Others languages Bandera anglesa
Français
Deutsch
Español
English
Italiano
Português
Galego
Japanese
Àrab
Chinese

Article d'Opinió

Dissabte, 16 d'abril del 2011

Canvi Global a les zones supraforestals de l'Alt Montseny (I)

L'estudi dels canvis, modificacions i transformacions que pateixen els paisatges, inclou necessariament una recerca a dues bandes: la dimensió socioeconòmica i la dimensió natural. Sovint la clau de l'explicació en el tipus de resposta de la dimensio natural té com a desencadenant l'escenari d'actuació de la societat. Així doncs, no té cap sentit aillar dos mons que han estat en continua interacció. És en aquest context on s'emmarca l'estudi del canvi global del massís del Montseny, on mitjancant diferents indicadors s'expliquen els canvis soferts per aquest espai.
Canvi global
El canvi global és provocat per causes naturals i per causes humanes. La societat humana és l'agent de canvi ambiental de primera magnitud, el primer pel que fa a l'escorca terrestre. En un sentit ampli el canvi global ens explicaria que tots els canvis estan conectats entre ells via processos fisics i socials. Estem davant d'una visio integradora dels canvis.

Hi ha dues modalitats de canvi global: a) pot tractar-se de petites, però dràstiques, alteracions en sistemes que operen a nivell del conjunt de la terra, per exemple els gasos que provoquen l'efecte hivernacle; b) augments o increments en la dimensió de canvis locals en els sistemes naturals, per exemple, la perdua de biodiversitat conseqüència de la desforestacio, canvis en el paisatge, com a conseqüencia de canvis en els sectors productius.

En el cas de petites, però dràstiques alteracions en sistemes que operen a nivell del conjunt de la terra,  parlem d'un canvi global sistemic, ja que el canvi iniciat per accions que es produeixen a qualsevol part de la Terra poden afectar directament esdeveniments que ocorren a qualsevol indret del planeta.

En el cas d'augments o increments en la dimensió de canvis locals en els sistemes naturals, diem que el canvi es acumulatiu, i el considerem global perque els seus efectes ho son a nivell de tota la terra, adhuc si les causes poden ser localitzades. 

Land Use Cover Change

El programa LUCC (Land Use Cover Change) és una conseqüència directa de les reflexions sorgides entorn del canvi global. El seu argument central emfatitza que una millor comprensió dels processos biològics, físics, químics, etc. que intervenen en el canvi global és fonamental per avançar en la predicció d'aquests canvis. És així com el programa parteix de dos conceptes fonamentals: Land Cover (Coberta del Sòl) i el Land Use (Usos del sòl).

Land cover es refereix a les característiques d'una part de la superfície terrestre del planeta i la subsuperficie immediata, incloent la biota, el sòl, la topografia, les aigües i les estructures humanes. Land cover transformat, es refereix a la substitució completa d'un paisatge per un altre, per exemple un bosc tropical per una pastura. Land cover modificat, es refereix a canvis més sobtats que afecten el caràcter de la cobertora del sòl sense canviar la seva classificació global. La modificació resultant dona ecosistemes degradats com sobreexplotacio de pastures o empobriment forestal. (Houghton, 1991) El llindar entre transformacio i modificacio es arbitrari.

Land use (usos del sòl) es refereix a les finalitats amb que la societat explota el Land cover (coberta del sòl). Les categories mes comuns del Land use son l'agricultura, pastures, activitat forestal, extraccio mineral, us turistico-ludic. 

Aquests dos conceptes acullen de forma global tots els canvis produits en el paisatge relacionats amb les activitats humanes. Els canvis al Land cover no poden ser entesos sense un bon coneixement dels canvis del Land use.

El Montseny

Tot això aplicat a la nostra zona d'estudi, tenim que efectivament, el Montseny que va estudiar en detall el geògraf Salvador Llobet cap als anys 40 del segle XX, ha esdevingut un paisatge intensament humanitzat en onades historiques diferents, on les relacions entre la natura i la societat montsenyenques han donat com a fruit uns mosaics ambientals d'una gran heterogeneitat i diversitat. Ell troba un massís ocupat per un poblament pre-industrial que duu a terme unes activitats primaries intenses. Cinquanta anys més tard, aquell poblament humà dedicat a les activitats primàries ha quasibé desaparegut, el massis ha canviat de manera radical, orientat les activitats actuals al sector serveis, sota la figura del Parc Natural.

LA RECERCA DE LES MANIFESTACIONS CANVI GLOBAL ALS PRATS CULMINALS

Presentem alguns resultats de recerca sobre canvi global, a l'alt Montseny. El treball està realitzat des de l'ICTA de la UAB, i ha comptat amb el suport del Servei de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. En els mostreigs hi ha una llarga llista de col.laboradors/es de l'ICTA, particularment David Saurí, Mònica Rivera, Jordi Duch i Sònia Sànchez . Carme Puchol, Carme Randeiro i Carles Lumeras, de la Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny. Agraïm tambè el suport de Josep Peñuelas, Montse Vilà, Pepi Broncano i Ferran Rodà del CREAF, a Josefina Plaixats i Jordi Bartolomè, de la Facultat de Veterinària de la UAB, als silvicultors Emili Garolera (EPD), Josep Mataró, Josep Pujol i Jesús Masferrer (EPD); del Parc Natural a Jordi Soler, J Argemí, Josep Planas i Josep Masnou, al Miquel Messeguer, de l'Observatori Meteorològic del Turò de l'Home, i al fotògraf Lluis Noguè.

Al Montseny, es constata un procés de canvi global que s'expressa -almenys en part- en el canvi en les cobertes i en el paisatge general. Un canvi que es manifesta a partir de dos tipus de forces inductores: biofísiques i socioambientals. Alguns dels efectes es mostren en un augment generalitzat de cobertes forestals, i canvis en el balanç hidrològic. Algunes manifestacións d'aquests canvis es mostren per un canvi climàtic constatat -1.1º d'increment en el darrers 40 anys(Boada &Penuelas, 2003), nous procesos de bioinvasió per part d'espècies forànies i en els canvi d'usos del sòl: el pas d'un Montseny primari fins els anys setanta, un Montseny terciari actualment. ( Dades procedents dels registres meteorològics realitzats per Fernando Garcia de Castro i Miquel Messeguer a l'Observatori del Turò de l'Home (1955-95))

Alguns dels moderns processos bioinvasius es troben relacionats amb les plantacions forestals, particularment de coníferes exòtiques, però també poden estar influïts per a la gestió ambiental del massís, podria ser el cas de la reducció de pastures. Per la trascendència del tema, s'ha dedicat una atenció especial als aspectes més rellevants d'aquests processos bioinvasors per part de coníferes exòtiques.



Comparteix aquest article

Eco PDF e-mail Twitter Facebook

Un article de...

 -  -  -
Martí Boada
ecòleg i doctor en Ciències Ambientals