Others languages Bandera anglesa
Français
Deutsch
Español
English
Italiano
Português
Galego
Japanese
Àrab
Chinese

Article d'Opinió

Dimecres, 26 de setembre del 2012

Els valors culturals i espirituals dels espais naturals

El dijous 20 de setembre va presentar-se a la casa Milà, més coneguda per la Pedrera (Barcelona) el llibre: "El patrimonio inmaterial: valores culturales y espirituales. Manual para su incorporación en las àrees protegides", editat per Ecoparc-España i escrit per Josep Maria Mallarach, Eulàlia Comes i Alberto de Armas. Un dels elements més destacats d'aquest Manual és que incorpora un conjunt de recomanacions vers la inclusió dels valors culturals i espirituals dins la gestió dels Espais Naturals Protegits, a més a més, els consells van acompanyats d?exemples concrets de bones pràctiques.
Tal com va dir Josep Maria Mallarach el dia de la presentació, l'objectiu del llibre és el de recuperar els valors que havien quedat oblidats en la gestió tradicional dels Espais Naturals Protegits (ENP), amb una clara voluntat de fer obrir els ulls i d'ampliar la mirada.

Podeu descarregar-vos el llibre en els següents llocs web:
- http://www.redeuroparc.org/img/publicaciones/manual10.pdf
- http://www.silene.es/documentos/Manual_EUROPARC_10.pdf Per casualitat, el dissabte següent teníem planificada una sortida familiar a la muntanya de Montserrat. Després de llegir l'article de Josep Maria Mallarach sobre la vida eremítica a Montserrat, vam decidir visitar la zona de la Tebaida que esta situada en una terrassa al damunt del monestir. Cal dir que la passejada em va fer pensar en com devia ser aquest espai a principis del segle XIX quan tots els eremitoris eren dempeus i ocupats. També em vaig imaginar com deu ser veure la sortida del sol des d'aquest indret de la muntanya o les olors de l'alzinar després de la pluja... La vida contemplativa i solitària de l'eremita havia de tenir molts moments magnífics i gratificants malgrat la seva evident dificultat per assumir-la pels humans actuals: apressats i inquiets.

Només en una ocasió he conegut i conversat amb un eremita. Vivia al bell mig del bosc, en una casa d'obra nova de dos metres per dos metres, sense porta ni finestra, a la zona dels cingles de Bertí. De la conversa ja en fa més de trenta anys però encara recordo que l'eremita va ser molt afable, era una persona que sabia escoltar i que estava al cas de tot fins i tot de la situació del Barça. Vam parlar de moltes coses però encara recordo que la frase que més em va impactar va venir a la pregunta meva sobre com s'ho feia per menjar. Ell va respondrem-me, amb un somriure als llavis: Déu sempre proveeix !


Comparteix aquest article

Eco PDF e-mail Twitter Facebook

Un article de...

 -  -  -
Josep Gordi
Professor de Geografia de la Universitat de Girona

Imatges

Enllaços

Els arbres, entre el cel i la terra. Blog de Josep Gordi