Others languages Bandera anglesa
Français
Deutsch
Español
English
Italiano
Português
Galego
Japanese
Àrab
Chinese

Actualitat

Dimecres, 26 d'agost del 2020

Una dotzena de tortugues careta són alliberades a la platja de Castelldefels

Els animals, amb un pes d'entre 800 i 1.000 grams, es van trobar a la mateixa platja l'octubre de 2019, acabades de néixer, i s'han criat en captivitat. Ahir també es van alliberar 10 tortugues més a Premià de Mar, procedents dels nius que es van fer el 2018 en aquesta localitat. L?alliberament forma part del projecte de head starting, pel qual els animals es mantenen en captivitat fins que assoleixen un pes adequat (durant 1 o 2 anys). El sistema està recollit en diferents programes de gestió i conservació de la tortuga marina i busca millorar les taxes de supervivència de l'espècie, que en condicions naturals el primer any són només del voltant de l'1% en llibertat.
El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, la consellera de Presidència, Meritxell Budó, l'alcalde accidental de Castelldefels (Baix Llobregat), Jordi Maresma, i el president de la Fundació CRAM, Josep Lluís Pal, han assistit avui a l'alliberament, a la platja del Baixador d'aquesta localitat, de 12 cries de tortugues careta, que han pogut tornar al mar. Calvet ha explicat que "les tortugues careta feia anys que no nidificaven al nostre litoral i hem vist com, progressivament, han anat canviant les seves pautes de comportament", amb més nius detectats a la costa catalana.

De fet, la nidificació de les tortugues al Mediterrani Occidental és un fenomen recent que està creixent de forma exponencial i que, segons la hipòtesi més probable, respon a una adaptació dels animals a l'escalfament cada cop més ràpid de les zones de posta tradicionals. "Cal estudiar si les tortugues es troben amb què, durant la temporada en què poden nidificar, han canviat les condicions de temperatura de les zones on anaven fa uns anys i han d'anar una mica més al nord", ha detallat Calvet. La pèrdua de platges originals aptes per a la nidificació pot tenir un efecte important en la supervivència de l'espècie a mig termini i, per això, tant la comunitat científica com els gestors de l'espècie consideren que qualsevol niu que es faci en aquestes noves zones de posta ha de ser tractat amb la màxima cura i s'ha de vetllar per la seva viabilitat.

"Estem obligats a protegir la biodiversitat", ha emfasitzat el titular del DTES. "De tots els indicadors ambientals que fa anys que seguim al nostre país, com ara la qualitat de l'aigua, de l'aire, o l'extensió dels boscos, el que més ens preocupa es el de la biodiversitat", perquè "hem anat enrere", ha explicitat Calvet. "Fruit de l'activitat humana, Catalunya, com la resta dels països europeus semblants al nostre, està perdent biodiversitat", ha alertat.

Per això, amb les tortugues careta, "el que fem des del TES, en col·laboració amb les entitats ambientalistes i científiques que també es dediquen a la protecció de la biodiversitat, com la Fundació CRAM, i amb els ajuntaments i els voluntaris és, d'entrada, salvar-les: protegir els nius quan els detectem, custodiar-los i vetllar perquè, quan es produeix l'eclosió, les cries puguin tornar a l'aigua amb la màxima supervivència possible", ha detallat Calvet.

Les tortugues que surten a pondre a les platges catalanes es troben un entorn nocturn molt humanitzat, amb unes condicions de soroll, il·luminació i de presència de persones i animals a les que no estan acostumades. Per això, en moltes ocasions no s'atreveixen a pujar fins la part alta de la platja i acaben fent el niu a la vora de l'aigua, on s'inunda, es refreda i no és viable. Només en els casos en que ningú la veu, la mare s'acosta a una zona seca i fa els nius, que no es detecten fins que surten les cries, uns dos mesos després.

Cries a la platja de Castelldefels

L'octubre de 2019 es van trobar 13 cries disperses per la platja de Castelldefels. Probablement, quan van sortir del niu a la nit, els llums del passeig marítim les van desorientar i van acabar atrapades a la zona de vegetació del final de la platja. Moltes estaven deshidratades i es van traslladar al CRAM per a la seva recuperació. D’aquestes 13 tortugues, avui se n’han pogut alliberar 12, el que implica una supervivència del 92% a l’any d’edat, amb un pes d’entre 800 i 1.000 grams.

