Others languages Bandera anglesa
Français
Deutsch
Español
English
Italiano
Português
Galego
Japanese
Àrab
Chinese

Editorial

Dimecres, 4 de novembre del 2009

Barcelona, una oportunitat

La Cimera de Barcelona, que aplega 4000 delegats internacionals procedents de 180 països i que inclou tant delegats i representacions dels estats negociadors, com observadors internacionals i agents socials, és la cinquena i darrera trobada d'aquest any abans de la reunió definitiva de Copenhaguen, el desembre, en la que sí o sí s'ha d'arribar a un acord mundial que substitueixi el Protocol de Kyoto que expira el 2012.
Aquestes delegacions tenen l'objectiu de negociar, dins del marc de Kyoto, els compromisos de reducció de gasos amb efecte d'hivernacle dels països industrialitzats més enllà del 2012. En aquest sentit, la Cimera de Barcelona representa una oportunitat i per això, els delegats internacionals han de prendre consciencia de la responsabilitat que tenen. No si val amargar-se en ambigüitats, ni escudar-se en què els països emergents i en vies de desenvolupament també contaminen. Un dels avantatges d'anar per davant és que s'adquireix experiència i un dels avantatges d'anar per darrera (que d'altra banda té molts inconvenients, i si no que els preguntin als països pobres) és que es pot -i s'ha- d'aprofitar l'experiència dels que van per davant. I des d'aquest punt de vista, els països emergents, que -a més- seràn els primers en patir els efectes i les conseqüències de l'escalfament global i del canvi climàtic, estan donant un exemple de responsabilitat i de compromís, que per solidaritat, però -sobretot- per responsabilitat, ha -hem- de seguir la resta de països. I algú ha de donar el primer pas!

Seria tot un detall que la delegació nordamericana, a un any de la celebració de les eleccions que van donar la victòria a Obama i a poc més d'un mes que el nou president dels EEUU reculli el Premi Nobel que li han donat per tot el seguit de bones intencions que de ben segur té, fes un pas decisiu en el tant anunciat canvi de la política ambiental americana i prengués un compromís ferm de reducció d'emissions al seu país. De ben segur, si Amèrica fes aquest pas, tot el món el seguiria i fins i tot l'aplaudiria. Obama hauria contribuït de forma decisiva a salvar el clima i, per extensió, el planeta... i els milers de persones que es veuran afectades pel canvi climàtic si -entre tots- no aconseguim aturar-lo o mitigar-lo. Aleshores, Obama podria anar a recollir el Premi Nobel el proper 10 de desembre amb la cara ben alta.

Però si la delegació nordamericana no fa aquest primer pas, algú altra, amb capacitat de lideratge, l'ha de fer. Qui?

Barcelona encara representa una oportunitat. Tant de bò el seny i la rauxa impregnin la Cimera i s'aconsegueixi l'acord que es necesita per salvar el clima. I amb ell, una bona part del planeta i de les persones que l'habiten, no ho oblidem.


Comparteix aquest article

Eco PDF e-mail Twitter Facebook