Others languages Bandera anglesa
Français
Deutsch
Español
English
Italiano
Português
Galego
Japanese
Àrab
Chinese

Article d'Opinió

Diumenge, 8 de novembre del 2009

Canvis en els usos del sòl i en les cobertes del sòl

Els canvis induïts per causes socio-econòmiques en el usos del sòl i en les cobertes del sòl són, amb diferència, el component més dominant en el canvi global en termes d'impacte en els ecosistemes terrestres. Segons Fisher, els canvis de la coberta del sòl estan directament relacionats amb les alteracions en el funcionament de la Terra en, com a mínim, quatre àrees:
* Tenen implicacions molt importants per a l'equilibri de la radiació global i els fluxos d'energia.
* Contribueixen als canvis dels cicles biogeoquímics.
* Modifiquen els cicles hidrològics.
* Influeixen en la complexitat ecològica. El terme "land-cover" fa referència a l'estructura del sistema de vegetació/terrestre (per exemple: bosc, màquia, prats etc.), mentre que "land-use" es refereix a la manera en què les societats humanes fan ús d'aquests diferents tipus de terra (per exemple: els boscos poden ser utilitzats per produir fusta o bé poden ser conservats, les terres de conreus poden ser conreades amb diferents sistemes i tècniques, etc.).

En els últims mil anys, més de la meitat dels sòls fèrtils i conreats de la Terra i virtualment totes les terres fèrtils s'han convertit en aquest "cover" (coberta). Aquest procés de conversió s'ha incrementat de forma espectacular en els últims temps; més de la meitat de les zones conreades de la Terra han estat creades durant l'últim segle.

El procés de canvi del "land-cover" no és un procés simplement basat en l'acte de convertir la vegetació natural en terres de conreu, sinó que aquest consta d'una complexa trajectòria que consta de fases de rompuda: agricultura activa, abandonament, creixement secundari i re-neteja, per produir una matriu dinàmica de tipus de "cover". Des d'una perspectiva més ampla, el canvi del "land-cover" en els tròpics es basa en la conversió de boscos en sistemes més intensament manipulats, mentre que a les zones més temperades hi ha un fenomen creixent que és l'abandonament de les terres agrícoles i el seu retorn a la vegetació nativa. Això vol dir entre altres coses, un augment considerable de vegetació llenyosa. Aquest darrer es un dels processos de canvi global més evident en els paisatges de muntanya, arreu de Catalunya.

A escala global, un dels canvis més notoris en el canvi del "land-cover" és la intensificació de l'agricultura en zones que ja han estat convertides per a l'ús agrícola. D'aquesta manera, la majoria dels increments en la producció d'aliments necessària per alimentar la població en augment s'haurà d'obtenir a partir d'un increment en la productivitat de les terres ja existents, la qual cosa provocarà grans impactes en els cicles biogeoquímics globals i locals.

Tot i que el canvi en el "land-use" pot succeir independentment del canvi en el "land-cover", ambdós solen esdevenir conjuntament, i la literatura del canvi global sol referir-se a ells com si fossin un sol procés. Tal com explica Vitousek, els processos de canvi en els "land-use" i "land cover" tenen gairebé sempre uns profunds efectes en els ecosistemes terrestres, efectes tals com canvis en la complexitat de sistemes ecològics a través de l'eliminació d'espècies ja existents o la introducció d'espècies exòtiques. Per altres autors, s'hi afegeix la pèrdua de carboni i nutrients del sòl o canvis en la biomassa dels boscos. Crutzen, preveu un increment en la producció de gasos nocius per l'atmosfera; i Pielke i Avissar, efectes directes en el clima regional. En la nostra escala, a Catalunya, ja s'ha pogut detectar un increment de mitjana de temperatura en els darrers 50 anys superior a 1ºC, i alguns processos de bio-invasiò significatius, i en general, els canvis en el land-use. En particular, la regressió de l'activitat agrícola i ramadera, ha representant una reducció de les superfícies de paisatges herbacis a favor d'un increment de paisatges llenyosos amb una reducció considerable de de la massa estructural i cromàtica.

Tot i que els efectes que el canvi del "land-cover" sobre la composició de la vegetació i l'estructura dels sòls són clarament visibles (són canvis en l'estructura de la superfície terrestre), els impactes que no es veuen del canvi del "land-use" i "land-cover" en els sòls són igualment importants (són els canvis de sota de la superfície). Hi ha efectes significatius en el funcionament i l'estructura física, química i biològica dels sòls que es deuen al canvi en el "land-use" i "land-cover", sobretot a la conversió d'ecosistemes naturals en terres d'ús agrícola. Al nostre país, alguns canvis d'us relacionats amb l'abandó de superfícies agrícoles, podrien ajudar a explicar el descens de la disponibilitat hídrica d'algunes conques, així com un increment de la càrrega de combustibilitat d'alguns sistemes forestals.

Dins dels canvis en l'estructura física dels sòls ens podem trobar des d'una pèrdua total de les terres a causa de la substitució de les primeres per unes altres amb un altre ús (per exemple, urbanització), fins al dany per sobreexplotació agrícola, passant per una pèrdua parcial a causa de l'erosió.

Segons Arnold, l'erosió dels sòls per al cultiu és un fenomen que va a més i s'ha estimat que més o menys un terç de les terres cultivades del món pateixen pèrdues de sòl per damunt del nivell màxim al que la fertilitat dels sòls es pot mantenir. De totes maneres, hi ha certa evidència de que en absència d'erosió, la pèrdua de sòl lligada a l'explotació agrícola no és un procés indefinit; per evitar l'empobriment dels sòls s'ha de trobar un nivell d'equilibri de la matèria orgànica en el sòl. Hi ha maneres de combatre la pèrdua de sòl, com, per exemple, els conreus de conservació, que són sens dubte avantatjosos, però no s'ha trobat encara una relació numèrica gaire exacte de com aquestes tècniques afecten, o combaten, les pèrdues de sòl .

Un dels fets més notoris del canvi global és la velocitat en que es produeix. Per els sòls, la velocitat de canvi és molt important ja que , per exemple, el procés de formació dels sòls a partir dels materials paternals, és un procés molt lent. D'aquesta manera, en les escales de l'estil de vida humà, la pèrdua de sòl per l'erosió, per exemple, pot ser considerat un procés irreversible.


Comparteix aquest article

Eco PDF e-mail Twitter Facebook

Un article de...

 -  -  -
Martí Boada
Naturalista, geògraf, doctor i professor de Ciències Ambientals. Investigador de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) de la UAB i membre del Comitè Espanyol del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient.