Joaquim ElcachoDilluns, 5 d'agost del 2013Armes naturals per combatre les plaguesLa quÃmica moderna ha aconseguit grans èxits en la lluita contra les plagues d'insectes que afecten els cultius. Sense negar aquest mèrit, també és cert que la utilització massiva, indiscriminada o inadequada d'alguns productes quÃmics de sÃntesi ha provocat problemes en el medi ambient fins i tot pitjors dels que es pretenia solucionar. L'agricultura actual no pot renunciar completament a la utilització de productes quÃmics però, en canvi, sà que pot substituir les substà ncies menys segures per altres d'origen natural, en principi més respectuoses amb el medi ambient. Futureco, una empresa de base tecnològica amb seu a Olèrdola, registra a la Unió Europea un insecticida basat en un principi actiu d?origen natural.
Ignasi Puig VentosaDijous, 1 d'agost del 2013TÃmids progressos en matèria de fiscalitat ambientalEl passat 28 de juny el Consell de Ministres va aprovar el "Proyecto de Ley por el que se establecen determinadas medidas en materia de fiscalidad medioambiental y se adoptan otras medidas tributarias y financieras", que actualment s'està tramitant al Congrés dels Diputats pel procediment d'urgència (http://ves.cat/hiKb, art. 5).
Malgrat el seu tÃtol, en matèria de fiscalitat ambiental el Projecte de Llei contempla únicament un impost nou: l'Impost sobre Gasos Fluorats d'Efecte Hivernacle. Benvingut sigui un impost sobre aquesta matèria i, sobretot, benvingut sigui el que gairebé podriem denominar com el bateig de l'Estat espanyol en matèria de fiscalitat ambiental.
Miquel Mir i Gual Dimecres, 24 de juliol del 2013Joves investigadors: guiats de cap a l'exili professionalÉs obvi que no passaré a la memòria eterna si ara, als dies que ens assetgen, m'atreveixo a escriure que les coses no van bé, que el dia a dia és fa difÃcil per a molta gent i, que per a d'altres, de cada cop més, el panorama és tant puta com trist. No és tampoc el primer pic que en faig dos cèntims de referència, ni tampoc el primer que dóna percepcions subjectives sobre el desesperançador camà que ens fan seguir. El fet és que la cosa no és puntual, ni sembla que tampoc sigui efÃmera. De cada vegada en són més els sectors i col·lectius que es troben immersos dins condicions decadents, no tan sols ja a nivell laboral ni professional, sinó el que és més trist, també a nivell humà .
MÃriam BelloDivendres, 12 de juliol del 2013Cases de palla, autoconstrucció i sostenibilitatQui no ha sentit mai el conte dels tres porquets? El més petit (i més gandul) va construir una casa de palla que a la primera bufada del llop va desaparèixer. Doncs bé, res més allunyat de la realitat: la palla pot ser un excel·lent material de construcció amb unes caracterÃstiques molt interessants.
És un material natural, abundant i ecològic, que proporciona un bon confort tèrmic i que permet l'autoconstrucció per la seva senzilla utilització. Es va començar a utilitzar fa uns 140 anys a Nebraska, Estats Units, quan els colons la van emprar per a la construcció dels seus habitatges davant l'escassetat d'altres materials. 
Mireia BoyaDimecres, 26 de juny del 2013Planificar el riscEl primer dia passes por i intentes salvar coses i a tu mateixa. El segon dia ets conscient de les destrosses, et sents orfe perquè cap mitjà de comunicació parla del teu poble i et poses a netejar ajudada per una mobilització ciutadana espectacular i sense precedents dels veïns i veïnes de Les. Sou uns i unes cracs i estaré eternament agraïda per la vostra ajuda. El quart dia, amb el fang que t'ha penetrat a l'ADN i una història per explicar al néts, ja has sentit prou tonteries de polÃtics i pseudo-experts amb corbata i arriba el moment de, amb el cap fred, rajar.
Els aiguats de la Vall d'Aran no es podien evitar perquè no podem controlar la natura, però les destrosses que han fet si que es podrien haver evitat. Com? Planificació territorial estratègica que incorpori el risc real en la presa de decisions i disseny dels usos en les zones d'influència dels cursos fluvials, en aquest cas la Garona.
