Others languages Bandera anglesa
Français
Deutsch
Español
English
Italiano
Português
Galego
Japanese
Àrab
Chinese

Article d'Opinió

Dijous, 31 d'octubre del 2013

El valor dels boscos i camins periurbans

Fa uns dies vaig tenir la fortuna d'escoltar de la mà de Pere Vidal, arquitecte i tècnic de l'Ajuntament de Sabadell, les línies mestres de l'Avantprojecte del Pla Especial de Camins de Sabadell. De la seva exposició van sorprendre'm, positivament, dos fets: el plantejament del procés de participació i l'abast del document. Pel fa a la participació, cal assenyalar que aquesta s'ha endegat a nivell d'avantprojecte i, en conseqüència, les discussions i les converses amb tots els agents socials seran un element clau per decidir si el projecte segueix endavant i quina serà la seva versió definitiva. Per tant, la participació deixar de ser un tràmit i es converteix en una etapa clau de tot el procés de redacció del pla urbanístic. D'aquesta forma es trenca amb el clàssic procés de tramitació, on l'element clau de qualsevol document urbanístic és el seu vistiplau polític i la participació ciutadana s'esdevé un simple tràmit o la darrera etapa a cobrir.
Pel fa a la participació, cal assenyalar que aquesta s'ha endegat a nivell d'avantprojecte i, en conseqüència, les discussions i les converses amb tots els agents socials seran un element clau per decidir si el projecte segueix endavant i quina serà la seva versió definitiva. Per tant, la participació deixar de ser un tràmit i es converteix en una etapa clau de tot el procés de redacció del pla urbanístic. D'aquesta forma es trenca amb el clàssic procés de tramitació, on l'element clau de qualsevol document urbanístic és el seu vistiplau polític i la participació ciutadana s'esdevé un simple tràmit o la darrera etapa a cobrir. En canvi, en el procés de redacció i aprovació d'aquest document, la participació pren el valor que hauria de tenir sempre: aconseguir el recolzament i la complicitat social del projecte. Per fer possible aquest ambiciós objectiu s'ha endegat un minuciós pla de comunicació dels eixos bàsics del document a tots els agents implicats. Cal ressenyar que s'ha dedicat especial atenció a la propietat rural ja que la seva complicitat és imprescindible per fer realitat el projecte, el qual a part d'ésser un document urbanístic vol acabar convertint-se, a mig i llarg termini, en una eina de gestió territorial.

Un altre element novedós del procés de participació és que s'ha explicat a tècnics i polítics del municipis veïns ja que un document sobre boscos i camins no pot restar limitat a un terme municipal.

En realitat un document urbanístic sobre boscos i camins s'hauria de redactar a nivell supramunicipal ja que la gestió de la xarxa de camins i les masses forestals no pot circumscriure's a uns límits municipals. Soc plenament conscient que l'acompliment d'aquest darrer objectiu necessita, des del punt de vista, d'una altra generació de polítics i tècnics municipals ja que els actuals no ser si són capaços de sortir de la seva limitada tessel·la de poder i, sobretot, d'entendre que el paisatge periurbà que envolta les grans i mitjanes ciutats té cada vegada més valor pels ciutadans i la seva gestió implica un canvi de mentalitat territorial. Ara bé, si som capaços de crear consorcis comarcals per gestionar els residus, perquè no podem crear serveis supramunicipals per gestionar els camins, els boscos i el paisatge?

El segon element d'interès del projecte és la seva filosofia ja que és fonamenta en un imprescindible anàlisi multiescalar. Per tant, no podem pensar i gestionar la xarxa de camins de Sabadell sinó la integrem dins la plana vallesana i l'àrea metropolitana de Barcelona. En conseqüència, hi haurà camins de la xarxa de lògica estrictament municipal, com els senders que uniran els espais verds urbans amb els paisatges agroforestals o fluvials, després hi haurà camins que uneixin municipis i, en darrer lloc, hi haurà trajectes que seguin els interfluvis o els fons de vall uneixin la serralada litoral amb la prelitoral. Malgrat que un dels grans objectius del document és crear una xarxa de camins que afavoreix, tal com diu el geògraf Xavier Campillo, la mobilitat lenta; també hi ha la voluntat de pensar i decidir com s'ha d'intervenir en el conjunt d'aquest paisatge periurbà que resta entre les grans i mitjanes taques urbanes que hi ha a l'ondulada plana vallesana.

En conclusió, si volem que les persones es connectin amb la natura i surtin a peu des de les places i parcs dels seus nuclis urbans per anar a conèixer els paisatges, els rius i els boscos propers a casa seva, hem de plantejar-nos estratègies d'intervenció vers el conjunt d'aquesta xarxa d'espais oberts que tinguin el vistiplau dels propietaris que viuen i treballen aquestes terres i, a la vegada, reconeguin que la xarxa de camins pretén afavorir la connexió dels "urbanites" amb la seva natura més propera per tal de fer-los viure l'harmonia i el benestar que hi ha darrera l'acció de passejar per camps i boscos.

En conseqüència, si volem territoris més equilibrats a nivell del seu us i vivència hem de dedicar els màxims esforços a connectar els espais i eixos verds urbans amb els paisatges agroforestals que ens envolten. La ciutadania, en aquests temps difícils que vivim, ens ho agrairà enormement.


Comparteix aquest article

Eco PDF e-mail Twitter Facebook

Un article de...

 -  -  -
Josep Gordi
Professor de Geografia de la Universitat de Girona