Els premis dotats econòmicament haurien d'estar dirigits a incentivar els nous projectes i les activitats d'entitats i persones (investigadors i emprenedors, per exemple) que necessiten suport (i diners) per tirar endavant el seu treball.
Quin sentit té que un jugador de futbol de primer nivell mundial rebi un premi de 50.000 euros en reconeixement als seus mèrits esportius?
Això no treu que s'hagi de lloar la feina de Xavi i Iker Casillas, que aquest any es reparteixen la dotació del premi Príncipe de Asturias en
l'apartat d'esports.

Sense voler ofendre ningú, aquest comentari està motivat també pel premi Ramon Margalef d'Ecologia que s'entrega aquest vespre al Palau
de la Generalitat. En la meva modesta opinió no té sentit que s'entreguin cada any 80.000 euros (anys enrere n'eren 100.000) a un científic de prestigi internacional per reconèixer els seu treball. Hi hauria prou amb distingir els millors ecòlegs del món amb una estatueta i una visita a Catalunya i destinar la dotació econòmica a un nou apartat per a projectes o investigadors que necessitin aquests
diners per tirar endavant.

El professor Margalef mereixia (o mereix) tot el reconeixement del món, els impulsors i continuadors d'aquest premi tenen també el seu mèrit; el jurat i els guardonats són de primer nivell... però potser que repensem aquest premi i destinem els diners a fer realitat el futur i no només a posar medalles al passat.