Marta González González Dimarts, 5 de març del 2013Habitatge eficientEl nostre concepte de benestar s'ha tornat molt més exigent al llarg de les últimes dècades, a mesura que l'economia creixia. Si fa pocs anys combatÃem el fred de l'hivern amb una estufa i la calor de l'estiu amb un ventilador, ara és habitual tenir a casa calefacció i un aparell d'aire condicionat que mantenen la temperatura constant a qualsevol hora del dia i de la nit. Evidentment, això representa una despesa econòmica i mediambiental i, un cop vistes les conseqüències, ens preguntem si és possible reduir l'impacte mantenint l'estatus actual. La resposta és sÃ: amb un ús responsable de l'energia i amb el recolzament d'un habitatge eficient. Però, què és un habitatge eficient? Coincidint amb la celebració del Dia Mundial de l'Eficiència Energètica, en aquest article us oferim algunes de les pautes que ha de complir un habitatge eficient.
Eudald Rifà Dimecres, 6 de febrer del 2013Que n'hem de fer del Fracking?Per que volem el Fracking? Precisament això és el que es pregunta la població dels més de 100 municipis catalans inclosos en els permisos d'exploració de dues multinacionals que està tramitant la Generalitat. Parem l'orella, però ningú respon. Encara no hem trobat cap à nima del territori que tingui una bona paraula, ni que sigui de compassió, cap aquesta tècnica que permet extreure els últims hidrocarburs atrapats en la seva roca mare. Com és que ara anem a buscar les últimes bombolles de gas, que ja l'hem cremat tot? Home, doncs no; estem una mica més enllà de la meitat i cada vegada més amagat, més costos. Però la demanda creix i no ens en sabem estar. Potser n'haurem d'aprendre, qui ens en pot ensenyar? Miquel Mir GualDijous, 24 de gener del 2013La natura, ni avisa ni s'amagaUs haureu assabentat que, de tant en tant, i ben alerta a demanar permÃs, la natura crida a la porta i ens sorprèn a tots mentre peguem la becada. I és llavors que, sense cap mena d'avÃs, s'aixequen els mars, cruixen els sòls, ballen sense pausa els vents i al temps, el ser humà descobreix la seva infinita fragilitat. Només quan tot això s'esdevé i ens arriben a la retina dels ulls les imatges de gegants avingudes anegades d'aigua, de gratacels reconvertits a runes, de ciutats arrasades per ones de magnituds sorprenents, o bé de mils de persones cercant un nou refugi per encalentir les orelles, tenim la capacitat de tornar a la nostra minúscula dimensió, i pot ser per un temps pensem que simplement som una vulnerable casualitat. 
Judit RodrÃguez ManotasDiumenge, 20 de gener del 2013I nosaltres, cap a on anem?"Envà s, on vas?" és, sense cap mena de dubte, la campanya de comunicació ambiental que més ressò ha tingut a Catalunya. Se n'ha parlat a la televisió i a la rà dio, se n'han escrit articles en diversos diaris i Internet, i especialment Twitter n'ha tret fum. Arrel de tot el debat social generat i de la pròpia experiència amb el reciclatge, qualsevol ciutadà pot formar-se una opinió al respecte el que, sigui quina sigui, sempre és positiu.Joaquim ElcachoDijous, 17 de gener del 2013Canvi climà tic: El segle XXI acumula 10 anys de rècord en temperatures altesEl 2012 va ser el novè any amb la temperatura mitjana més alta al conjunt del planeta des del 1880 (perÃode del qual es disposen dades d'aquest tipus), segons el balanç del NASA's Goddard Institute for Space Studies (GISS), a Nova York (EUA). Els experts d'aquest centre especialitzat en l'estudi de les temperatures globals recorden que els anys més cà lids de la història recent de la Terra continuen sent el 2010 i el 2005 però destaquen que les 10 dades mitjanes anuals mà ximes s'han produït des de l'inici del segle XXI, confirmant plenament l'acceleració de la tendència de canvi climà tic. El climatòleg del GISS, Gavin Schmidt, indica en aquest sentit que "un any amb dades altes no és important per si mateix, el que importa és que aquesta dècada és més cà lida que la dècada passada, i que la última dècada del segle XX va ser més cà lida que la dècada anterior".
