L'artista audiovisual i cineasta Carlos Casas i l'Institut Ramon Llull portaran un "viatge" sonor pels parcs naturals catalans al pavelló català de la 60a Biennal de Venècia que tindrà lloc del 20 d'abril al 24 de novembre a la capital italiana, però que ja ha obert portes avui. Es tracta del muntatge 'Bestiari', el darrer projecte audiovisual immersiu de Casas a través d'onze parcs naturals de Catalunya en el que capta sons de les principals espècies que habiten aquests indrets naturals en diferents moments del dia i al llarg de les quatre estacions de l'any. Es tracta d'una projecció de gran format creada a partir de la visió de cada espècie que crea connexions hipnagògiques i situa a les persones visitants a mig camà entre la vigÃlia i el somni. Grà cies a l'espaialització sonora Ambisonics 3D i a les gravacions infrasòniques, es produeixen freqüències que arriben més enllà de l'à mbit sensorial humà .Bestiari és una obra audiovisual immersiva que submergeix a les persones visitants en un entorn hipnòtic de sons i imatges que emeten animals i criatures que habiten els paisatges naturals i imaginaris de Catalunya. L'objectiu del projecte, que Casas ha fet acompanyat de l'especialista de so Chris Watson, és fer sentir a les persones espectadores que visitin el pavelló català de Venècia com si estesin en un d'aquests espais naturals de Catalunya.
La Fundació Espigoladors presenta el projecte Urban(eat)a per promoure l'aprofitament alimentari dels fruits de l'arbrat urbà dels municipis del territori, que tot i no està plantats amb aquest objectiu, disposen d'un seguit de fruits, flors o altres parts comestibles. La iniciativa, que porta per lema "Les nostres viles i ciutats estan per menjar-se-les" posa en valor la part comestible dels arbres urbans fent que deixin de ser un residu i es converteixin en un recurs, promovent una economia verda i circular.Per ara, ja s'han sumat a la iniciativa l'Ajuntament de Banyoles, l'Ajuntament de Mataró, l'Ajuntament de Torredembarra, l'Ajuntament de Canet de Mar, l'Ajuntament de Sant Joan DespÃ, l'Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, l'Ajuntament de Viladecans, l'Ajuntament de Lleida, l'Ajuntament del Prat del Llobregat, l'Ajuntament de Reus i l'Ajuntament de CalongeEl projecte ha estat promogut per economia social i pel Departament d'Empresa i Treball i finançat pel Ministeri de Treball i Economia Social.
El Tribunal Europeu de Drets Humans ha dictat sentència aquesta setmana sobre diverses denuncies contra diferents paisos per no preservar prou la seva ciutadania contra el canvi climà tic i no aplicar polÃtiques climà tiques suficients. La resolució del Tribunal ha estat condemnatòria en el cas de Suïssa, que es refereix a la denúncia presentada per quatre dones i una associació suïssa, la "Verein KlimaSeniorinnen Schweiz", les membres de la qual estan preocupades per les conseqüències de l'escalfament global sobre les seves condicions de vida i salut. Consideren que les autoritats suïsses no estan prenent mesures suficients per mitigar els efectes del canvi climà tic. En aquest cas, el Tribunal ha considerat que la Convenció sobre el canvi climà tic engloba el dret a una protecció efectiva per part de les autoritats estatals dels greus efectes adversos del canvi climà tic sobre la vida, la salut, el benestar i la qualitat de vida i que la Confederació Suïssa havia incomplert els seus deures ("obligacions positives") en virtut de la Convenció.
