Others languages Bandera anglesa
Français
Deutsch
Español
English
Italiano
Português
Galego
Japanese
Àrab
Chinese

Article d'Opinió

Diumenge, 1 de desembre del 2013

A propòsit de la fageda d'en Jordà

Després d'uns quants anys sense anar-hi, he tornat a la fageda d'en Jordà. Aquesta vegada, per tal de viure-la com un gran premi, he fet el trajecte en bicicleta des de les Preses i després de passar pel bosc de Tosca, la roureda monumental del Parc Nou d'Olot i els paratges de la font Moixina. Al cap de poc de pedalar per dins la fageda, m'he aturat i m'he assegut a observar l'ondulant i regular bosc, on contrastaven els tons marronosos de la fullaraca amb el verd trencadís de les capçades dels arbres d'aquesta suau tardor. Davant d'aquest espectacle he pensat que seria interessant escriure un breu text sobre els orígens de la salvaguarda d'aquesta peculiar fageda.
El primer que cal tenir present és que l'existència d'una fageda sobre un indret planer és un fet raríssim a Catalunya ja que quasi tots els boscos que creixien en planes s'han convertit en camps de conreus o espais urbanitzats. Per tant, cal preguntar-se: com és que la fageda d'en Jordà s'ha salvat. La resposta, al meu entendre, cal cercar-la en la geologia i en la poesia. La fageda d'en Jordà s'ha desenvolupat sobre la colada del volcà Croscat. La solidificació d'aquesta colada va generar un paisatge ondulat, on s'alternen tossals i clots que feien difícil la serva conversió en un espai conreable. Ara bé, les necessitats i la tossuderia de la pagesia d'aquestes terres va convertir molts espais d'aquesta antiga colada en espais agrícoles.

En Josep Maria Mallarach[1] argumenta que els versos del poeta Joan Maragall, que estiuejava a Olot, sobre la fageda d'en Jordà van donar a conèixer aquest bosc al conjunt de la societat catalana. El poeta vol comunicar al lector la seva experiència espiritual resultat de passejar pel templa arbrat. Fixeu-vos en aquest fragment del poema:

El caminant, quan entra en aquest lloc,
comença a caminar-hi a poc a poc;
compta els seus passos en la gran quietud:
S'atura, i no sent res, i està perdut.
Li agafa un dolç oblit de tot el món
en el silenci d'aquell lloc profund,
i no pensa en sortir, o hi pensa en va:
És pres de la fageda d'en Jordà,
presoner del silenci i la verdor.

Que interessants i alliçonadores les paraules del poeta sobre el caminar pel bosc: cal fer-ho tranquil·lament, aturar-se de tant en tant, oblidar-se d'on venim, gaudir del silenci i un acaba sentint-se presoner de la natura.

El 1962 un grup d'admiradors del poeta va col·locar un monòlit de basalt en un dels accessos a la fageda amb la inscripció: "Sagrat a la memòria de Joan Margall"

Malgrat el valor ambiental, cultural i espiritual de la fageda, aquesta era un bosc de propietat privada subjecta a fer-ne aprofitaments forestals. A mitjans de gener de 1980 encara van talar-se centenars de faigs que no es van poder retirar del bosc per una nevada. Aquest fet va ser denunciat pels amants d'aquest bosc i la campanya per la salvaguarda de la fageda va acabar generant la compra de bona part de la finca per part de la Diputació de Girona. Finalment el 1982, el Parlament de Catalunya va aprovar una llei que declara la fageda reserva integral parcial dins del Paratge Nacional d'Interès Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Aquesta figura legal va ser l'embrió de l'actual Parc Natural.

-------------------

[1] Mallarach,J.M. et al (2012): El patrimonio inmaterial:valores culturales y espirituales. Manual para su incorporación en las áreas protegidas. Ed. Fundación Fernando gonzélez Bernaldez. Madrid. Pàg.20.


Comparteix aquest article

Eco PDF e-mail Twitter Facebook

Un article de...

 -  -  -
Josep Gordi
Professor de Geografia de la Universitat de Girona