Others languages Bandera anglesa
Français
Deutsch
Español
English
Italiano
Português
Galego
Japanese
Àrab
Chinese

Article d'Opinió

Dijous, 5 d'abril del 2012

El consol dels arbres

La natura, si li ho permets, et resitua en el teu marc natural. Ubicats dins del ritme i el funcionament de la naturalesa, podem passar prestament a sentir-nos-hi integrats, sotmesos a les seves vicissituds i pertorbacions. Les que comporten el pas del temps, els canvis estacionals... Senzillament som un més, una espècie més. Podem emmirallar-nos amb aquella vella alzina a la qual el vent ha esquinçat una de les branques i que es manté ferida però ferma, o també fer-ho amb aquell grup de cabres que espavilades però tranquil·les han creuat el camí davant nostre i que s'han aturat, tot seguit, per veure'ns allunyar-se.
Aquest dies de Pasqua, hem gaudit del fet d'hostatjar-nos, per primera vegada, enmig dels arbres ja que hem estat en un deliciós hotel del Maestrat (www.consolacion.com.es ) amb una notabilíssima cuina d'autor. D'altra part, té la peculiaritat d'haver creat 10 habitacions dins d'una pineda de pi blanc. Cada habitació és un cubícol de fusta i de forma rectangular, el qual té una ampli finestral situat a llevant i que es traboca al bosc. Per tant, des d'un dels sillons de l'estança o des del llit estant, pots gaudir de l'esplèndida visió d'un mar d'arbres ja que al teu davant , i com a gran regal per a la vista i l'esperit, s'estenen diferents serres del Maestrat les quals tenen com a punt més elevat el cim de Masset de 849 m.

Observar la fina silueta dels pins, les avellutades alzines i les majestuoses oliveres il·luminades per la fràgil llum de les darreres hores de la tarda, és omplir-te d'una pau, d'un silenci altament reconfortant. Certament, visualitzar un espai que oscil·la entre el blau del cel i el verd dels arbres, actua com a bàlsam per a l'esperit -potser agitat per la vida quotidiana?- i el cos, -posat a prova després d'una intensa jornada esportiva.- Tot esdevé sobtadament llunyà: el soroll de la circulació, el brogit quotidià pels passadissos a la feina i fins i tot, els crits de la canalla -i dels grans!!!- de la darrera festa familiar

La natura, si li ho permets, et resitua en el teu marc natural. Ubicats dins del ritme i el funcionament de la naturalesa, podem passar prestament a sentir-nos-hi integrats, sotmesos a les seves vicissituds i pertorbacions. Les que comporten el pas del temps, els canvis estacionals... Senzillament som un més, una espècie més. Podem emmirallar-nos amb aquella vella alzina a la qual el vent ha esquinçat una de les branques i que es manté ferida però ferma, o també fer-ho amb aquell grup de cabres que espavilades però tranquil·les han creuat el camí davant nostre i que s'han aturat, tot seguit, per veure'ns allunyar-se.

La verdor ens asserena i la penombra, que es va instal·lant amb l'arribada del capvespre, ens pot induir a la reflexió. Una reflexió que incideix en aquest pensament tan senzill i tanmateix tan intens: quin és el lloc que ens pertoca dins del meravellós espectacle natural? Tot sembla retornar-nos una i altra vegada al mateix punt: no dubtis, n'ets un més !!!


Comparteix aquest article

Eco PDF e-mail Twitter Facebook

Un article de...

 -  -  -
Maria-Mercè Bruguera i Josep Gordi
Josep Gordi Serrat és Professor de Geografia de la Universitat de Girona i autor del blog

Enllaços

Els arbres, entre el cel i la terra