Però, tot i així, sigui perquè la feina manual forma part de les nostres apetències com a humans, sigui per escapar de les dinàmiques que ens situen com a simples consumidors passius, cada cop més persones es troben amb ganes de posar les mans i les ments a treballar en tasques manuals. I aquesta passió per fer coses un mateix, a més de la satisfacció personal o entreteniment que implica, pot tenir repercussions positives a nivell ambiental. Elaborar el propi pa a casa evita l’ús d’additius. La recuperació creativa d’objectes i mobles dóna una segona oportunitat a materials que d’altra banda esdevindrien residus. Preparar conserves permet aprofitar els excedents d’una producció hortícola casolana o gaudir de productes de fora de temporada. Fer-se el propi iogurt, els liquats vegetals o els sucs, estalvia envasos. Cosir o fer punt, que tornen a causar sensació en forma d’activitats d’oci creatiu,
contribueix a allargar la vida de la roba sense haver-ne de comprar de nova i crear obsequis més personals iindependents del sistema de consum convencional.
El nombre de llibres, fires, i recursos a Internet en forma de blocs personals i pàgines web dedicades a les mil possibilitats del «fes-t’ho tu mateix», creix de manera imparable. El do-it-yourself, lluny de l’anècdota, és una nova cultura que valora la creativitat i propicia una relació més profunda amb els objectes que ens envolten. Ens permet donar un nou sentit, més compromès, al nostre temps lliure i, per què no, fer una petita passa cap a l’autosuficiència.
