El Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí està tramitant la nova Llei de Residus que traslladarà la Directiva Marc Europea de Residus, aprovada pel Consell de Ministres de Medi Ambient de la Unió Europea (Luxemburg, 20 -10-2008) i que substituirà la Llei de Residus de 1998 que fins al moment ha estat el marc legislatiu per a la gestió dels residus al nostre país. La nova Llei de Residus s'haurà d'aprovar abans de desembre de 2010 per complir els terminis establerts des d'Europa. La nova llei del Ministeri constituirà el marc regulador de la generació i gestió de residus en els propers anys i en ella s'hauran de basar les Comunitats Autònomes per elaborar les seves pròpies legislacions. Segons les organitzacions ecologistes, que han presentat al·legacions al projecte de llei, és important intervenir ara en el redactat d'una normativa que serà fonamental per encaminar al nostre país cap a una societat del reciclatge, amb la mínima generació i impacte dels seus residus, o al contrari, per continuar fomentant la insostenible societat de l'"usar i llençar".

ORGANITZACIONS ECOLOGISTES PRESENTEN AL·LEGACIONS

En aquest sentit, Fundació Catalana per a la Prevenció de Residus i el Consum Responsable, la Federació Ecologistes de Catalunya, el Centre d'Ecologia i Projectes Alternatius (CEPA), Ecologistes en Acció i Amics de la Terra consideren que "l'esborrany actual presenta serioses mancances, principalment perquè no fomenta la reducció dels residus i per tant no posa mesures per acabar amb el malbaratament actual dels recursos naturals, necessaris per a la producció dels béns de consum. El projecte de llei tampoc no planteja sistemes alternatius a la gestió actual de residus, malgrat que molts dels mètodes emprats han demostrat amb escreix la seva ineficàcia, com la nefasta gestió dels envasos que realitza Ecoembes".

Cada una de les organitzacions ha presentat al·legacions al document "que el Ministeri hauria de tenir en compte perquè la nova Llei de Residus compleixi a mig i llarg termini un objectiu de protecció del medi ambient i de reducció del consum de recursos".

LES PRINCIPALS DEMANDES

En matèria de reducció es demana que, d'acord amb la Directiva Marc Europea de residus, la reducció sigui l'element més important de la llei, i en el què es basessin la resta de mesures. Per això se sol·liciten objectius ambiciosos i vinculants de reducció i reutilització (3% anual de reducció i 5% de reutilització per aconseguir el 30% de reducció i el 50% de reutilització l'any 2020).

En l'àmbit de la gestió de residus es demana el respecte de l'ordre prioritari de tractament, l'anomenada jerarquia de residus marcada per la Unió Europea (Reducció, Reutilització, Valorització material, Valorització energètica i Abocament) i que únicament en casos molt excepcionals, i mai per a residus perillosos ni per a grans fluxos de residus, l'anàlisi de cicle de vida pugui justificar una variació en la jerarquia. D'aquesta manera s'asseguren  els grans fluxos de residus: matèria orgànica, paper, vidre, envasos...

També es demana que el cost de la gestió dels residus sigui sufragat en la seva totalitat pel productor i la incorporació de sistemes de devolució, dipòsit i retorn d'envasos. És a dir, pagar pels envasos en comprar el producte i recuperar els diners en tornar-los, per a tots aquells residus en els quals sigui més eficaç que els sistemes actuals de recollida selectiva. De fet, aquest sistema de retorn d'envasos ja es feia a casa nostra abans de la introducció massiva del plàstic a les ampolles, i en l'actualitat el sistema de retorn d'envassos es porta a terme amb èxit a països com Alemanya. En aquest sentit es proposa la complementació del sistema integrat de gestió d'envasos lleugers (contenidor groc) amb un sistema de dipòsit i retorn, tal com es du a terme en països com Alemanya o els països escandinaus. Aquest sistema s'ha demostrat més eficaç des del punt de vista ambiental i econòmic on els percentatges de reciclat i reutilització d'envasos d'un sol ús són molt més elevats que els que s'obtenen actualment a Espanya, arribant fins a més del 95% en el cas d'Alemanya. Així mateix, aquest sistema promou la creació de més llocs de treball.

Pel que fa a la incineració, segons les organitzacions ecologistes, el concepte de subproducte incorporat a l'esborrany no ha d'impedir un control estricte dels processos d'incineració. Per això un subproducte no podrà ser usat com a combustible, esquivant així el compliment dels requisits exigits a la incineració en perdre la condició de residu. Per això es proposa la inclusió d'instruments econòmics per a la prevenció de residus i la promoció del reciclatge, ja que s'ha demostrat que són els mes eficaços per promoure canvis en els comportaments dels diferents agents. Tanmateix, es proposa la incorporació d'una taxa ambiental per als residus destinats a incineració o a abocament.

Per solucionar el problema actual d'escassetat de dades sobre generació i gestió de residus, les organitzacions sol·liciten que es reguli la forma en la qual les Comunitats Autònomes han d'aportar les dades per portar un registre transparent i homogeni, que recopilarà el MARM, amb una metodologia estadística acordada amb les comunitats autònomes.


Bosses de plàstic d'un sol ús

Finalment, sobre les bosses de plàstic d'un sol ús, les organitzacions rebutgen el terme "substitució" proposat en la Llei, a causa que l'objectiu ha de ser la reducció i no el trasllat del problema a un altre material diferent, encara que sigui biodegradable. En aquest sentit, l''objectiu proposat per la Llei de reduir les bosses un 60% per a 2013, es considera  escàs i es proposa un objectiu de reducció del 70% abans de la seva eliminació total.

 

Article: Redacció
Font: Fundació Catalana per a la Prevenció de Residus i el Consum Responsable, la Federació Ecologistes de Catalunya, el Centre d'Ecologia i Projectes Alternatius (CEPA), Ecologistes en Acció i Amics de la Terra