Others languages Bandera anglesa
Français
Deutsch
Español
English
Italiano
Português
Galego
Japanese
Àrab
Chinese

Actualitat

Divendres, 10 de juliol del 2020

SOS Penedès demana que es paralitzin els plans urbanístics previstos a la Vegueria Penedès

SOS Penedès ha demanat a la Generalitat que estableixi una moratòria urbanística de tots els plans i projectes previstos en tot l'àmbit territorial de la Vegueria Penedès que inclou les comarques de l'Anoia, Garraf, Alt Penedès i Baix Penedès. També demanen que no es permeti la instal·lació de parcs d'energia solar en espais agraris de la vegueria. Des de l'entitat consideren que abans d'edificar nous habitatges o polígons industrials cal ocupar els pisos buits i omplir d'indústries les zones ja urbanitzades. Pel que fa als projectes per captar energia solar demanen que es posin en espais urbanitzats industrials i residencials buits o a les teulades dels edificis.
"No posem créixer sense més", adverteix Jordi Asensi, membre de la plataforma SOS Penedès. "No ens cal planificar nou sòl fins que no s'ocupi el que ja està fet perquè tenim molts pisos i polígons industrials buits", afirma. Des de l'entitat es considera que la Generalitat, de comú acord amb els ajuntaments, "vol fer un replantejament per seguir construint de forma descontrolada" una opció que cal aturar perquè amb la pandèmia "hem de repensar el model territorial que volem davant els nous reptes econòmics, socials i ambientals". "No podem seguir com fins ara, hem de canviar les velles polítiques, hem de canviar el model econòmic que ens aboca al desequilibri social, hem d'impulsar polítiques de creixement urbanístic i optimitzar el que tenim", afirmen en un comunicat de premsa.

Entre els projectes previstos, i que van ser aprovats el passat 7 de febrer per la Comissió d'Urbanisme del Penedès, destaquen:
-Pla del carrer Comerç del barri del Molí d'en Rovira de Vilafranca del Penedès amb la construcció de 1.000 pisos i l'enderroc de part del patrimoni industrial vitivinícola.
-Pla Parcial de l'Hostal del Prat de Calafell amb la construcció de 106 habitatges en una zona inundable.
-Pla Parcial de Mas Mel a Calafell amb la construcció de 55 habitatges en plena serralada litoral.
-Pla Parcial de Cunit 2 a Cunit amb la construcció de 90 pisos, una zona comercial, hotels, pàrquings, oficines, restaurants, magatzems i equipaments en una zona inundable.

El 8 de maig, i de forma virtual, la mateixa Comissió d'Urbanisme del Penedès va aprovar el projecte de l'Autòdrom Terramar de Sant Pere de Ribes amb la construcció de tres hotels, 3.200 places d'aparcament i accessos, afectant la Xarxa Natura 2000 que actua com connector natural entre els Colls Miralpeix i el Parc del Garraf.

Per SOS Penedès tots aquests projectes urbanístics aprovats "són especulatius" i acusa el departament de Territori i Sostenibilitat d'haver fet "un ús fraudulent, il·legal i antidemocràtic" de l'estat d'alarma en haver donat llum verda a aquests plans "sota el paraigua de l'interès general". Per aquest motiu demanen la retirada de tots els projectes i que s'estableixi un debat amb la participació de la ciutadania per tal de decidir quin és el model urbanístic adequat i necessari per a la vegueria Penedès. Oposició a instal·lar parcs d'energia solar en terrenys agrícoles

En la mateixa línia SOS Penedès demana que s'aturin els projectes de grans instal·lacions d'energia solar en espais agraris. "No estem en contra de les energies renovables però la seva captació l'hem de fer amb racionalitat", afirma Jordi Asensi. "Els espais agraris tenen un gran valor i els hem d'intentar preservar". Per això "consideren que les plaques fotovoltaiques es poden posar a les teulades dels edificis o bé en els espais industrials i residencials buits".
En concret la plataforma s'oposa al projecte de planta solar que l'empresa RenVenture vol instal·lar en un espai agrari del municipi de l'Arboç. Creuen que "l'energia col·lectiva no ha de ser privatitzada" i creuen que aquest projecte "és una escletxa de penetració del sector privat i per tant una apropiació d'un patrimoni energètic". Per l'entitat ha de ser el territori qui el gestioni i en pugui fer ús "dels seus beneficis directes i indirectes".

Article: Josep Ferrer
Font: CE

Comparteix aquesta notícia

Eco PDF e-mail Twitter Facebook

Imatges

Informació relacionada