12 de desembre del 2012L'estrany cas del forat negre d'Andròmeda Un dels nombrosos forats negres presents a la veïna galàxia d'Andròmeda ha capgirat els models d'emissió de raigs X al descobrir-se que la lluminositat que emet pot arribar a superar la que li correspondria per la seva massa. Un estudi, en el qual han participat les investigadores Margarita Hernanz, de l?Institut de Ciències de l?Espai (CSIC-IEEC) i Glòria Sala, de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC-IEEC), ha establert la massa d'aquest objecte en unes deu vegades la del Sol. No obstant, alguns dels seus registres de lluminositat excedeixen els límits establerts per la física. El descobriment ha estat publicat avui a la revista Nature.
Següent pàgina 1   2   3   4   5   6   7   8   9   10    Pàgina anterior