Socialment sempre s'ha relacionat amb unes condicions de treball molt dures i poc saludables per als miners, i econòmicament ha sobreviscut en molts casos gràcies a les subvencions públiques com ha estat el cas del carbó a Espanya.

Ramon Folch escriu un article a sostenible.cat parlant de les mines de carbó i de la nova directiva de la Unió Europa que prohibirà als estats subvencionar-l'ho a partir del 2014. El debat ja és obert, però sembla inevitable ja que la opinió majoritària és conscient que no es pot subvencionar una de les activitats més contaminants.

D'altra banda l'Associació Internacional de Metges per la Prevenció de la Guerra nuclear adopta una resolució on demanen prohibir la mineria d'urani per la seva afectació social i ambiental. És prou clar que les mines d'urani són econòmicament rentables a diferència de les mines de carbó. però pel que fa a l'impacte ambiental comparteixen protagonisme, ja que les mines d'urani contaminen les aigües subterrànies i escampen radioactivitat.

Cap de les dues activitats mineres queda lliure de culpa, i ambdues formen part de la llista d'activitats que afecten negativament com a mínim a dues de les tres branques del desenvolupament sostenible (economia, societat i medi ambient).

Ara s'obre un debat sobre la necessitat d'aturar aquestes activitats. Europa ja ha reduït significativament la seva activitat minera al llarg dels anys, però de res servirà si aquesta es trasllada a altres països on les normatives són molt més permissives i els efectes ambientals, socials i econòmics poden tenir un impacte negatiu força més gran.

Les energies alternatives i renovables han de jugar ara un paper decisiu en la història de la indústria i el consum.