Others languages Bandera anglesa
Français
Deutsch
Español
English
Italiano
Português
Galego
Japanese
Àrab
Chinese

Actualitat

Dijous, 31 de març del 2022

La plataforma Residu Zero reclama de nou la prohibició de tòxics als envasos alimentaris amb la recuperació del text aprovat inicialment al Congrés

L'orina humana conté fins a 21 substàncies químiques. bisfenols i ftalats que actuen com a disruptors endocrins. Per això, una desena d'entitats socials i ambientals d'àmbit nacional, demanen al govern espanyol que en el debat d'avui de la Llei de Residus i Sòls Contaminats, recuperin el text aprovat inicialment pel Congrés sobre la prohibició de tòxics com els flatats i els bisfenols en els envasos alimentaris i que va quedar esmenat al seu pas pel Senat. La plataforma Residu Zero va aplaudir aleshores la introducció de mesures de fiscalitat ambiental contra els tractaments finalistes i l'aplicació de la responsabilitat ampliada en producció perquè els fabricants assumeixin els costos associats a la gestió i la neteja dels residus en entorns urbans i naturals, però lamentava que els grups polítics no apostessin per mesures concretes cap a la reducció en origen dels residus, tant en quantitat com en toxicitat.
Les entitats Amigos de la Tierra, Ecologistas en acción, Opcions, Surfrider Foundation, Rezero, Plataforma Ciutadana Residu Zero (PCRZ), Centre d’Ecologia i Projectes Alternatius- Ecologistes de Catalunya (CEPA-EdC) i Confederación Española de Consumidores y Usuarias (CECU) demanen als representants de la Comissió de Transició Ecològica i Repte Demogràfic:que recuperi el text que es va aprovar al Congrés dels Diputats i que va quedar desvirtuat al Senat per una esmena del Partit Popular el passat 23 de març.

En una carta enviada ahir als representants polítics de la Comissió de Transició Ecològica i Repte Demogràfic, les entitats diuen textualment que "la societat civil a través d'entitats socials i ambientals, us demanem que el 31 de març al debat de la Llei de Residus i Sòls Contaminats, recupereu el text que es va aprovar al Congrés dels Diputats i que al seu pas pel Senat va quedar totalment debilitada per una esmena del Partit Popular".

El text que les entitats "consideren primordial que es recuperi" és 
"fomentar la reducció del contingut de substàncies perilloses en materials i productes d'acord amb els requisits legals harmonitzats relatius a aquests materials i productes establerts a escala de la Unió Europea, evitant, en especial, la presència de substàncies incloses a l'Annex XIV del Reglament REACH o substàncies restringides recollides al seu Annex XVII, i dels alteradors endocrins. En particular, i de conformitat amb el que preveuen aquestes normes, estarà prohibida la utilització de ftalats i bisfenol A en envasos".

Les entitats recorden que l'orina humana conté fins a 21 substàncies químiques.bisfenols i ftalats que actuen com a disruptors endocrins i que l'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) proposa reduir 100.000 vegades la ingesta diaria tolerable de bisfenol. Com a exemple de paisos lliures de tòxics, les entitats recorden que França està lliure de tòxics des de fa 5 anys. 

El 23 de març, els grups parlamentaris del Senat van votar les esmenes de la Llei de Residus i Sòls Contaminats. Des de l'Aliança Residu Zero, formada per Amics de la Terra, Ecologistes en Acció, Greenpeace, Retorna, Rezero i Surfrider, denunciaven que el text aprovat no està a l'alçada de la problemàtica i desprotegeix la salut de les persones. Tot i això, reconeixen el valor d'algunes de les mesures introduïdes que permeten un tímid avenç en les polítiques de residus

La votació del Senat mantenia les organitzacions ecologistes en suspens pel possible canvi de guió cap a un text legislatiu de mínims, després que es coneguessin els intents de reduir l'abast del document inicial, en concret els objectius de reducció de residus, la quantitat de tòxics permesos i la responsabilitat dels fabricants d'envasos de gestionar les seves deixalles, entre altres mesures.

Al seu pas pel Senat, el document va perdre força en alguns aspectes, mentre que en altres va servir per consolidar les peticions de les organitzacions de l'Aliança Residu Zero. Així, les organitzacions afirmaven aleshores que el Senat havia perdut l'oportunitat de reforçar i apuntalar les polítiques encaminades a la reducció de residus, cosa que podria haver significat un pas més en la lluita davant de la crisi ecosocial i l'emergència climàtica.

