Others languages Bandera anglesa
Français
Deutsch
Español
English
Italiano
Português
Galego
Japanese
Àrab
Chinese

Miniatura de Miquel Ortega Cerdà Diumenge, 22 d'agost del 2021Per una política climàtica catalana per a l'aviacióA les darreres setmanes la coincidència temporal de la presentació del darrer informe del Panell Internacional del Canvi Climàtic i del debat sobre la possible ampliació de l'aeroport del Prat ha evidenciat el xoc entre la narrativa política molt majoritària de lluita contra el canvi climàtic (emergència climàtica) i una proposta d'inversió concreta que tot apunta que va en sentit contrari a les necessitats climàtiques. Ningú ha sabut encaixar argumentalment totes dues realitats, més enllà d'unes genèriques al·lusions a la futura millora tecnològica clarament insuficients. Es tracta d'un projecte que a més a més té molts altres elements de debat: impacte sobre la biodiversitat, implicacions sobre el model turístic, rol de la infraestructura en el model econòmic del país, com es prenen les decisions estratègiques, etc. En aquest article, però, em centraré només en la dimensió climàtica.Xarxa SudDiumenge, 15 d'agost del 2021Una nova MATXarxa Sud, i moltes entitats i institucions més, fa temps que demanem un model de generació energètica distribuïda, a prop dels punts de consum i que beneficiï la població local, d'acord amb la Llei catalana 16/2017 del canvi climàtic. Sembla que el govern català comença a fer cas: la consellera Teresa Jordà ens ha dit que estan mirant de revisar el decret d'implantació de renovables (que contradiu aquesta llei). Ja veurem què proposen al final. tot i que nosaltres demanem la derogació immediata del decret, no la seva modificació. Però ara surt l'anunci de Madrid (com sol passar, en època de vacances, potser per minimitzar les respostes?), d'una línia de molt alta tensió ? MAT ? de 180 km, creuant tota la meitat sud de Catalunya, de l'Ebre fins a Barcelona: a la demarcació de Tarragona afecta la Ribera d'Ebre, el Priorat, el Baix Camp, l'Alt Camp i el Baix Penedès, passant per zones preservades quan podrien com a mínim seguir les autopistes en lloc de destruir més territori.SOS Baix Llobregat i l'HospitaletDiumenge, 8 d'agost del 2021L'acord sobre l'ampliació de l'aeroport, una farsa sense cap concreció que només respon al xantatge d'Aena sobre les inversions dels pròxims anys El preacord anunciat entre el govern espanyol i el Govern de la Generalitat de Catalunya per ampliar l'aeroport del Prat de Llobregat és una farsa lamentable, que no inclou cap concreció seriosa sobre el projecte i que sembla tenir com a únic objectiu anotar una victòria política momentània a favor dels poders partidaris de l'ampliació. Les entitats i col·lectius adherits a SOS Baix Llobregat i l?Hospitalet rebutgen l?acord anunciat ahir pel que té d?engany a la ciutadania, que, des del primer moment, ha rebutjat el projecte d?Aena i ha demanat un debat a fons sobre el futur de l?aeroport, de la mobilitat, del desenvolupament de la comarca i de la preservació dels espais naturals i agrícoles. Un debat seriós entre les administracions, però també amb la participació inexcusable de les entitats representatives dels sectors socials afectats. Federació d'Ecologistes de CatalunyaDissabte, 22 de maig del 2021Ecologistes de Catalunya denuncia l'incompliment del compromís de recuperar el departament de Medi Ambient en el nou govern de la GeneralitatDavant l'anunci del pacte entre ERC i Junts per Catalunya i quan ja s'ha fet pública la nova estructura del proper Govern de la Generalitat, que estarà formada per 14 Conselleries, des d'Ecologistes de Catalunya, federació formada per les principals entitats ecologistes del País, volem denunciar l'incompliment en algunes de les promeses que des d'ERC s'havien fet respecte a les polítiques ambientals del nou Govern. Si fa unes setmanes el candidat a President de la Generalitat, el senyor Pere Aragonès, anunciava que, per fí, el nou govern recuperaria el desaparegut departament de Medi Ambient, que fou eliminat l'any 2010, ara, que es presenta la nova estructura del Govern, resulta que no es recupera aquest departament i les seves competències s'integren en un nou departament, més gran, compartint estructura amb el Departament d'Agricultura. És el que anomenen Departament d'Acció Climàtica, Agricultura i Alimentació.Xarxa SudDilluns, 10 de maig del 2021Les agressions no es negocien, s'impedeixenEl territori no està negociant quantes agressions està disposat a tolerar. Simplement està dient que no vol cap més agressió al