Others languages Bandera anglesa
Français
Deutsch
Español
English
Italiano
Português
Galego
Japanese
Àrab
Chinese

Actualitat

Dimarts, 5 de juny del 2018

Una nova plaga invasora d'un escarabat asiàtic a Catalunya acaba amb les moreres

Un estudi de l'investigador de l'ICTA-UAB i del Departament d'Agricultura, Víctor Sarto i Monteys ha identificat a Catalunya la presència d'una espècie procedent d'Àsia que es podria estendre cap a la resta d'Europa. L'espècie podria afectar també pomeres, pereres i vinyes.
 -  -  <br />  <br />  
Una nova espècie d'escarabat invasiu procedent del nord-est d'Àsia s'ha establert a Catalunya en forma de plaga provocant danys importants i la posterior mort de les moreres plantades en espais públics i privats. L'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), en col·laboració amb l'Ajuntament de Barberà del Vallès, ha detectat i estudiat la presència des de 2014 de Xylotrechus chinensis, un escarabat de la família dels cerambícids, i alerta de l'important risc que s'estengui àmpliament per Europa.

Aquest insecte, que a primera vista sembla una vespa, ha estat denominat com 'Escarabat-vespa barrinador de les moreres' per l'investigador de l'ICTA-UAB i primer autor de l'estudi, Víctor Sarto i Monteys, procedeix del nord-est asiàtic (Xina, Corea , Japó i Taiwan), i hauria arribat a Catalunya no més tard de l'any 2012, probablement a l'interior de palets de fusta. Després s'hauria estès pels municipis barcelonins de Barberà del Vallès, Badia del Vallès, Cerdanyola del Vallès i Ripollet, afectant a data d'avui una superfície de 44 km2 i provocant un efecte devastador en les moreres. Això es deu al fet que les larves de l'insecte s'alimenten del floema (part externa viva de troncs i branques de l'arbre) interrompent el flux de la saba i per tant produint la mort de l'arbre. A més, quan es disposen a pupar, les larves barrinen el xilema (part interna dura de l'arbre), danyant la seva estructura i afavorint la caiguda de les branques afectades a la via pública, amb un important risc per a la seguretat ciutadana. En aquests municipis, l'afectació dels arbres arriba a assolir el 45%.

L'estudi A New Alien Invasive Longhorn Beetle, Xylotrechus chinensis (Cerambycidae), Is Infesting Mulberries in Catalonia (Spain), publicat aquest mes a la revista científica Insects, descriu aspectes significatius de la vida, estacionalitat i capacitat reproductiva de l'insecte després d'un estudi minuciós d'exemplars en laboratori i de l'observació dels arbres afectats. Suggereix possibles mètodes de control per evitar la seva propagació. A més de la tala dels exemplars afectats, com s'està duent a terme aquests dies en els municipis afectats, Sarto i Monteys proposa l'aplicació de productes externs que dificulten l'ovoposició de les femelles sobre l'escorça de les moreres, i la endoteràpia, consistent en la injecció d'una solució soluble d'insecticida en el xilema de l'arbre. L'insecticida seria així conduït fins al floema, del qual s'alimenten les larves, i els produiria la mort.

L'estudi alerta que segons estudis previs realitzats a Àsia, les larves del 'Escarabat-vespa barrinador de les moreres' podrien afectar també a arbres fruiters com les pomeres, pereres i les vinyes, "el que podria suposar un important impacte econòmic per al sector fructícola o vinícola del país". L'escarabat té un cos bastant gran d'entre 15-25 mm de longitud, les antenes són relativament curtes per ser un cerambícid, i estan àmpliament separades. Tant el seu estampat de color groc i negre, com la seva posició corporal i el brunzit que emeten quan se senten amenaçats fa que s'assemblin a una vespa. Hivernen com larves en les moreres i emergeixen com a adults al juliol. Són les larves les que s'alimenten de la fusta, danyant l'arbre. "Encara que els arbres afectats mostren un aspecte saludable aparent, el seu deteriorament pot ser avançat amb el risc que les branques puguin desplomar-se. Això és un risc important ja que les moreres s'acostumen a utilitzar per fer ombra en parcs i jardins infantils", indica.

Article: MónSOStenible
Font: Universitat Autònoma de Barcelona

Comparteix aquesta notícia

Eco PDF e-mail Twitter Facebook