Tal com va dir Josep Maria Mallarach el dia de la presentació, l'objectiu del llibre és el de recuperar els valors que havien quedat oblidats en la gestió tradicional dels Espais Naturals Protegits (ENP), amb una clara voluntat de fer obrir els ulls i d'ampliar la mirada.

Podeu descarregar-vos el llibre en els següents llocs web:
- http://www.redeuroparc.org/img/publicaciones/manual10.pdf
- http://www.silene.es/documentos/Manual_EUROPARC_10.pdf Per casualitat, el dissabte següent teníem planificada una sortida familiar a la muntanya de Montserrat. Després de llegir l'article de Josep Maria Mallarach sobre la vida eremítica a Montserrat, vam decidir visitar la zona de la Tebaida que esta situada en una terrassa al damunt del monestir. Cal dir que la passejada em va fer pensar en com devia ser aquest espai a principis del segle XIX quan tots els eremitoris eren dempeus i ocupats. També em vaig imaginar com deu ser veure la sortida del sol des d'aquest indret de la muntanya o les olors de l'alzinar després de la pluja... La vida contemplativa i solitària de l'eremita havia de tenir molts moments magnífics i gratificants malgrat la seva evident dificultat per assumir-la pels humans actuals: apressats i inquiets.

Només en una ocasió he conegut i conversat amb un eremita. Vivia al bell mig del bosc, en una casa d'obra nova de dos metres per dos metres, sense porta ni finestra, a la zona dels cingles de Bertí. De la conversa ja en fa més de trenta anys però encara recordo que l'eremita va ser molt afable, era una persona que sabia escoltar i que estava al cas de tot fins i tot de la situació del Barça. Vam parlar de moltes coses però encara recordo que la frase que més em va impactar va venir a la pregunta meva sobre com s'ho feia per menjar. Ell va respondrem-me, amb un somriure als llavis: Déu sempre proveeix !