Others languages Bandera anglesa
Français
Deutsch
Español
English
Italiano
Português
Galego
Japanese
Àrab
Chinese

Article d'Opini�

Diumenge, 2 de febrer del 2014

Els arbres com oracle

Des de temps immemorials les persones s'han acostat a la natura per trobar resposta a les seves preguntes o consell davant de les decisions que han de prendre. Per exemple, a l'antiga Grècia i en el temple de Dodona, hi havia un roure, de grans dimensions, que se l'hi atribuïen propietats endevinatòries ja que la seva capçada moguda pels vents era interpretada pels sacerdots del temple i donava bons o mals averanys a les demandes que se li feien. En conseqüència el terme oracle s'aplicava a les revelacions dels déus i, més endavant, al lloc o santuari on es transmetia el missatge.
És curiós que aquesta acció de preguntar a la natura s'hagi mantingut al llarg de segles. Aquests dies llegeixo: "La cartoixa de Parma" d'Stendhal (1783-1842), és a dir, d'Henri Beyle autor francès que va viure molt de temps a Itàlia. Doncs en aquesta obra trobo el següent paràgraf: "Ja saps que hi ha un castanyer jove que la meva mare, l'hivern que jo vaig néixer plantà amb les seves mans prop de la font gran en el parc de la casa, a dues llegües d'aquí: abans de fer res, he volgut anar-lo a veure: Tot just comença la primavera, pensava: tant de bo!, si l'arbre té fulles, serà un senyal per a mi"

La història segueix i la protagonista explica: "Ahir, a dos quarts de vuit del vespre, vaig anar arribar al meu castanyer; tenia fulles, unes petites fulles boniques que ja feien goig1 Vaig besar-les, sense fer-los mal "

Que interessant aquesta relació de l'arbre amb la persona i quin sentiment de respecte i gratitud genera el vincle emocional. 



Comparteix aquest article

Eco PDF e-mail Twitter Facebook

Un article de...

 -  -  -
Josep Gordi
Professor de Geografia de la Universitat de Girona

Imatges

Enllaços

Els arbres, entre el cel i la terra. Blog d'en Josep Gordi