Actualment es calcula que a Catalunya hi circulen més de 3.100 vehicles elèctrics. L’encariment dels combustibles ha estimulat la priorització del transport públic i de la bicicleta i que els fabricants de vehicles hagin invertit en innovació per reduir les emissions contaminants. Tot i així, la implantació dels vehicles elèctrics s’està produint de manera tímida, en tenir un preu de mercat substancialment més elevat que el dels cotxes convencionals, afegit a la disminució de la venda de vehicles dels darrers anys.

La decisió del Departament de Territori i Sostenibilitat respon a la voluntat d’afavorir la posada en circulació d’aquests vehicles respectuosos amb el medi ambient i poc sorollosos. El conseller Vila ha volgut puntualitzar que “l’aposta de la Generalitat és la de prioritzar el transport públic, tot i que seguirem treballant per afavorir la substitució dels cotxes més contaminants”.

Catalunya disposa actualment d’una de les xarxes de recàrrega ràpida i semi-ràpida més denses d’Europa, amb més de 600 punts públics, 42 dels quals són punts de recàrrega ràpida -càrregues de vehicles elèctrics de menys de 30 minuts-, i 17 són punts de recàrrega de gas natural.

Pel que fa a la recàrrega domèstica, el Govern ha donat un nou impuls al vehicle elèctric amb la recent modificació, tot just fa un mes, del Codi civil català que elimina la barrera de la recàrrega elèctrica vinculada. D’aquesta manera, es va eliminar la principal barrera no tecnològica que tenia fins ara el vehicle elèctric ja que ara es permet instal·lar a casa el punt de recàrrega a petició de l’interessat amb un projecte tècnic a l’administrador i sense requerir cap tipus de majoria. Al cap d’un mes, aproximadament, es pot instal.lar.

El portal EcoviaT té registrats uns 3.400 vehicles amb baixes emissions que actualment gaudeixen de descomptes. Es tracta de vehicles elèctrics, que funcionen amb GLP, gas natural o hidrogen; els de gasoil i biodièsel que emeten menys de 108 grams de CO2 per quilòmetre; i els de benzina, bioetanol, i la resta de combustibles que emeten menys de 120 g/CO2/km. La despesa de la Generalitat per assumir aquestes bonificacions, afegint-hi la del 100% dels elèctrics, és d’uns 175.000 euros per a aquest 2015.

El Pla per a la millora de la qualitat de l’aire de l’àrea de Barcelona
La mesura anunciada avui s’emmarca en el Pla d’actuació per a la millora de la qualitat de l’aire a 40 municipis metropolitans que va aprovar el Govern el passat mes de setembre, moltes de les accions del qual es destinen a reduir la contaminació derivada del trànsit, responsable del 50% de les emissions d’òxids de nitrogen (NOx) i partícules (PM10) de tota l’àrea.

Paral·lelament, hi ha vigents d’altres mesures com la reducció de l’impost sobre els vehicles de tracció mecànica (IVTM) per als vehicles menys contaminants en la gran majoria dels municipis catalans, la possibilitat d’usar peatges tous, els aparcaments incentivats, la possibilitat de circular per carrils reservats especials com son l’ús de les vies de servei VAO, o les subvencions per al foment de l’adquisició de vehicles de baixes emissions destinats al servei del taxi que operen dins la Zona de protecció especial de l’ambient atmosfèric, és a dir, a Barcelona i 39 municipis més de l’entorn metropolità.

Simposi europeu sobre qualitat de l’aire
El conseller Vila ha fet l’anunci en el marc de la celebració del Simposi europeu sobre qualitat de l’aire, soroll, i els efectes sobre la salut a les aglomeracions urbanes que ha organitzat la Generalitat avui, Dia Mundial del Medi Ambient, al World Trade Center de Barcelona.

El problema de la contaminació atmosfèrica és extensiu a totes les aglomeracions urbanes europees, bàsicament per la generalització dels vehicles dièsel. Catalunya treballa colze a colze amb les principals regions d’Europa, a través de la Xarxa Air, per influir en les polítiques europees sobre qualitat de l’aire i d’homologació de vehicles.

En el simposi hi participen membres de la xarxa Air europea (Air quality Initiative of Regions) de Londres, París, Berlín, Milà o Florència, l’ISGlobal, i el Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL).