Others languages Bandera anglesa
Français
Deutsch
Español
English
Italiano
Português
Galego
Japanese
Àrab
Chinese

Article d'Opini�

Diumenge, 20 de febrer del 2011

Les mil cares de la sostenibilitat

Les àrees naturals sagrades són, probablement, la forma més antiga de protecció dels hàbitats del planeta. Al llarg de la història, les civilitzacions, cultures i religions han convertit alguns espais o elements de la natura en sagrats, sigui perquè tenen un paper essencial en la vida de les persones, per la seva singularitat, o perquè el seu caràcter o altres atributs els fan ser un model per als humans. Es tracta d'elements que enriqueixen culturalment un territori i el doten de personalitat.
Alguns exemples són els baobabs a l'est de l'Àfrica i a Madagascar; el mont Fuji al Japó; les vaques, micos i elefants i el riu Ganges, a l'Índia, o les formacions rocoses d'Uluru o Ayers Rock a Austràlia. A Catalunya, en tenim diversos exemples, entre els quals destaquen Montserrat, el Montsant i el monestir de Poblet, tots tres vinculats a la religió catòlica i amb un elevat interès natural, cultural i paisatgístic.

La quantitat i diversitat d'àrees sagrades que trobem arreu del món són una mostra que la diversitat biològica està lligada a la diversitat cultural. I és que la promoció de qualsevol cultura es deriva de la interacció constant entre el medi ambient i les necessitats humanes: de la mateixa manera que la identitat cultural i l'estabilitat social es poden veure influenciades per les condicions ambientals, els factors culturals poden influir, també, en els comportaments i els valors dels consumidors en relació amb l'entorn. Tot i aquesta interacció, generalment s'ha subestimat el paper que pot tenir la diversitat cultural a l'hora d'afrontar els reptes ambientals, i aquest paper s'ha reservat a la ciència i a la tècnica.

En els últims anys, però, aquesta percepció ha començat a canviar, i cada cop més es pren consciència que els projectes de desenvolupament sostenible han de reconèixer l'especificitat cultural dels estils de vida, modes de producció i formes de governança. En aquest sentit, un pas important es va produir a la Cimera sobre el Desenvolupament Sostenible de 2002, celebrada a Johannesburg, en què la diversitat cultural s'integrava a les estratègies internacionals com un factor transversal per al desenvolupament sostenible.

Garantir la participació de les comunitats locals i indígenes, i de tots els sectors de la població en la presa de decisions de caràcter ambiental, així com aprofitar els coneixements tradicionals i la seva sinergia amb els coneixements científics, són clau per garantir la preservació de la diversitat biològica del planeta i l'avanç cap a la sostenibilitat de la nostra societat.


Comparteix aquest article

Eco PDF e-mail Twitter Facebook

Un article de...

 -  -  -
CADS
Consell Assessor per el Desenvolupament Sostenible