Others languages Bandera anglesa
Français
Deutsch
Español
English
Italiano
Português
Galego
Japanese
Àrab
Chinese

Actualitat

Dilluns, 17 de juny del 2019

Fixing the Future, projectes i experiències que estan arreglant un entorn i són exportables al món

Amb un format àgil i amè, 50 persones creatives i innovadores de diferents llocs del món han exposat el seu projecte sobre com contribuir a arreglar el món des del seu àmbit d'estudi i/o treball i des del seu racó de vida. Un total de 14 hores de coneixement, dividides per blocs temàtics, d'entre 1 i 2 hores de durada, amb intervencions d'entre 10 i 15 minuts per persona, i tancades amb un col·loqui entre els propis participants i el públic assistent. Tot un bany de coneixement i entusiasme a partir d'experiències que ja estan donant els seus fruits i que són perfectament exportables.A continuació, us en expliquem algunes.
La biodiversitat, els oceans, els aliments, l'agricultura, les ciutats, els residus, l'economia circular i el canvi climàtic han estat alguns dels temes tractats, de la mà d'experts internacionals, al Fixing the Future, celebrat al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona i en el que mig centenar de persones creatives i innovadores han explicat els seus projectes per millorar el planeta i encarar alguns dels grans reptes de futur. Unes jornades que va obrir i inaugurar la Secretària de Medi Ambient iSostenibilitat Marta Subirà el divendres 7 de juny al matí , i que van durar fins dissabte a la tarda, en un non stop de ciència, coneixement, experiència, creativitat, innovació i esperança que van aportar els 50 ponents que hi van participar.

Les ciutats del futur no només han de consumir, sinó que han de produir els seus propis recursos.
"S'ha d'assemblar a un bosc, on la moneda de canvi és l'energia, no l'euro", ha dit Vicente Guallart, creador de prototips per a les ciutats del futur.Altres experts en la matèria com Carolyn Steel, Geoff Mulgan, Natalia Fishmani Jochen Scheerer també han recalcat la importància de reduir les emissions de CO2 i habilitar més zones verdes a les ciutats.

"Tot espai públic és una inversió en salut i en qualitat i benestar de la societat"
La frase és de la Natalia Fishman, jove arquitecte que va liderar un projecte de transformació de les ciutats a Tatarstan - Rússia - amb pocs recursos econòmics, i ho va fer amb la implicació d'arquitectes joves formats per arquitectes sèniors, i de la gent de la zona a partir de dissenys participatius.
Aquesta frase sobre els espais públics i la salut, però,  també l'hagués pogut pronunciar un altre dels participants al bloc Ciutats: per als humans i per a la natura, el Dr. Jochen Sheerer, expert en gestió i tractament d'aigües a nivell descentralitzats que, va recordar que els cinturons verds són útils i necessaris, sobretot en zones urbanes, ja que produeixen un efecte de refredament de l'ambient. En aquest sentit 6000m2 de cinturó verd equival a 7000 kw/dia d'aire condicionat.Sheerer va donar aquestes xifres després de reclamar que l'aigua hauria de ser un dret humà i de recordar que la meitat de la població mundial viu en situació d'escassetat d'aigua, que un terç de la població mundial encara no te accés a l'aigua sanejada i que cada dia moren 9000 infants per problemes derivats de la falta de sanejament. Sheerer també va mostrar gràficament com malbaratem i llencem l'aigua de boca -que ha estat sotmesa a tot un procés de sanejament i potabilització- per tirar la cadena del WC o per netejar el terra, i que només un percentatge molt petit d'aquesta aigua neta -sanejada i potabilitzada- és la que fem servir per beure i cuinar a casa nostra. D'aquí la necessitat d'introduir circuits d'aigües grises, de reaprofitament d'aigua i de sanejament de la mateixa, que permetin utilitzar una vegada i una altra la mateixa aigua per a diferents usos, des de per veure a per regar o tirar-la al WC, passant per rentar la roba, fregar el terra, etc.

Economia circular
Liz Corbin, que investiga com crear dissenys a partir dels residus locals, preconitza la necessitat d'establir una nova relació amb els materials. Corbin, que va presentar el seu projecte Materiom, recorda que actualment extraiem 72000 milions de tones de recursos naturals a l'any i que, amb aquest ritme d'extracció, cada any gastem els recursos corresponents a 1,7 planetes. De fet, el Earth overshoot day, que és el dia en que hem esgotat tots els recursos corresponents a un any, cada any avança la seva data.

