Others languages Bandera anglesa
Français
Deutsch
Español
English
Italiano
Português
Galego
Japanese
Àrab
Chinese

Actualitat

Dimarts, 25 d'octubre del 2011

VIURE DEL DEUTE ECOLÒGIC: Espanya consumeix 3,35 vegades més recursos dels que genera, és a dir, es troba en permanent dèficit ecològic

L'Estat espanyol regenera menys d'un 30% dels recursos naturals que esgota. Segons els càlculs de la New Economics Foundation (FES) el pressupost ecològic de l'Estat espanyol per al 2011 va entrar en dèficit el passat 19 d'abril. Des d'aleshores Espanya només pot satisfer les seves necessitats de recursos a compte d'altres països. Però, quines conseqüències socials i ambientals s'amaguen rere aquesta dependència exterior?
L'any 1970 una associació privada integrada per empresaris, científics i polítics, anomenada el Club de Roma, va encarregar a un grup d'investigadors del Massachusetts Institute of Technology (MIT) la realització d'un estudi sobre les tendències i els problemes econòmics que amenaçaven la societat de l'època. Els resultats van ser publicats l'any 1972 amb el títol "Els límits del creixement" i concloïen que si l'actual increment de la població mundial, la industrialització, la contaminació, la producció d'aliments i l'explotació dels recursos naturals es mantenien sense variació, s'arribaria als límits absoluts de creixement de la terra durant els propers cent anys. Quasi quaranta anys més tard, Espanya consumeix 3,35 vegades més dels recursos que genera, és a dir, es troba en permanent dèficit ecològic. De fet, durant aquest període de temps, la transformació que ha fet l'economia espanyola ha estat passar de ser un sistema pràcticament aïllat de l'exterior a ser una de les economies més internacionalitzades del món. Però, quina relació té la crisi ecològica amb el funcionament econòmic del país?

Crisi ecològica vs crisi econòmica
L'economia no és res més que un subsistema del sistema ecològic global. Les conseqüències de les activitats econòmiques no només generen un impacte sobre el propi territori, si no que afecten a tercers. Si agafem com a exemple els impactes ambientals, ràpidament veiem com es pot produir tant una contaminació d'un indret allunyat del lloc d'emissió, com es pot produir una afecció per a les generacions futures. Les conseqüències exteriors no són un efecte col•lateral del funcionament del sistema econòmic, sinó que són una conseqüència central del propi sistema. Així, l'alt nivell de consum de l'estat requereix, no només la sobreexplotació dels recursos naturals propis, sinó també la importació de nombrosos recursos exteriors. Un dels exemples més flagrants el trobem en el mercat energètic: d'ençà que des de l'any 2003, quan els consumidors espanyols van poder escollir el seu propi subministrador elèctric, cinc grans empreses concentren el 98% del mercat. Un seguit de petites empreses, entre les quals hi ha vint cooperatives, aglutinen el 2% restant. No obstant això, mai no havíem generat una part tan petita de l'energia que consumim. La dependència elèctrica exterior ja supera el 80% arreu del país. A més, hem de tenir en compte quina mena actuació exterior fan algunes d'aquestes empreses transnacionals amb seu a Espanya. Sovint extreuen els recursos de països en vies de desenvolupament, augmentant no només el deute ecològic de l'estat, sinó agreujant la manca de responsabilització pels danys socials i ambientals de la seva activitat, que en lloc de recaure sobre les pròpies empreses importadores o sobre els consumidors finals, acaba repercutint en aquells països on els ciutadans tenen una cobertura legal i social més feble.

Cap a un model d'economia ecològica
L'autonomia és el grau de llibertat d'una persona o comunitat respecte de la determinació de la seva activitat per part dels agents externs. Així doncs incidir en l'autonomia ecològica o en l'autosuficiència energètica, és vital per combatre l'externalització i, per tant, perquè el mercat assigni de manera eficient els recursos des d'un punt de vista econòmic. Recentment la Global Footprint Network i el centre d'estudis londinencs NEF, assenyalaven que el planeta havia consumit en nou mesos, el total del pressupost dels seus recursos naturals per l'any 2011. Al mateix temps, publicaven un informe on plantejaven que davant de la crisis econòmica i ecològica mundial, hi havia la oportunitat d'assentar les bases d'un nou model econòmic, que "operi dins dels límits del planeta, que generi benestar humà i que sigui just i equitatiu". Per a ells, els aspectes clau es trobaven en corregir els preus per a que reflectissin el seu cost real, en desenvolupar indicadors econòmics i de progrés complementaris al PIB, en crear un context que afavoreixi l'activitat empresarial responsable, en repartir el treball entre la població i en invertir en activitats que generin un valor positiu per a la societat.

Aquest mes se celebren cinc anys des que Sir Nicholas Stern suggeria a governs de tot el món una inversió d'un 1% del seu PIB per mitigar els efectes del canvi climàtic i advertia que sense aquesta inversió el món s'exposava a una recessió que podria arribar fins al 20% del PIB global. D'ençà de l'històric informe de l'economista britànic, la crisi econòmica s'ha estès a una escala global i la problemàtica del canvi climàtic s'ha mediatitzat fins arribar a tots els estaments de la societat. L'estat espanyol però segueix sense una aposta per equilibrar el nivell de consum dels seus recursos amb els que és capaç de generar de manera natural i, alhora, segueix confinant la gestió dels recursos públics a mans d'empreses, que busquen el lucre i en treuen rendiment econòmic, mentre l'administració n'assumeix els costos i contempla la progressiva degradació del medi. Podem eixugar el deute entre tots?

Per a saber-ne més:
- Observatori del Deute en la Globalització (ODG) www.odg.cat
- Organisation for Economic Co-operation and Development (OECD) www.oecd.org
- Campanya Quién debe a quién? www.quiendebeaquien.org
- Campanya No et mengis el món www.noetmengiselmon.org

Article: Oriol Agulló

Comparteix aquesta notícia

Eco PDF e-mail Twitter Facebook