Others languages Bandera anglesa
Français
Deutsch
Español
English
Italiano
Português
Galego
Japanese
Àrab
Chinese

Article d'Opinió

Dimarts, 30 de juliol del 2019

Des del 30 de juliol vivim de crèdit ja que ja hem esgotat els recursos de la Terra per tot l'any

Cada any, els estius són més càlids i els hiverns menys freds a casa nostra. De fet, només començar aquest estiu ja ens va arribar la primera onada de calor, llarga i intensa que va fer batre tots els rècords d'altes temperatures mai assolides a Catalunya des que hi ha medicions. També aquest any, l'overshoot day, el dia en que la Terra veu esgotats els recursos de tot l'any, ha arribat el 29 de juliol, a cinc mesos d'acabar l'any. Això vol dir que en 7 mesos hem esgotat els recursos que hauriem de consumir en tot l'any, és a dir, en 12 mesos. La d'enguany és la data més avançada des que va començar aquesta inversió ecològica a principis de la dècada dels 70.
Enguany, vam viure una darrera setmana de juny "negre". D'una banda, temperatures rècord mantingudes tant de dia com de nit, amb nits tropicals (en que la temperatura mínima no baixa de 20ºC) i nits tòrrides (en que la mínima supera els 25ºC); i de l'altra, un gran incendi (el de la Ribera d'Ebre) propiciat precisament per les altes temperatures i la sequedat de l'ambient. I per si això fos poc, també vam tenir -i continuem tenint- episodis de contaminació de l'aire, tant per les partícules sòlides fines que trobem a l'aire i la pols (PM10), com pel diòxid de nitrogen (NO2), subproducte que es forma en els processos de combustió a altes temperatures, i que es provoca majoritàriament pel trànsit rodat amb vehicles que cremen combustibles fòssils. De fet, la Comissió Europea anunciava la setmana passada la decisió de denunciar España per no respectar el límits de diòxid de nitrogen en zones urbanes de les capitals Madrid i Barcelona, i d'algunes comarques catalanes com el Baix Llobregat, i el Vallès Occidental i la nostra, el Vallès Oriental.

Si si. Així hem començat l'estiu i així l'estem continuant. Hem patit grans incendis i ja anem per la tercera onada de calor, amb temperatures diürnes que superen de llarg els 40 graus.
En 25 anys, el nombre de dies en que la temperatura màxima ha superat els 40 graus s'ha multiplicat per 7'3, passant de 3 dies els anys 90 a 22 dies en l'actualitat. I això és una evidència, com ho és la contaminació de mars i rius pels plàstics que hi arriben, l'acidificació dels oceans i ara també de les capçaleres dels rius del Pirineu, com ho són els fenòmens meteorològics extrems que veiem cada vegada més, com ho és l'extinció de les espècies i la pèrdua de la biodiversitat... i com serà, si no intervenim més i més ràpid, el que auguren els informes del canvi climàtic i les prospeccions climàtiques pels propers anys, com l'estudi d'investigadors suissos fet públic aquest juliol que indica que el 2050 el clima de Barcelona será com el d'Adelaida a Austràlia, o el de Madrid com el de Marraqueix, o el de Londres com el d'ara a Barcelona. Però això no ho podem agafar ailladament i pensar que només canviarà el clima. El clima canvia perquè s'alteren alguns -o molts- dels factors que el generen i l'influencien. Per a la seva, i la nostra estabilitat, la Terra necesita un equilibri.

De ben segur que això ja ho va intuir Neil Amstrong quan va veure la Terra per primera vegada des de la Lluna, justament ara ha fet 50 anys, i va dir que la veía com un cos petit i vulnerable. Un cos blau surant en l'Univers, que va fotografiar per primera vegada el també astronauta William Anders en el viatge de l'Apolo 8, el desembre del 1968, que no va arribar a la Lluna, però que va permetre fer la famosa fotografía anomenada "Sortida de la Terra".

Han passat més de 50 anys des de la primera imatge que vam tenir de la Terra i hem de reconeixer que no l'hem sabut cuidar gaire.
També el 1969, no saben si influenciat per la visió de la Terra des de l'espai o no, James Lovelock, el científic i meteoròleg angles que acaba de cumplir 100 anys, va formular la Hipòtesi Gaia, que no va publicar fins 10 anys després, i que diu que l'atmosfera i la part superficial del planeta Terra es comporten com un sistema viu autorregulat i que tendeix a l'equilibri, que s'encarrega de regular les condicions essencials com la temperatura, la composició química i la salinitat.

Com al nostre cos, a la Terra tot está interconnectat. I quan es desequilibra algún dels sistemes que la conformen, la resta se'n resent, i treballa per reequilibrar-se. Però si l'equilibri es trenca del tot, les conseqüències són imprevisibles. I això és el que fa anys que ens alerten els científics, i el que fa que ens trobem en emergencia climàtica, un nou concepte reclamat pels també nous moviments Fridays For Future i Extinction Rebellion sorgits recentment arran de les vagues pel clima impulsades per l'adolescent sueca Greta Thunberg, i que reclamen una vaga mundial pel clima per després de l'estiu, del 20 al 27 de setembre.

He començat parlant de com ha començat l'estiu i he arribat a la vaga pel clima de després. I encara un apunt més.

Aquest 2019 l'Overshoot Day, el dia en què s'esgoten tots els recursos de la Terra per aquest any, ha arribat el 29 de juliol. Això vol dir que 5 mesos abans d'acabar l'any ja hem consumit tots els recursos disponibles i comencem a viure de "crèdit" de recursos

Entre tot això, vull acabar convidant-vos a aprofitar el que queda d'estiu, vacances incloses, per reflexionar sobre la responsabilitat que tenim entre mans de salvar el planeta i llegar-lo en condicions mínimes a les generacions futures que tenen el mateix dret a viure que nosaltres. Em pregunto si declinar aquesta responsabilitat i permetre la destrucció de la Terra no seria, d'alguna manera, també cometre un crim contra la pròpia Humanitat?

Comparteix aquest article

Eco PDF e-mail Twitter Facebook

Un article de...

 -  -  -
Míriam Viaplana
periodista