L'economia circular, que consisteix en utilitzar els residus com a recursos per a la producció de nous productes, és el camí per reduir residus i per obtenir matèries primeres sense extreure recursos naturals
Amb tot, la millor manera d'evitar la generació de residus és no produir-los. Per això, des de l'startup Notpla, Lise Honsinger, investiga i treballa per aconseguir eliminar els embalatges de plàstic buscant alternatives que no generin residus. Honsinger va explicar l'àmplia gama de propostes biodegradables que està desenvolupant Notpla. Es tracta d'un material elaborat a partir d'extracte d'alga i amb el que fabriquen la línia d'ampolles Oohol, biodegradables i comestibles. Actualment, Notpla està investigant per fabricar plats, xarxes i safates també biodegradables.

I quan no hi ha manera cap d'evitar la generació de residus plàstics és quan hem de pensar en el reciclatge. I això és el que promou Joseph Klatt de Precious Plastic, que vol aconseguir que la gent de tot el món sigui capaç de muntar la seva pròpia cuina a partir de materials reciclats, i que els residus de plàstic es puguin reconvertir en objectes de disseny.

L'economia circular pretén que la cadena de subministrament sigui més transparent
La frase correspon a Miquel Ballester, líder d'innovació circular a Fairphone, que ha estat implicat en l'estratègia del producte des dels inicis dels telèfons intel·ligents, defensant llarga vida als mòbils, a partir de la substitució de tots els seus components. Ballester, que recorda que un telèfon te 46 elements que s'extreuen de mines d'Àfrica, defensa un telèfon ètic fabricat a partir de materials preciosos. El tungstè no es recicla i l'or sí.
Ballester va explicar que els telèfons Fairphone, quan acaben la seva vida útil s'envien a Bèlgica on són reciclats adequadament, i que els seus components són extrets de mines justes i es poden substituir per elements nous quan es fan malbé. D'aquesta manera allarguem la vida del mòbil enlloc de canviar-lo tan sovint. I no és només pel preu que costa comprar-ne un de nou. I és que, com deia Oscar Wilde, sovint sabem el preu de les coses, però desconeixem el seu valor.

La necessitat obliga

Va ser la necessitat imperiosa de retirar les ampolles de plàstic de l'aigua i de la costa el punt de partida del projecte ECOBOAT que el camerunès Ismaël Essome porta a terme des de Madiba & Nature, una ONG on els residus de plàstic es converteixen en canoes ecològiques per als pescadors autòctons que ja veien com els peixos de les seves aigües eren desplaçats pel gran i inasumible volum de plàstic que arribava a les costes del Camerun.
També va ser la necessitat -o el repte- d'haver de construir tots els parc de Tatarstan amb un pressupost molt limitat el que va fer que la jove arquitecte Natàlia Fishman liderés un projecte de transformació de les ciutats amb pocs recursos econòmics, amb la implicació d'arquitectes joves formats per arquitectes sèniors, i de la gent de la zona a partir de dissenys participatius.

La importància de l'economia circular en el cicle de l'aigua

Des de l'empresa SUEZ Espanya es promouen les Biofactories per a produir la generació de nous productes i d'energia a partir del procés de depuració de l'aigua. En aquest sentit, a més de l'aigua que es pot tornar a utilitzar, les biofactories produeixen metà per generar l'energia que consumeix la pròpia depuradora, i fertilitzants a partir del nitrògen.

Tancaven la primera jornada del Fixing the future, el padrí del moviment ecologista modern, John Elkington, la fundadora de l'empresa energètica Holaluz, Carlota Pi, i la membre del consell europeu de l'empresa familiar Danone, Cristina Kenz posant en valor la responsabilitat de les empreses alhora de crear un nou model econòmic per a un món més sostenible.