 L’alcalde accidental de Castelldefels, Jordi Maresma, ha valorat que “l’acció d’avui és un acte d’esperança i de vida que s’obre camí. Per a aquest equip de govern, la platja també és un espai natural que cal preservar i on hi han de tenir cabuda activitats esportives, culturals i d’oci que en siguin compatibles”. “Per això”, ha afegit, “vam impulsar la restauració i conservació de la zona dunar i el seu centre d’interpretació”.

2018, un any de rècords

L’estiu de 2018, almenys quatre tortugues van fer el niu a les platges de Catalunya. Dues mares es van localitzar fent la posta a les platges de Sant Simó, de Mataró, i de la Descàrrega, de Premià de Mar, a principis de temporada. El setembre es van localitzar dos nius més a les platges de Vilafortuny i l’Ardiaca, a Cambrils, quan diverses persones que hi passejaven a primera hora van trobar tot de tortuguetes anant cap al mar.

 Després de valorar les condicions dels nius, una part dels ous de Mataró i Premià de Mar, així com algunes cries nascudes a la platja, es van traslladar a les instal·lacions de Fundació CRAM. També es van traslladar tortugues a l’Oceanogràfic de València, per tal de diversificar i ampliar el nombre de centres amb experiència en la seva cria, atès que els propers anys se’n pot incrementar la necessitat. A més, en el cas de Premià de Mar, va caldre traslladar el niu a la platja de Llevant del mateix municipi, ja que la ubicació original, a pocs metres del mar i al peu d’unes escales d’accés, el feia totalment inviable.

Dels 26 animals dels nius de Premià de que es van traslladar a centres de recuperació, ahir se’n van alliberar 10, el que representa una supervivència del 42% als dos anys d’edat. Tenien un pes d’entre 1.200 i 2.500 grams.

La sensibilització ciutadana, clau per a un futur més amable

En el cas del niu de Mataró del 2018, el més primerenc, l’esdeveniment va generar una gran expectació i centenars de persones es van apuntar com a voluntàries a través de l’oficina impulsada per l’Ajuntament, una experiència que moltes d’elles van volen repetir amb el niu de Premià de Mar. Durant gairebé 4 mesos, més de 200 persones van dedicar unes hores del seu temps a vetllar perquè els nius tiressin endavant.

Aquesta tasca de sensibilització, i la implicació dels ajuntaments facilitant un marc de treball i impulsant campanyes de difusió d’aquests esdeveniments, són clau per a crear un context social més favorable perquè les tortugues, ja siguin aquestes mateixes mares o les seves filles nascudes aquí, puguin tornar a pondre a Catalunya.

El projecte científic

L’increment de nius i la previsió que cada cop seran més habituals, ha despertat l’interès del món científic per conèixer d’on venen les mares, qui són els pares, com es comporten i també com són les platges on fan els nius i les seves condicions d’incubació. “D’entrada, protegim l’espècie”, ha recordat el conseller Calvet, “i després aportem ciència, estudiant si tot el canvi de comportament de les tortugues careta es deu al canvi climàtic”, tal com sembla, “i, per tant, actuar en conseqüència”.

 Per això, cada estiu s’autoritza un projecte científic pluridisciplinar en què hi participen les Universitats de Vic, de Barcelona, de València, Politècnica de València, l’Estació Biològica de Doñana i l’Oceanogràfic de València, amb el suport de la Fundació CRAM i, des d’aquest 2020, el Zoo de Barcelona i el CRARC. 

 Els resultats d’aquest projecte i d’altres que s’estan duent a terme a nivell estatal i internacional (NIDOS-Caretta, de Fundación Biodiversidad, i COMING, de MedPan), poden ser útils a les administracions per impulsar estratègies de conservació de l’espècie en totes les fases del seu cicle. També per decidir, si cal, establir canvis en la gestió de les platges, pel que fa a la neteja, il·luminació, transport de sorra, tancaments temporals i localitzats de petits trams. Finalment, les dades recollides faciliten el coneixement necessari per reduir altres impactes en les tortugues joves i adultes, com la pesca accidental o la presència de plàstics al mar.

En cas de veure tortugues a la platja cal no molestar-les i trucar immediatament al 112.

Article: MónSOStenible
Font: TES

Comparteix aquesta notícia

Eco PDF e-mail Twitter Facebook