Others languages Bandera anglesa
Français
Deutsch
Español
English
Italiano
Português
Galego
Japanese
Àrab
Chinese

Article d'Opinió

Dijous, 23 de desembre del 2021

Llums i ombres de la nova Ley de Residuos y suelos contaminados

Per fi, després de tants anys demanant-ho, l'Estat espanyol ha establert el Sistema de dipòsit, devolució i retorn d'envasos de begudes com a sistema obligatori per eliminar l'abandonament d'ampolles i llaunes al medi ambient i augmentar la qualitat dels materials recuperats. És un sistema que, a més d'aconseguir alts índexs de reciclatge, trencarà amb l'opacitat de dades que facilitava Ecoembes i s'establirà com el sistema més transparent en la separació dels envasos de begudes. Així i tot, el sistema aprovat està dirigit només a envasos d'usar i llençar de plàstic, ferro o alumini i ha deixat enrere l'oportunitat d'aplicar-ho també al vidre. Precisament el vidre és el material òptim perquè un envàs es netegi i es reompli unes quaranta vegades sense haver de fer noves ampolles. Per tant, ha estat una notícia molt bona per la recuperació d'ampolles de plàstic i llaunes, però tal com veiem en tot el redactat, la llei ha prioritzat un model basat en el reciclatge i no en la reutilització ni en la reducció efectiva dels residus.
La Ley de Residuos y Suelos Contaminados que es pot aprovar avui, és producte de la transposició de la Directiva de Plàstics d'un Sol ús. Per aquest motiu, la llei, més enllà de complir les qüestions obligatòries que marca Europa de prohibir productes de plàstic d'un sol ús com els bastonets de les orelles, la vaixella, les palletes, els pals per subjectar globus o els envasos de porexpan, no preten innovar en prevenció de residus. Deixa enrere la limitació de desenes i desenes de productes d'usar i llençar que surten al mercat -la majoria fets de plàstic- com les burilles de cigarreta, els envasos de plàstic, les compreses, els tampons d'un sol ús, les càpsules de cafè i uun llarg etc.

Una de les mesures que semblen positives però que desperten cert recel pel que fa a la prevenció de residus és fomentar sense cap mena de limitació les ampolles de plàstic fetes amb material reciclat. A partir del 2025, com a primer pas, només es podran comercialitzar ampolles amb un mínim del 25% de plàstic reciclat. Per una banda, preocupa que augmenti la complexitat de l'envàs provocant que no es pugui reciclar i, per altra banda, aquests envasos fets amb material reciclat estan exempts d'impostos i, com a conseqüència, no s'atura el model de l'usar i llençar.

La incorporació de plàstic reciclat mínima és positiva perquè permet que hi hagi un mercat assegurat de la matèria prima reciclada, però si aquesta incorporació ha de fer que l'envàs no es pugui reciclar posteriorment, o el seu disseny no respon a una reciclabilitat real, ens estem fent trampes al solitari". - Victòria Ferrer del Gremi de Recuperació de Catalunya

Les tres mesures obligatòries principals que s'afegeixen i que s'emmarquen dins el concepte de reducció efectiva dels residus són força rellevants, però alhora no deixen de ser simbòliques:

  • Les cadenes de supermercat i supermercats que tinguin una superfície d'igual o més de 400 m2 han de tenir un mínim un 20% de la seva oferta a granel o amb envasos reutilitzables,
  • el sector HORECA ha de servir aigua no envasada als seus comensals i
  • les dependències municipals han de disposar d'aigua en fonts o en envasos reutilitzables. 
Les altres mesures de prevenció de residus es queden en el pla discursiu en forma de voluntats, acords i pedagogia. Quedarà en mans de les lleis autonòmiques -com la de Balears i la futura de Catalunya-  que aquest marc voluntari es converteixi en mesures eficients.