La segona jornada ha aplegat membres dels moviment juvenil inspirat en la protesta de l'adolescent sueca Greta Thunberg, Friday For Future, que a Catalunya va arribar amb força al gener del 2019 delama dels estudiants de Ciències Ambientals de Girona, i al març va aterrar a Barcelona, on es manifesten cada divendres davant de la Generalitat. Tant aquest moviment com Extinction Rebellion, creat l'octubre del 2018 al Regne Unit, i arribat a Barcelona on s'ha demanat a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals que informi més i millor de la crisi climàtica, han reclamat una resposta urgent per part dels polítics i una autèntica rebel·lió ciutadana per fer front a l'emergència climàtica. Una emergència que no afecta igual als homes que a les dones, tal com ha posat de manifest l'activista per la igualtat de gènere, Sandra Sotelo Reyes.

Les noves tecnologies que també ens ajuden a fer front als reptes climàtics també ens han permès connectar, Winnie Byanyima, la directora executiva d'Oxfam Internacional, que des d'Uganda ha remarcat que "el Fixing the Future és solidaritat, repte polític, justícia, una economia més humana i dignitat per salvar el planeta".

Alguns altres dels ponents de renom internacional han estat, en el món de la gastronomia i la cuina, els xefs Àlex Ala la, que des del seu restaurant D.O.M. i la seva fundació ATA es dedica a preservar els ingredients indígenes brasilers, i Jock Zonfrillo i Maria Solivelles, que treballen per recuperar les arrels gastronòmiques i tornar a connectar les persones amb el seu lloc d'origen. Jock Zonfrillo explica la seva experiència de protecció dels aborígens d'Austràlia des de lONG creada The Orama Foundation, per ell, en una entrevista feta per Imma Sanchis i publicada a la Contra de La Vanguardia el 19 de juny, titulada amb una frase de Zonfrillo: "Si tu protegeixes la terra, ella et protegirà". Llegiu-la! per completar i entendre el perfil i la tasca de Zonfrillo.

En l'àmbit de l'agricultura, destaquem l
'activista de l'agricultura ecològica Jyoti Fernandes que ha assegurat que un sistema agrícola i ramader basat en els petits productors i respectuós amb la diversitat és possible, Prudence Ayebare, Pau Moragas, i Kimberley Bell que també han compartit les seves reflexions sobre com produïm el que mengem.

En l'àmbit de la gastronomia, destacar la periodista veneçolana i influencer del sector de la gastronomia Sacha Correa, que diu que "Ja no som el que mengem, sinó que som com cuinem", i ha instat a l'audiència a trobar temps per cuinar. "A la indústria li surt rentable que oblidem com donar-nos de menjar a nosaltres mateixos". Juntament amb Sacha Correa han participat Bee Wilson, que té diversos best-sellers i és considerada l'escriptora de llibres de nutrició més influent del Regne Unit. Wilson, que lidera el projecte Tasted, va parlar de la preponderància dels productes processats i la pèrdua dels llegats culinaris, i va recordar que al llarg de la història de la humanitat, els governs sempre han protegit el suministrament d'aliments, les fonts d'aigua i la qualitat dse l'aire. En el seu darrer llibre, "The way we eat now", Bee Wilson parla d'un investigador que arriba a la conclussió que la comunitat japonesa te menys risc de patir malalties coronàries que d'altres cultures com l'americana a causa més de la seva manera de menjar que del que mengen, ja que al Japó es cuina més a casa, es menja compartint taula i es dedica més temps tant a comprar els aliments com a cuinar-los com a menjar. Wilson està convençuda que la connexió entre els éssers humans i el menjar s'ha trencat en  algun moment i que l'hem de recuperar.

També han intervingut en aquest bloc,
Toni Massanés i Maria Solivellas, cuinera mallorquina que ha recuperat diverses espècies de tomàquet a l'illa i practica la filosofia de Km 0 al seu restaurant Ca na Toneta. "Com a cuinera i hedonista, practico l'activisme des del plaer".ha dit. 



I en l'àmbit marí i dels oceans, destacar la presència d'Easkey Britton, campiona de surf que investiga els canvis socials que es poden aconseguir gràcies a la connexió entre les persones i el mar.



Així, el Fixing the Future ha posat en diàleg líders i projectes molt pluridisciplinars, alguns més petits i locals i d'altres més grans i globals, amb l'objectiu de reflexionar sobre el futur del planeta i d'inocular als assistents el talent innovador i transformador de l'ésser humà. A més de les taules rodones i les ponències, el Finxign the Future també ha ofert tallers i projeccions de curtmetratges, convertint-se en un altaveu de projectes reals, innovadors i amb impacte social que volen despertar consciències individuals i col·lectives, i a la vegada sembrar esperança. Es tracta d'una crida a prendre accions concretes per encarar els reptes del futur i una font d'inspiració per participar en la configuració del nostre món a través de noves formes de treballar, d'organitzar i de crear.