Malgrat el sabor agredolç de la votació, Aliança Residu Zero celebrava que una part de les mesures a negociar no haguessin estat rebaixades ni bloquejades i veien com una bona notícia que els fabricants es vegin obligats per llei a responsabilitzar-se dels residus, i que molts d'aquests costos deixin de ser assumits per la ciutadania amb els impostos.

Aspectes bàsics de la Llei que s'havien estat negociant a la Cambra Alta:

Punts negatius de la Llei de Residus al seu pas pel Senat

1. Sense prevenció de residus en origen no hi ha reciclatge que valgui. La llei, que s'hauria de basar principalment en la prevenció, estableix percentatges de reducció mínims, cosa que aboca a un escenari de generació de residus desproporcionat. La llei incideix una vegada i una altra en l'error d'apostar pel reciclatge quan la forma de garantir un ús eficient dels recursos i l'energia és la prevenció en origen de la generació de residus en origen, tal com marca la Unió Europea.

2. Substàncies tòxiques als envasos. El Senat perd l'oportunitat de marcar un abans i un després amb la prohibició de substàncies tòxiques considerades disruptores endocrines, que són presents en envasos alimentaris com els bisfenols i ftalats. Aquestes han estat associades a infinitat de possibles efectes negatius sobre la salut, com ara danys sobre el desenvolupament de l'aparell reproductor, alteracions al neurodesenvolupament, malalties metabòliques o, entre d'altres, increment de risc d'alguns càncers lligats a les hormones. Caldria, com a mínim, recuperar el text que va sortir del Congrés on es prohibia el Bisfenol-A.

3. No queda garantida la recollida de qualitat (sense impropis) de la fracció orgànica dels residus domèstics. Es dilata en el temps l'obligatorietat de la recollida separada de la matèria orgànica. Un greu error, ja que significa continuar enterrant a l'abocador recursos valuosos en lloc de transformar-los en compost. Un dels punts més preocupants de la mesura és que planteja un màxim de residus impropis del 20% (residus no orgànics), aspecte que incidirà negativament en la viabilitat tècnica de les instal·lacions i greument en la qualitat del compost.

Punts positius de la Llei de Residus al seu pas pel Senat

1. Sistema de dipòsit, devolució i tornada sí, però deixant enrere el vidre i la reutilització d'envasos. El text, que va sortir al desembre del congrés, finalment establia un Sistema de Dipòsit, Devolució i Retorn d'envasos (SDDR) de begudes, una demanda històrica del moviment ecologista. Tot i això, es tracta d'una victòria a mitges en no incloure les ampolles de vidre i, en conseqüència, aprofitar aquest sistema per fomentar circuits de neteja i farciment de les ampolles. Com a part positiva, finalment es va aprovar una esmena transaccional d'ampli consens entre els grups parlamentaris per definir un full de ruta clar per implantar-lo.

2. La llei avança en laplicació de la responsabilitat ampliada del productor seguint les directrius europees. Els productors es veuran obligats a assumir tots els costos associats al tractament dels residus que generen, cosa que inclouria la recollida en vies públiques, zones verdes i entorns naturals, com platges i mig marí. Això implica que la ciutadania, finalment, deixarà d'assumir aquests costos. La mesura abastarà alhora tèxtil i articles voluminosos. Tot i això, no s'aplicarà a altres sectors productius, també demandats per les organitzacions (productes d'higiene íntima, matalassos, monodosis, càpsules de cafè, joguines, bengales marítimes i embarcacions recreatives, entre d'altres).

3. Augmenta la fiscalitat ambiental finalista. Una de les bones notícies que deixa el text al seu pas pel Senat és la fi a l'actual supremacia dels tractaments finalistes, com l'abocament i la incineració, una prioritat a la normativa europea. La nova norma penalitzarà aquests tractaments amb un nou impost tant a l'abocament com a la incineració i la coincineració. El que s'ha recaptat haurà d'invertir-se en polítiques adreçades a la reducció de residus.

El pas pel Senat ha estat el penúltim tràmit abans que la Llei de Residus i Sòls Contaminats sigui aprovada definitivament i entri en vigor. Ara la darrera paraula és del Congrés i per això l'Aliança Residu Zero insta diputats i diputades a recuperar alguna de les mesures que van aprovar amb majoria al Congrés: “És hora que es prenguin el problema dels residus de debò: afecta la nostra salut, afecta el clima, el medi ambient, les matèries primeres. No parlem d'una problemàtica aïllada. No podem perdre una altra dècada per comptar amb una llei que posi fi al problema ambiental, de salut i econòmic que suposen les polítiques de residus”, conclouen les organitzacions.
Article: MónSOStenible

