Bici Baix LlobregatDissabte, 7 de maig del 2011A tots els partits polÃtics: Foment de la bicicleta a diariDes de Bici Baix Llobregat, associació de defensa de la bicicleta, ens reafirmem en la necessitat actual de seguir promovent ús d'aquest vehicle com a mitjà de transport a diari, per anar a treballar, estudiar, comprar i resta de desplaçaments possibles. Demanem que en tot programa polÃtic i electoral, del partit i de la tendència que sigui, aparegui, sens falta, el foment de la bicicleta a diari. És un objectiu que s'està perseguint a tot el nostre paÃs i resta d'Europa. No cal ja ni recordar-vos els grans avantatges per a la salut individual i col.lectiva de totes les persones, vagin o no amb bicicleta habitualment, que implica fomentar-ne l'ús diari. Implica la reducció d'emissions de CO2, dels embussos viaris, aixà com un estalvi econòmic per als ciutadans, especialment en temps de greu crisi econòmica.
Martà Boada,Dissabte, 30 d'abril del 2011Canvi Global a les zones supraforestals de l'Alt Montseny (III)La dispersió de llavors de conÃferes per ocells és d'una especial significà ncia biològica perquè succeeix generalment en el context d'una relació de mutualisme. Els membres que interactuen en aquest mutualisme són pins amb llavors sense ales o prà cticament sense ales, i ocells de diversos gèneres de còrvids. No hi ha dubte que la dispersió de pins de llavor no alada per part dels còrvids és un important fenomen d'ecologia forestal, biogeografia i evolució a l'hemisferi nord. Martà BoadaDissabte, 23 d'abril del 2011Canvi Global a les zones supraforestals de l'Alt Montseny (II)Al Montseny, es constata un procés de canvi global que s'expressa -almenys en part- en el canvi en les cobertes i en el paisatge general. Un canvi que es manifesta a partir de dos tipus de forces inductores: biofÃsiques i socioambientals. Alguns dels efectes es mostren en un augment generalitzat de cobertes forestals, i canvis en el balanç hidrològic. Algunes manifestacions d'aquests canvis es mostren per un canvi climà tic constatat d'increment en el darrers 40 anys, nous procesos de bioinvasió per part d'espècies forà nies i en els canvi d'usos del sòl: el pas d'un Montseny primari fins els anys setanta, a un Montseny terciari actualment. Martà BoadaDissabte, 16 d'abril del 2011Canvi Global a les zones supraforestals de l'Alt Montseny (I)L'estudi dels canvis, modificacions i transformacions que pateixen els paisatges, inclou necessariament una recerca a dues bandes: la dimensió socioeconòmica i la dimensió natural. Sovint la clau de l'explicació en el tipus de resposta de la dimensio natural té com a desencadenant l'escenari d'actuació de la societat. Aixà doncs, no té cap sentit aillar dos mons que han estat en continua interacció. És en aquest context on s'emmarca l'estudi del canvi global del massÃs del Montseny, on mitjancant diferents indicadors s'expliquen els canvis soferts per aquest espai.
Martà Boada,Dissabte, 9 d'abril del 2011Canvi global. Una perspectiva històrica. El Montseny com exemple (2a part)La regressió de les superfÃcies forestals durant el segle XVIII es pot provar de diferents maneres. Les causes serien l'increment de la població, la seva expansió cap a les zones més de muntanya i el progressiu increment del consum dels productes forestals, a nivell doméstic, artesà , industrial i particularment navilier.
Joan Vazquez i MendietaDijous, 7 d'abril del 2011Fira Natura, saludable per a les persones i la naturaEn l'any 99 en Ipcena varem decidir emprendre un projecte, que ni nosaltres mateixos haguéssim pensat mai que arribaria tant lluny, i faria tanta escola com la que ha fet Fira Natura. Van donant fruits les llavors sembrades fa temps, i van fent descobrir a molta gent la importà ncia vital que té la nostra cura en el consum de productes personals, siguin d'alimentació o serveis, de procedència respectuosa amb el medi ambient i alhora amb la salut de les persones, garantint aixà que el cicle de la vida continuï, sense ficar en risc el nostre futur i el dels nostres fills.Martà BoadaDissabte, 2 d'abril del 2011Canvi global. Una perspectiva històrica. El Montseny com exemple (1a part)Les actuals biocenosis que configuren part viva dels paisatges del massÃs del Montseny deixant de banda les transformacions d'orÃgen antròpic que s'iniciaren segurament amb els primers assentaments neolÃtics, semblen ser una conseqüència notòria de la darrera fase glacial, el Würm. Aquest va durar aproximadament 100.000 anys, situant llur episodi final uns 10.000 anys enrere dels nostres dies.Rafael LoperaDimecres, 30 de març del 2011El canvi horari: el que estalviem al matà ho gastem a la tardaAmb aquest canvi s'inicia l'època de l'any amb més quantitat de llum de manera que les instal.lacions solars entren en el seu perÃode més rendible. A Espanya es fan estimacions d'estalvi que apunten a una reducció mÃnima en el consum: entre el 0% i el 0,5%. Des del punt de vista de l'eficiència energètica hem conscienciar-nos que qualsevol gest que fem de cara a l'estalvi energètic vindrà bé fins a la nostra butxaca. Tot l'any hem de tenir en ment l'optimització i l'ús correcte de nostres recursos energètics. Perquè veiéssim canvis significatius en l'estalvi haurÃem de modificar el nostre horari personal.
MónSOStenibleDimarts, 29 de març del 2011L'efecte FukushimaSi fa 30 anys, quan el "Nuclear no grà cies" haguéssim près el camà de les renovables, on serÃem avui? Potser serÃem més lliures, menys dependents dels dictadors-magnats del petroli que amb l'amenaça de tancar l'aixeta ens fan mirar de nou cap a les nuclears, un camà -o un viratge, com diu en Marcel Coderch en el seu llibre- que l'accident de Fukushima confirma -després de Txernòbil i de Harresburg- ple de riscos i de perills reals. Potser Fukushima no sigui en va i ens ajudi a empendre d'una vegada per totes el camà de les energies renovables, netes, sense residus i sostenibles.
Som lo que sembremDimarts, 22 de març del 2011Wikileaks desvetlla implicacions de l'ambaixada americana en la campanya de difamació del Dr. Carrasco a l'ArgentinaEl nou de març passat uns cables de Wikileaks fets públics van mostrar com l'ambaixada dels EEUU a l'Argentina va fer lobby a favor de Monsanto i el seu glifosat en nombrosÃssimes ocasions, i qüestionant la credibilitat dels estudis del Dr. Carrasco. L'ambaixada posa per davant els interessos econòmics de Monsanto a la salut dels nens i adults de les zones conreades amb la soja transgènica i consideren que la vÃctima més gran és la mateixa Monsanto.
