També podria haver aprofitat i potser ho faré, altres dies relacionats amb la Terra com el dia de l'Arbre o dels Boscos que és el 21 de març, el Dia de la Terra que és el 22 d'abril, el Dia de la Mare - per allò de la mare Terra - que és el primer diumenge de maig, el dia del Medi Ambient que és el 5 de juny, el Dia de les Muntanyes que és l'11 de desembre, o fins i tot el Dia contra la violencia i el maltractament a les dones, que és el 25 de novembre, perquè la Terra també està essent maltractada, i molt! Però aquestes dates encara queden lluny i, de moment, he optat per aprofitar el Dia de la Dona per parlar una vegada més de la mare Terra., que ens acull.

Per això, li cedeixo la paraula, en aquest Clam de la Terra, que vaig escriure ja fa uns anys i que la meravellosa Montserrat Carulla, a qui li estaré eternament agraida, va posar veu i cara, i que, resumidament, diu així:

« Soc LA TERRA, la vostra mare, la vostra llar, la que acull la humanitat des de fa uns dos milions i mig d'anys i que us ha permès viure tot aquest temps amb el meu aire, la meva aigua, els meus recursos naturals ... que encara que semblin inesgotables, no ho són. Estic malalta, molt malalta. I puc afirmar que la causa de la meva malaltia és la vostra inconsciència i aquest costum que teniu d'actuar sense preveure les conseqüències.....

Ja se que no ho feu expressament, i que no en sabeu més, però és que encara que no ho feu amb mala intenció, el mal que esteu provocant és cada vegada més gran i està afectant tots els éssers que conviuen amb vosaltres i que -en molts casos- també us serveixen per escalfar-vos, per netejar-vos, per respirar, o d'aliment, d'abric, d'aixopluc...

Parlo de les plantes, dels arbres, dels conreus, dels vegetals, de les flors, dels animalons, des de les abelles que ja no encerten l'època de floració i no poden fer mel com abans, fins els peixos que de tant caçar-ne i menjar-ne de petits esteu provocant l'extinció d'algunes espècies.

Parlo també de l’aire i dels residus. Heu vist algun animal que embruti l'aire que necessita per respirar i l’espai que necessita per viure? Doncs això és el que estiu fent vosaltres. Que us la fiqueu a casa vostra tota la merda que genereu? Doncs no permeteu que us la hi fiqui ningú, perquè - al cap i a la fi- jo, LA TERRA, soc la vostra casa...

I l'aigua? Com pot ser que només us preocupi que surti aigua per l'aixeta quan la feu girar i no penseu d'on surt, d'on ve, per on discorre i on va a parar després de fer-la servir? Com pot ser que us enamorin els paisatges bonics, amb rius d'aigua cristal·lina, i arbres grans i sans, i flors, i animals pasturant, i neu... I no us adoneu que esteu anant en contra direcció, contaminant a dojo per terra, mar i aire?

Bé, no us vull atabalar més amb els meus mals. Les que em coneixeu, sabeu que soc soferta i que no em queixo de vici. Estic malalta de veritat, i el pitjor no és que jo em mori si no que morireu vosaltres, aquesta humanitat "sabia", aquesta societat del "coneixement" Quin coneixement és aquest que us encamina cap a la destrucció?? (...)”*

El concepte d’ecocidi

Digueu-me cursi. Però és una manera com una altra d’introduir el concepte de l’ecocidi, nom que segons la filòsofa ecofeminista Marta Tafalla hauria de rebre l’actual era de l’Antropozè, en que l’impacte de l’activitat humana està destruint els ecosistemes terrestres i la biodiversitat i modificant el clima. De fet, des de fa ja uns anys s’està treballant perquè l’ecocidi es consideri un crim internacional contra la humanitat i la pau, al costat dels genocidis i les violacions a les dones.

Pau, ecologisme i feminisme. Els tres puntals del moviment ecofeminisme, que com a terme va acunyar el 1974 l’escriptora francesa Françoise d’Eaubonne, però que com a corrent de pensament, amb nom o sense, havia nascut anys abans de la ma de la política ecologista alemana Petra Kelly (1947-1992), o la biòloga marina Rachel Carson (1907-1964) que ja el 1962 alertava que els pesticides provocaven l'enverinament d'ocells i, a través de la cadena alimentària, aquests tòxics arribaven a les persones. 

Per a l'ecofeminisme, el patriarcat no només condiciona i sotmet als cossos, ments i vides de dones i homes, sinó que també sotmet als altres éssers vius, i la natura no humana. I és tasca de feministes i ecologistes alliberar la Terra, els ecosistemes i els essers vius d’aquest sotmetiment, i fer-ho en un entorn de pau, democràcia i igualtat. Noms de joves dones com Greta Thunberg i de noves generacions com les que integren, entre d’altres, els col·lectius de Fridays For Future o d’Extinction Rebellion alimenten l’esperança que algun dia la Humanitat serà ecofemnista. Estem en el camí.

Un altre dia parlarem del que està suposant la globalització del coronavirus i dels canvis que està provocant que fem en les nostres vides tant personals com laborals, uns canvis que, en alguns casos, podríem mantenir i que, adequats a l’emergència climàtica, podrien arribar a suposar grans avenços en la reducció d’emissions. Però això serà més endavant, quan el virus estigui sota control. Ara, només demanar a tothom que faci cas dels consells de les autoritats sanitàries i del sentit comú. I no oblidem que tant les coses dolentes com les bones passen, i s’acaben, i que tots els problemes porten dintre seu la llavor de noves oportunitats.

 

*El video del Clam de la Terra es pot veure en aquest link: https://vimeo.com/12236002