Comparteix aquesta notícia

Eco PDF e-mail Twitter Facebook

Imatges

L'orina humana conté fins a 21 substàncies químiques. bisfenols i ftalats que actuen com a disruptors endocrins L'orina humana conté fins a 21 substàncies químiques. bisfenols i ftalats que actuen com a disruptors endocrins El pas pel Senat va ser el penúltim tràmit abans que la Llei de Residus i Sòls Contaminats sigui aprovada definitivament i entri en vigor. Ara la darrera paraula és del Congrés. El pas pel Senat va ser el penúltim tràmit abans que la Llei de Residus i Sòls Contaminats sigui aprovada definitivament i entri en vigor. Ara la darrera paraula és del Congrés. El 23 de març, els grups parlamentaris del Senat van votar les esmenes de la Llei de Residus i Sòls Contaminats. Des de l'Aliança Residu Zero, formada per Amics de la Terra, Ecologistes en Acció, Greenpeace, Retorna, Rezero i Surfrider, denunciaven que el text aprovat no està a l'alçada de la problemàtica i desprotegeix la salut de les persones. Tot i això, reconeixen el valor d'algunes de les mesures introduïdes que permeten un tímid avenç en les polítiques de residus  La votació del Senat mantenia les organitzacions ecologistes en suspens pel possible canvi de guió cap a un text legislatiu de mínims, després que es coneguessin els intents de reduir l'abast del document inicial, en concret els objectius de reducció de residus, la quantitat de tòxics permesos i la responsabilitat dels fabricants d'envasos de gestionar les seves deixalles, entre altres mesures.  Al seu pas pel Senat, el document va perdre força en alguns aspectes, mentre que en altres va servir per consolidar les peticions de les organitzacions de l'Aliança Residu Zero. Així, les organitzacions afirmaven aleshores que el Senat havia perdut l'oportunitat de reforçar i apuntalar les polítiques encaminades a la reducció de residus, cosa que podria haver significat un pas més en la lluita davant de la crisi ecosocial i l'emergència climàtica.  Malgrat el sabor agredolç de la votació, Aliança Residu Zero celebrava que una part de les mesures a negociar no haguessin estat rebaixades ni bloquejades i veien com una bona notícia que els fabricants es vegin obligats per llei a responsabilitzar-se dels residus, i que molts d'aquests costos deixin de ser assumits per la ciutadania amb els impostos El pas pel Senat va ser el penúltim tràmit abans que la Llei de Residus i Sòls Contaminats sigui aprovada definitivament i entri en vigor. Ara la darrera paraula és del Congrés. El pas pel Senat va ser el penúltim tràmit abans que la Llei de Residus i Sòls Contaminats sigui aprovada definitivament i entri en vigor. Ara la darrera paraula és del Congrés. El 23 de març, els grups parlamentaris del Senat van votar les esmenes de la Llei de Residus i Sòls Contaminats. Des de l'Aliança Residu Zero, formada per Amics de la Terra, Ecologistes en Acció, Greenpeace, Retorna, Rezero i Surfrider, denunciaven que el text aprovat no està a l'alçada de la problemàtica i desprotegeix la salut de les persones. Tot i això, reconeixen el valor d'algunes de les mesures introduïdes que permeten un tímid avenç en les polítiques de residus La votació del Senat mantenia les organitzacions ecologistes en suspens pel possible canvi de guió cap a un text legislatiu de mínims, després que es coneguessin els intents de reduir l'abast del document inicial, en concret els objectius de reducció de residus, la quantitat de tòxics permesos i la responsabilitat dels fabricants d'envasos de gestionar les seves deixalles, entre altres mesures. Al seu pas pel Senat, el document va perdre força en alguns aspectes, mentre que en altres va servir per consolidar les peticions de les organitzacions de l'Aliança Residu Zero. Així, les organitzacions afirmaven aleshores que el Senat havia perdut l'oportunitat de reforçar i apuntalar les polítiques encaminades a la reducció de residus, cosa que podria haver significat un pas més en la lluita davant de la crisi ecosocial i l'emergència climàtica. Malgrat el sabor agredolç de la votació, Aliança Residu Zero celebrava que una part de les mesures a negociar no haguessin estat rebaixades ni bloquejades i veien com una bona notícia que els fabricants es vegin obligats per llei a responsabilitzar-se dels residus, i que molts d'aquests costos deixin de ser assumits per la ciutadania amb els impostos

Informació relacionada

Dissabte, 9 d'abril del 2022
Una mostra d'orina que va fer canviar la Ley de Residuos
Dissabte, 6 de febrer del 2010
Abandonen residus possiblement tòxics a la llera del riu Congost, a Granollers