territori. Els representants institucionals valoren les seves accions en funció de l'oposició que generen. El territori ha dit prou i no vol negociar res més. Només hi ha una opció, la derogació del decret llei 16/2019 i la moratòria immediata de tots els projectes. El territori ha dit prou i els seus polítics hauran d'assumir que, o fan política per al poble i amb el poble, o s'haurà de fer una altra política. Si les institucions no són capaçes de crear alternatives amb projectes de consens, les entitats, col·lectius i persones del territori ja les farem. Perquè hi ha altres maneres de fer les coses, demanem que es facin.Secció local d'EurosolarDiumenge, 2 de maig del 2021Un decàleg fora de temps...Per diferents bandes EUROSOLAR va rebre una petició per adherir-se a un escrit titulat "Decàleg per avançar cap a una Transició Energètica al servei de la ciutadania", promogut per dues entitats, l'anomenada Associació de Micropobles de Catalunya i l'anomenada Xarxa per la Sobirania Energètica, a més d'altres entitats que no se citen . . . . La secció local d'EUROSOLAR no es va adherir com tampoc va donar suport a la concentració que convocaren, ja que darrera un llenguatge que podria semblar raonable s'hi amaga un simple i senzill fet: el fet de posar traves que endarrereixin la necessària i urgent Transició Energètica a Catalunya implica retardar el tancament de les nuclears i la continuació de la crema de gas fòssil en centrals tèrmiques, amb la conseqüent generació d'emissions radioactives a l'aire i a l'aigua i la producció de residus nuclears, a banda de continuar emetent carboni fòssil a l'atmosfera.MónSOStenibleDijous, 22 d'abril del 2021Miniatura de Josep GordiDijous, 22 d'abril del 2021Els arbres de les Rambles de BarcelonaLes rambles de Barcelona són el passeig arbrat més antic i més emblemàtic de la ciutat. Abans de res, cal tenir clar que la paraula rambla fa referència a la llera d'una riera, és a dir, un espai pedregós i arenós per on circula un curs d'aigua discontinu. Es tractava de la riera d'en Malla que baixava de Collserola i que va ésser un curs funcional fins el 1447. Ho demostra el fet que al llarg dels segles XIV i XV es van construir dos ponts per creuar-la i que la muralla anomenada de Jaume I, va aixecar-se sobre la llera alta i feia de dic de contenció per evitar les inundacions a la ciutat medieval. Miniatura de Josep Gordi, geògraf Dijous, 22 d'abril del 2021Les alzines de plaça Catalunya de BarcelonaUs heu preguntat mai com és que a la plaça Catalunya es van plantar quaranta-cinc peus d'alzines fa quasi cent anys, és a dir, en el moment d'iniciar-se les obres d'urbanització de plaça actual? Us pot semblar el fet més normal del món si tenim present que l'alzina és un arbre mediterrani i un dels més importants de Catalunya. Ara bé, a la ciutat de Barcelona és poc present i als anys vint els arbres més abundants als carrers de la ciutat eren els plàtans d'ombra i altres espècies caducifòlies. Actualment, les alzines plantades a la ciutat de Barcelona no arriben al miler davant dels 150.000 arbres que té la ciutat, només ens apareixen en algunes places i mai formant una alineació d?arbres en un carrer. Per respondre, correctament, a la pregunta inicial cal submergir-se en la història urbanística de la ciutat.Federació d'Ecologistes de CatalunyaDimarts, 13 d'abril del 2021Per un model energètic sostenible a CatalunyaArran de l'aprovació, el novembre de 2019, del Decret Llei 16/2019, de 26 de novembre, de mesures urgents per a l'emergència climàtica i l'impuls a les energies renovables, s'ha iniciat una acceleració en la tramitació de projectes de centrals eòliques i fotovoltaiques que estan afectant molt negativament i posant en greu perill el futur de molts espais naturals de gran importància ecològica, de paisatges de valor incalculable, de zones d'importància geològica, històrica i cultural, d'àrees importants pel futur d'una agricultura de qualitat i en greu perill la conservació de biodiversitat i afavorint la seva pèrdua, causant la mort de milers d'espècies en perill d'extinció i alterant els seus hàbitats. A més s'està afectant molt severament la qualitat de vida i el futur de la gent que viu al món rural. Per això, demanem un altre model d'implantació de les energies renovables que sigui participatiu, sostenible, respectuós amb els espais naturals, la biodiversitat, els paisatges, el patrimoni culturals i els espais agraris, i llancem aquest Manifest per un model energètic sostenible a Catalunya.
1   2   3   4   5   6   7   8   9   10    Pàgina anterior