Els organitzadors de l'esdeveniment Fixing the Future 2019Atlas of the Future i HolalLuz estan satisfets amb la bona acollida que ha tingut l’esdeveniment seguit de forma presencial per unes 600 persones- i que ha servit també per presentar la la Carta Alimentària Metropolitana de Barcelona (CARM), una eina impulsada pel PEMB per reivindicar l'alimentació com un dret universal, en el marc d’un dels tallers del Congrés.

El taller 'Sobre la taula' emmarcat dins 'Fixing the future' va reunir a més de 40 persones fent que alimentació i política compartissin plat per repensar i actuar per un sistema alimentari més just, sostenible i saludable. 
L'experiència interactiva va aconseguir aplegar persones expertes i curioses en un workshop dissenyat per presentar els principis de la Carta Alimentària Metropolitana de Barcelona vinculats al Pla Estratègic Metropolità de Barcelona: la visió a llarg termini, l'abast a la regió metropolitana de Barcelona, la vinculació amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), emetre un discurs en positiu i la vinculació amb la quíntuple hèlix (-administració pública, empresa privada, universitat i centres de recerca, societat civil i els mitjans de comunicació-. "Són conceptes complexos i d'entrada poc comprensibles que tenim el repte d'aterrar i vincular al dia a dia de les persones i les seves comunitats. Estem explorant aquestes altres narratives alimentàries i la vostra vivència personal ens és important. Per això, la nostra pregunta inicial evoca un plat de la infància. L'alimentació és també política i la política és personal", assegurava Marta Pons, tècnica en polítiques alimentàries del PEMB, abans de començar la dinàmica. En cinc taules, per grups i amb un temps limitat, tots i totes van poder intercanviar i contrastar idees sobre els cinc principis com, per exemple, buscar la relació entre els ODS i l'alimentació, o bé, teixir aliances entre els participants amb perfils diversos.Oriol Estela Barnet, coordinador general del PEMB, va agrair la col·laboració de la quarantena de persones que es van apropar a la Sala Raval, les va animar a estar atentes a la finalització del procés d'aprovació de la CARM i va recordar que encara són a temps a adherir-s'hi: "tornar a connectar amb allò que mengem, que avui ens sembla tan llunyà i, fins i tot desconegut, és imprescindible per viure millor i tenir unes millors ciutats".




Una mirada metropolitana
Els objectius de la CARM són donar a conèixer i ampliar més enllà de la ciutat de Barcelona els compromisos del Pacte de Polítiques Alimentàries Urbanes de Milà; aportar una dimensió metropolitana a les Polítiques Alimentàries i dotar-les de consistència al llarg del territori a través del marc de treball comú que representarà la Carta; i establir una sèrie de compromisos i projectes per tal d'augmentar els impactes positius del sistema alimentari metropolità, i reduir-ne els negatius. L'escala de regió metropolitana és rellevant perquè la complexitat de les necessitats socials requereix polítiques de proximitat que no tenen perquè ser localistes; s'han d'articular a escala dels territoris metropolitans per incidir en una autèntica política de reducció de les desigualtats socials i de la segregació territorial que esdevé l'eix central del nou pla estratègic metropolità 2030





Atlas of the Future
L'organitzador de Fixing the Future, Atlas of the Future, és un mitjà de comunicació de Som* que dedica tot l'any a buscar i difondre projectes de tot el món i de qualsevol àmbit dedicats a abordar els grans reptes de futur de la humanitat. Un cop l'any, reuneix els líders d'alguns d'aquests projectes en el Fixing the Future, a Barcelona, i en aquesta segona edició ho ha fet juntament amb Holaluz, l'empresa tecnològica d'energia verda que està liderant la transició energètica cap a un model verd, de generació distribuïda i que posa el client al centre amb l'objectiu d'aconseguir un futur mogut 100% per energies renovables.




 




 




 



 

 

Article: Míriam Viaplana

Comparteix aquesta notícia

Eco PDF e-mail Twitter Facebook