Un gran avenç en la Ley de Residuos és l'eliminació del bisfenol-A, present, entre d'altres, en els envasos de plàstic per a usos alimentaris. S'ha demostrat que aquesta substància és tòxica perquè es comporta com un alterador endocrí que provoca en molts casos malalties. Tot i que aquesta mesura ens sembla un salt qualitatiu cap a la prevenció de residus basat en el principi de precaució, la llei no incorpora moltes altres substàncies tòxiques presents en els plàstics i més abundants: els ftalats i altres fenols.

"L'eliminació del bisfenol-A segueix el rastre europeu. El 30 de juliol de 2011 la UE va prohibir els biberons fets a partir d'aquesta substància i l'1 de gener de 2020 va prohibir també els tiquets tèrmics fets amb bisfenol A. Ens esperàvem un pas més valent incorporant altres substàncies que són igualment disruptores endocrines, i que estan presents en els envasos de plàstic" - Nicolás Olea

Per altra banda, seguint amb la toxicitat, l'amiant, un mineral que s'ha utilitzat durant molts anys per la construcció i ha causat greus problemes sobre la salut de les persones i delictes mediambientals, s'haurà de retirar i es prohibirà barrejar-lo amb altres residus.

Pel que fa a la responsabilitat ampliada del productor, s'han afegit les tovalloletes humides per tal que el productor es faci càrrec dels costos de la seva gestió quan aquestes es converteixen en residus. És una bona notícia perquè les tovalloletes humides han suposat fins ara un impacte enorme mediambiental i sobre l'economia local. S’ha estimat que el manteniment i desembossament de les canonades, juntament amb l’eliminació de residus d’aigües residuals en les plantes de tractament, costa a la Unió Europea entre 500 i 1.000 milions d’euros anualment. Hi ha desenes d'exemples com les tovalloletes i és insuficient que només en la llei aparegui aquest producte i, en canvi, no hi sigui el tèxtil, els productes sanitaris, els mobles o els productes d'higiene. Actualment tenen la responsabilitat ampliada del productor els envasos lleugers, de cartró, de vidre, de medicaments, les piles i acumuladors, els neumàtics fora d'ús, els olis usats, els residus d'aparells elèctrics i electronics i els envasos de productes agraris.

Per últim, els grans temes pendents en reducció i gestió preventiva de residus que necessita un país per avançar cap a la seva sostenibilitat i que manquen en aquesta llei, són

  • No hi ha mesures concretes perquè revertim l'obsolescència planificada dels productes, especialment d'aparells elèctrics i electrònics. Continuarem tenint objectes creats per fer-se malbé en un temps concret si no es fiscalitzen les empreses que recolzen aquest model.

  • Tot i que s'ha incorporat l'obligatorietat l'ús de la bossa compostable, s'ha establert un nivell d'impropis molt elevat, d'un 15-20% ; fet que provocarà que no s'incentivi una separació selectiva de la fracció orgànica de qualitat amb nivells baixos d'impropis com pot aconseguir, per exemple, la recollida porta a porta.

  • Entenem que el cànon sobre el tractament finalista poden ser un punt d'inflexió per algunes comunitats autònomes que no han tingut al llarg dels anys cap voluntat de prioritzar la jerarquia dels residus. Però, en canvi, per altres comunitats més avançades, determinades mesures es queden molt curtes i, per tant, s'haurien de respectar i fomentar aquells territoris que estan avançats, amb cessió de les competències i incentius.

"Ens trobem amb una nova llei de residus amb aspectes positius; però, com que l'Estat espanyol sempre ha estat endarrerida en matèria de residus, des de Rezero la considerem com una llei de mínims i amb falta d'ambició cap a la reutilització. Esperem que els territoris tinguin la capacitat per implantar mesures més ambicioses per tal d'avançar més ràpidament cap a la reutilització (d'ampolles, de productes menstrurals, de bolquers, d'envasos per l'alimentació, de tèxtil, etc.) i la prevenció de residus en termes d'ecodisseny, d'obsolescència planificada i reparació". - Rosa García, Directora de Rezero


Comparteix aquest article

Eco PDF e-mail Twitter Facebook