Hi ha dues modalitats de canvi global: a) pot tractar-se de petites, pero dràstiques alteracions en sistemes que operen a nivell del conjunt de la terra, per exemple els gasos que provoquen l'efecte hivernacle; b) augments o increments en la dimensio de canvis locals en els sistemes naturals, per exemple, la perdua de biodiversitat consequencia dels canvis d'usos del sòl, els processos de bioinvasió, etc. El canvi global, sovint s'entén de forma confusa. Hi ha una tendència a simplificar, relacionant el canvi global al canvi climàtic, i al consegüent escalfament de la Terra, però veritablement el concepte abasta molt més.. Hi ha d'altres components més immediats i com la conversió i modificació directes dels ecosistemes terrestres, la pèrdua accelerada de biodiversitat i l'alteració química de l'atmosfera.

El Montseny, paradigma de paisatge socioecològic El Montseny, els valors socioecològics dels qual, son prou reconeguts, seria un clar exemple de l'expressió natura-cultura, el massís lluny de ser una mostra de paisatge humanament intocat, la seva bellesa i i singularitats son una expressió d'història natural i d'història social, un llegat que ens han arribat als nostres dies, mercés a unes formes culturals d'apropiació i relació, sovint no prou considerades, que en podem denominar sense rubor: sostenibles

Altrament, el massís del Montseny, per la situació biogeogràfica i per l'especial dinàmica socioambiental, constitueix un espai d'un elevat valor indicador de les manifestacions del canvi global en el primers estadis de la seves manifestacions. A nivell climàtic s'ha documentat un increment de 1´2 º C. de la temperatura en les darreres quatre dècades (Peñuelas, 2001, Boada 2001)-  Els processos de bioinvasió s'han posat de manifest en diferents espècies (Stefanescu, 2000, Boada & Vilà, 2001). El canvis d´ús en els darrers anys, han representat el pas d'uns usos primaris -agrosilvopastorals- a uns usos terciaris -parc natural i serveis-, tot canviant l'estructura i el funcionament dels paisatges.

En el primer de casos, algunes de les manifestacions d'aquest increment les observem amb la pujada de cota de la fageda, ocupant part de la superfície culminal dels matollars i prats subalpins.

Alguns treballs científics contrastats evidèncien de l'alteració dels cicles de vida, d'un complet conjunt d'espècies de plantes i animals que estarien influïts per l'augment de 1,2ºC durant el període esmentat.

En general s'observa en el conjunt del massís un augment de l'aridesa.
Respecte algunes espècies d'arbres , les fulles, s'obren en una mitjana de 20 dies abans i cauen 13 dies més tard. La floració i fructificació té lloc 10 dies abans. Les papallones apareixen 11 dies abans, la migració primaveral de les aus es retarda quinze dies. S'observa de forma general un ampli rang d'alteracions fenològiques entre les espècies, les quals haurien alterat la seva capacitat competitiva, i així, la seva ecologia i conservació, i l'estructura i funcionament dels ecosistemes.
Relatiu als canvis d'us pel que fa a les activitats productives, en les darreres dècades s'ha tancat l'activitat agrosilvopastoral d'aproximadament 700 masos, alguns d'ells reconvertits en sector serveis o residències secundàries.

Tanmateix la pèrdua de superfície agrícoles i de pastures s'ha reduït en mes d'un 30% i el bosc ha augmentat en una quantitat aproximada, algunes de les conseqüències d'aquesta modificació de les cobertes, estat la pèrdua de mosaicitat en els paisatges i la reducció de la biodiversitat botànica i faunística..