Others languages Bandera anglesa
Français
Deutsch
Español
English
Italiano
Português
Galego
Japanese
Àrab
Chinese

Actualitat

Dilluns, 3 de juny del 2019

Viure sense plàstic. L'experiència d'un mes sense plàstic de la Carla Gimeno

"La reducció de plàstics al nostre dia a dia sí que és possible.Requereix un esforç inicial, sí, però no és comparable a l'enorme satisfacció que se sent un cop es veu, que dins el cistell no hi ha ni un producte envasat, ni una bossa de plàstic... Només cal sortir per un instant d'aquesta zona de comfort aparent i estar obert a canvis. Perquè, que s'estigui fent d'una certa manera no sempre significa que s'estigui fent correctament" Aquestes són algunes de les reflexions de la Carla Gimeno Grauwinkel, una estudiant de periodisme de la UAB que va fer del seu treball de final de grau l'experiència de viure un mes sense plàstic. Una experiència que va trobat ressò al seu poble, Santa Eulàlia de Ronçana, al Vallès Oriental, on el ple municipal de març del 2016 va aprovar per unanimitat una moció per reduir l'ús del plàstic al municipi.
El mes de març del 2016 va ser per la Carla Gimeno un mes diferent. De fet, molt diferent, ja que el va viure amb el propòsit d'utilitzar el mínim plàstic possible a la seva vida. I ho va portar força be. De fet, està contenta amb l'experiència, una vivència que va anar narrant al seu blog Adeu plàstic http://adeuplastic.blogspot.com.es/2016/04/1-dabril-conclusions-del-mes-sense.html,

Preguntada per l'experiència, la Carla diu que va adquirir uns hàbits que van anar molt més enllà d'aquell mes sense plàstic. Després d'aconseguir reduir el seu consum de plàstic no li va venir de gust tornar als seus hàbits anteriors. "Tot i que no seguiré la prohibició de plàstic al peu de la lletra com ho vaig fer el passat mes de març del 2016, tinc ganes de seguir amb un estil de vida responsable en aquest sentit i, si és possible, convèncer més gent a seguir aquest camí".

Aquesta és, potser, la conclusió més vital que en va treure la Carla, d'aquesta experiència que li va servir per aprendre tant sobre el plàstic, com sobre les alternatives possibles a aquest material que triga entre 500 i 1000 anys a biodegradar-se i provoca greus conseqüències per la salut humana i el medi ambient, i un fort impacte econòmic per la contaminació causada.

Per portar a terme la seva experiència, la Carla es va servir en molts casos de plàstics de llarga durada com ara els tuppers, que feia servir per anar a comprar la carn i el peix o els embotits, o la cantimplora que ha utilitzat per substituir les ampolles d'aigua.

L'objectiu de la Carla va ser veure fins a quin punt depenem del plàstic i si se'n pot reduir el consum. "Ara sé que és possible", explicava satisfeta al seu blog la primavera del 2016

Altres experiències plasticarianes

"Plasticarians" és un terme popularitzat pel diari The Independent per definir les persones que intenten evitar els plàstics o, almenys, reduir-ne l'ús indiscriminat, especialment, dels més nocius, com els productes d'un sol ús, l'aigua embotellada o les bosses de plàstic rebutjables, en un intent d'evitar el malbaratament de productes amb plàstic per reduir-ne el seu enorme impacte.

L'any 2006, una parella canadenca, Chantal Plamondon i Jay Sinha, va crear Life Without Plastic ('Vida sense plàstic') (http://www.lifewithoutplastic.com/store/), després d'uns anys pensant en la millor manera de contribuir a reduir la gran quantitat de residus plàstics generats a tot el món. En aquesta pàgina web s'ofereix tota mena d'informació i una completa botiga en línia amb centenars de productes de consum quotidià sense plàstic.

El 2007, la californiana Beth Terry va veure la foto d'una au morta a la platja amb restes de plàstics a l'interior. Impactada per això, va començar a reduir el consum de plàstic i a conscienciar la societat per mitjà del seu blog, My Plastic Free Life ('La meva vida sense plàstic', http://myplasticfreelife.com/); d'un llibre (Plastic Free), que ha rebut el suport de famosos com el músic Jack Johnson o l'actriu Rosanna Arquette; a més de crear vídeos, conferències, etc.
El 2008, la periodista anglesa Chris Jeavans va decidir viure un mes sense plàstic i relatar-ho al web de la BBC durant el mes d'agost d'aquell any. Així, sota el títol Month Without plastic, Jeavans explica com s'ho feia per mirar de viure normalment sense comprar productes plastificats o fets de plàstic. El mes anterior a la seva experiència, i com a mesura comparativa, el juliol del 2008, Jeavans va comptabilitzar tots els articles consumits que contenien plàstic i n'hi van sortir més de 600..

El 2013, Paco Flores va decidir viure sense aquest material en veure que el biberó de plàstic del seu nadó cada cop tenia un color i una olor més estranys i que el seu lloc de treball, el mar, cada cop tenia més residus plàstics i menys vida. Flores, que és canari però viu mig any a les Balears conduint velers i altres embarcacions per a turistes, critica que la societat s'hagi instal·lat en aquesta rutina de fer servir envasos d'un sol ús i no pensi en cap moment en les conseqüències.

El 2014, Javi Terrón, Marion de La Porte i Javier Barrios van crear a Bilbao, Sinplástico (http://www.sinplastico.es/), una cooperativa que promou la reducció de l'ús indiscriminat del plàstic i consciencia sobre aquest problema. Des de la seva botiga en línia venen més de 400 alternatives sense plàstic per a nadons, la cura personal i la llar.

La fisioterapeuta austríaca Sandra Krautwaschl es va interessar per aquest tema després de veure el documental Plastic Planet de Werner Boote i d'afrontar les preguntes dels seus tres fills. Va convèncer la seva família per viure un mes sense plàstic i explicar-ho a la seva pàgina web Kein Heim für Plastik ('Llar sense plàstic',http://www.keinheimfuerplastik.at/) i al llibre Plastikfreie Zone ('Zona lliure de plàstic'). Assegura que no cal imposar-se prohibicions absolutes, sinó consumir menys i de més qualitat.



Article: MónSOStenible

Comparteix aquesta notícia

Eco PDF e-mail Twitter Facebook