Others languages Bandera anglesa
Français
Deutsch
Español
English
Italiano
Português
Galego
Japanese
Àrab
Chinese

Article d'Opinió

Dimecres, 9 de desembre del 2009

Certeses, escales de temps i espai i interaccions

Les escales temporals associades amb els components individuals del canvi global varien àmpliament. Tot i que el canvi en el land-use és avui el dominant, sembla ser que, si els escenaris modelitzats són realistes el canvi de clima s'anirà tornant cada vegada més important al llarg d'aquest segle.
Els canvis en la composició atmosfèrica, especialment la concentració de CO2, són possiblement més importants avui, però aniran perdent el lideratge a mesura que el canvi de clima agafi més i més ritme. Hi ha dos aspectes més a remarcar dins el canvi global.
En primer lloc, les mitjanes globals que se solen fer servir com a mesura del medi ambient global en procés de canvi amaguen moltes vegades variacions geogràfiques significatives i no mostren la relativa importància dels components del canvi global a un nivell regional. Per exemple, es prediu que l'augment de temperatures provocarà menys efecte en els tròpics i més efecte en latituds altes, mentre que el canvi del land-use té avui més rellevància en els tròpics. D'aquesta manera, tot i que el canvi del land-use serà probablement dominant per gran part de la Terra en el futur previsible, l'augment de temperatura és ara important a les latituds altes i la seva importància sembla que creixerà. Per exemple, Kurtz estima que ja hi ha evidència de canvis importants en ecosistemes terrestres d'alta latitud, possiblement com a resposta a l' increment de temperatura, que té significants conseqüències per a l'administració sostenible d'aquells sistemes i per la reserva de carboni terrestre. A escala regional, hem pogut detectar un incipient procés de "mediterranització" en paisatges de corologia centre-europea, manifestant-se amb un quasi imperceptible augment de l'alzina en les zones de contacte amb boscos de faig, mostrant un progressiu procés d' insularització d'aquests, amb un posterior procés manifestament regressiu.

El segon aspecte a comentar del canvi global és que aquest és causat per un conjunt d'accions individuals i específiques a cada lloc, cada dia. Les emissions de petroli fòssil sorgeixen d'un nombre de fonts intermitents en el globus. El canvi en el land-use també és amplament distribuït arreu del món i normalment és provocat per un conjunt interactiu de factors demogràfics, socioeconòmics i polítics que són específics de cada regió (tot i tenint en compte la globalització de les economies).

Dins del rang d'escales que engloba el canvi global, els temes d'administració de recursos normalment s'adrecen a l'escala del paisatge (desenes de kilòmetres), i en aquesta escala el canvi global tendeix a ser considerat només com una pertorbació més en un complex espectre de factors que afecten el règim de l'administració, sovint menys imminent que els altres. Mentre que alguns components del canvi global poden ser tractats com a temes globals, com per exemple la concentració de CO2 a l'atmosfera, la majoria d'ells no poden.

És important aparellar l'escala de temps de la naturalesa de la gestió del recurs amb el component apropiat del canvi global. Mentre que a un agricultor no li afecti en la seva producció d'aliments en els propers anys immediats,a aquest no li interessarà un canvi en la temperatura que no es prediu fins al 2040, aquest només s'interessarà per les possibles sequeres en la dècada vinent i en els canvis locals de temperatura. Fins i tot la detecció dels canvis en els paisatges, poden passar inadvertits, doncs no presenten aparences fàcilment detectables, car l'escala de temps és a un nivell de lentitud i d'expressió final que requereix de registres documentals del paisatges de sèries mitges i llargues.

Els inductors del canvi global s'han presentat individualment, com efectes separats, però no és aquesta la manera en la que actuen. Les interaccions entre ells determinarà fortament com responen els ecosistemes terrestres als canvis en l'acceleració. Això és un replantejament d'un principi fonamental de l'ecologia; el resultat de l'acció de diversos factors mediambientals en un sistema ecològic ve determinat pels seus efectes interactius i no pot ser deduït sense abans considerar la naturalesa i magnitud d'aquestes interaccions. La dificultat de mesurar el punt d'encontre de les forces inductores de naturalesa socioeconòmica amb les d'origen biofísic, mostra la necessària interdisciplinarietat per una aproximació a la seva mesura. Tal i com he dit abans, crec que en aquest punt d'encontre, el paper dels estudiosos del paisatge és important perquè tenen molt a aportar al discurs del canvi global.

Els tipus de land-use estan delimitats pel clima. Els canvis en el land-use provoquen emissions de gasos que afecten el clima; un clima en procés de canvi també afectarà la distribució d'usos (land-uses), el que, una altra vegada, afectarà al clima. I així s'inicia un procés circular sense fi.

Els components del canvi global són usualment tant causants com conseqüències. No estan relacionats en seqüències lineals de causa/efecte, però estan interconectats entre ells amb nombrosos llaços de feedback en un complex sistema interactiu.


Comparteix aquest article

Eco PDF e-mail Twitter Facebook

Un article de...

 -  -  -
Martí Boada
Naturalista, geògraf, doctor i professor de Ciències Ambientals. Investigador de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) de la UAB i membre del Comitè Espanyol del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient.

Enllaços

MartíBoada.com