Others languages Bandera anglesa
Français
Deutsch
Español
English
Italiano
Português
Galego
Japanese
Àrab
Chinese

Articles d'Opinió

Miniatura de Miquel Mir GualDimecres, 9 de gener del 2013La reforestació dels sistemes dunars litorals de MallorcaUn article publicat recentment pel "Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears", tot i que amb data de 2010, posa de manifest una nova teoria que constata indicis ferms de que els sistemes dunars litorals a l'illa de Mallorca han estat reforestats al llarg del temps per part de l'home tot responent a distints interessos. Els sistemes platja-duna són, sens dubte, un dels trets fisiogràfics més característics de les costes mallorquines. Tot i que aquests, des d'algunes dècades enrere s'hagin associat de manera ferma a l'activitat socioeconòmica lligada a la indústria turística de sol i platja, la seva interacció amb l'home es remunta segles enrere.Miniatura de Albert Vilalta, exconseller de Medi AmbientDimarts, 8 de gener del 2013Com es va iniciar la política del primer departament de medi ambient del govern de CatalunyaLa Generalitat de Catalunya no es un conseqüència de cap "Constitución", és hereva i continuació de l'anterior de l'època republicana i va ser recuperada amb el seu president Tarradellas a l'exili. Amb ella es va recuperar també l'esperit de defensa dels nostres valors i patrimoni cultural i ambiental arrelats en el govern català de sempre. No estranyi doncs la creació pel nou govern català, del primer departament de medi ambient, el 1991, que s'havia d'ocupar d'un tema tant propi. El departament de PTOP de la Generalitat, de quin govern jo vaig formar part des del primer de novembre de 78, en el ínterim, va ser el que inicià l'aplicació de mesures de protecció d'entorns naturals, a l'empara del propi pla d'espais d'interès natural, que fou aprovat ja pel govern el 1985. La direcció general de Política Territorial, que havia preparat la llei catalana esmentada, va seguir encarregada de la protecció de la natura fins el 1991, que passà a medi ambient. Miniatura de Marc FernàndezDivendres, 28 de desembre del 2012Nadal+ SOStenibleDurant aquestes festes de Nadal tenim la oportunitat de ser més sostenibles. Agrupats en 3 grans blocs: gestió de residus, gestió energètica i regals, us proposo un recull d'idees per ser més sostenibles durant aquests dies.Miniatura de Mireia Boya BusquetDissabte, 22 de desembre del 2012L'espiral pirinencaPujo cap al Pirineu per una carretera plena de llums de cotxes fent cua nerviosament, esperant per avançar i arriscar la vida de molts per arribar dos minuts abans a l'hotel, a la segona residència. Em pregunto si podran deixar el ritme de la ciutat, agafar aire i gaudir del paisatge. Tinc els meus dubtes. Miniatura de Pere Josep Navarro i MarotoDijous, 20 de desembre del 2012Biomassa forestal i producció d'energiaTant a petita com a gran escala, els sistemes moderns de transformació energètica tenen unes emissions de partícules fines molts més baixes, amb continguts de sofre i metalls pesants inferiors o nuls en comparació amb les emissions de combustibles fòssils (carbó i derivats líquids del petroli). A més, cal afegir que l'ús de la biomassa forestal -estelles, pèl·lets, briquetes i llenyes- també ajuda a la creació de llocs de treball, noves oportunitats de negoci, consum i subministrament d'energia local i amb preus altament competitius i menys fluctuants que els combustibles fòssils, deixant romandre aquestes inversions sobre el territori. Miniatura de Miquel Mir GualDiumenge, 16 de desembre del 2012Salvem Es Trenc Es Trenc-Salobrar de Campos, situat al sud-est de l'illa de Mallorca, esdevé avui un dels sistemes litorals amb major valor ecològic arreu de l'arxipèlag balear, i també, al llarg de la costa mediterrània. Des del punt de vista geogràfic, parlem d'un sistema platja-duna de magnituds importants, on hi coexisteixen un nombre significatiu d'hàbitats, fent de la diversitat ecològica un dels seus valors principals. Aquest sistema és un dels pocs paratges naturals que avui encara queden sense urbanitzar en el litoral mallorquí, constituint un punt d?inflexió en tant a la protecció mediambiental de l'illa de Mallorca. No obstant, el devenir de la societat mallorquina i el canvi de model econòmic va tenir també influència directa sobre aquest espai. Miniatura de Alina HirschmannDimecres, 12 de desembre del 2012L'estrany cas del forat negre d'Andròmeda Un dels nombrosos forats negres presents a la veïna galàxia d'Andròmeda ha capgirat els models d'emissió de raigs X al descobrir-se que la lluminositat que emet pot arribar a superar la que li correspondria per la seva massa. Un estudi, en el qual han participat les investigadores Margarita Hernanz, de l?Institut de Ciències de l?Espai (CSIC-IEEC) i Glòria Sala, de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC-IEEC), ha establert la massa d'aquest objecte en unes deu vegades la del Sol. No obstant, alguns dels seus registres de lluminositat excedeixen els límits establerts per la física. El descobriment ha estat publicat avui a la revista Nature.Miniatura de Manolo CarmonaDivendres, 30 de novembre del 2012Brossa?! Doncs deixa'm dues bosses...En aquest article, el psicòleg ambiental Manolo Carmona ens parla del reciclatge a països com Noruega o Suècia, on reciclen més d'un 90% de la brossa que generen. A Suècia, a més, no tant sols reciclen la brossa, sinó que -a més- produeixen energia a partir d'aquesta. Carmona també parla del concepte "waste=food" creat per Michael Braungart i William McDonough, que elimina el concepte de residu com a tal per a integrar-lo en el tancament de cercle ecològic. Finalment, Carmona introdueix el concepte del comportament proambiental, aquell que fa més probable que un individu o un grup de persones actuïn en favor del medi ambient.Miniatura de Josep GordiDilluns, 26 de novembre del 2012Les fulles del liquidàmbarAquests dies de tardor, gaudíem d'un esquitx d'ocres que s'estén pels vessants obacs de les muntanyes així com pels jardins i les places de les nostres ciutats. Dins del món urbà hi ha un arbre que en té el cor robat, es tracta del liquidàmbar, el qual al llarg de la tardor ens deixa, en les seves fulles, un reguitzell de coloracions marronoses esplèndides.Miniatura de Joaquim ElcachoDivendres, 23 de novembre del 2012L'ACCC té més influència a les xarxes socials que la direcció general de RecercaFent servir el sistema Kred d'anàlisi de l'impacte a internet -un dels més fiables de la xarxa-, l'Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC) té més influència a les xarxes socials que la direcció general de Recerca de la Generalitat.
Següent pàgina 1   2   3   4   5   6   7   8   9   10    Pàgina anterior