La Conferència de la Dècada dels Oceans de la Unesco, celebrada a Barcelona aquesta setmana, ha adoptat una Declaració que insta a augmentar "de manera significativa" la inversió en la protecció dels mars de tot el món de la contaminació -marina i terrestre-, de l'escalfament i de la sobreexplotació que suposa la sobrepesca, d'acord amb les prioritats que han establert les persones expertes reunides a la capital de Catalunya del 10 alo 12 d'abril i que han analitzat els reptes fixats per al decenni 2021-2030. Vèncer la contaminació marina, protegir els ecosistemes tant marins com terrestres, alimentar de manera sostenible la població mundial, augmentar la resistència als perills oceà nics per la crisi climà tica i reduir la contaminació terrestre, ja que molta d'aquesta acaba contaminant els mars, són alguns dels reptes que assenyala l'anomenada Declaració de Barcelona que és el document de clausura de la conferència. La propera cita de protecció dels oceans tindrà lloc l'any 2025 a Niça (França).
El document, que es preveu que passi pel procediment d?informació pública les properes setmanes, compta amb gran consens per part del sector de la gestió de residus i altres sectors industrials claus per a la seva reducció, com la indústria agroalimentà ria, la construcció o el tèxtil. Durant la presentació de l'avantprojecte, feta aquest divendres pel conseller d'Acció Climà tica, Alimentació i Agenda Rural David Mascort , s'han destacat diversos aspectes clau del document, com la incorporació de mesures preventives, la promoció de l'economia circular, i la responsabilitat ampliada del productor. A més, s'ha posat èmfasi en la importà ncia de la col·laboració entre els diferents actors de la societat, incloent-hi els governs locals, les empreses i la ciutadania, per aconseguir l'èxit d'aquesta iniciativa.
El biòleg i periodista i divulgador cientÃfic i ambiental Xavier Pujol Gebellà ha mort aquest diumenge a Sant Esteve de Palautordera, població on vivia des de fa anys i on el Teatre del Casal ha acollit aquest dimecres un emotiu acte de comiat al periodista, molt conegut i apreciat al municipi. Entre d'altres projectes, Pujol col.laborava actualment amb el diari Ara i anteriorment havia treballat a El PaÃs, i a Avui on va crear les pà gines de Medi Ambient. Pujol va ser un dels pioners en la divulgació de la informació ambiental i cientÃfica a Catalunya. De fet, Pujol va ser un dels impulsors de l'Associació Catalana de Comunicació Cinetñifica.
La sessió inaugural de la conferència ha tingut lloc aquest dimecres al matà i a la tarda comencen les sessions temà tiques que, amb un total de quatre, s'allarguen fins divendres al matÃ. La primera sessió temà tica, titulada "Ciència i solucions per a un oceà net, saludable i resilient", es centra en la contaminació marina, els ecosistemes i el nexe oceà clima. L'economia oceà nica sostenible, l'alimentació i les comunitats resilients és el tema central de la segona sessió, titulada "Ciència i solucions per a una economia oceà nica sostenible i resilient". La tercera sessió de la Conferència, "Ciència i solucions per a un oceà segur i previst", està dedicada a l'observació, la predicció i els sistemes d'alerta primerenca dels oceans; i la darrera sessió està relacionada amb el desenvolupament de capacitats, l'alfabetització sobre els oceans, el coneixement indÃgena i local i el patrimoni cultural. Sota el tÃtol "Un oceà inspirador i atractiu per a tothom", aquesta darrera sessió tindrà lloc divendres al matÃ..
Persones cientÃfiques i expertes d'arreu del món es trobaran a Barcelona durant aquesta segona setmana d'abril per abordar el futur dels oceans. La trobada clourà amb la celebració, els dies 10, 11 i 12 de la Conferència del Decenni de l'Oceà de 2024 de la UNESCO que tindrà lloc al Centre de Convencions Internacional de Barcelona (CCIB), amb l'objectiu d'establir prioritats conjuntes per al futur del Decenni de l'Oceà o Decenni de les Nacions Unides de les Ciències Oceà niques per al Desenvolupament Sostenible (2021-2030), L'anunci d'aquesta conferència, que s'estructurarà en quatre sessions temà tiques basades en els 10 Reptes del Decenni de l'Oceà . ja es va fer durant la celebració de la COP28 a Dubai, i es va oficialitzar el divendres 9 de febrer a la Fundació Barcelona Capital Nà utica, on va comptar amb representants de la UNESCO, entitat que coordina el Decenni de l'Oceà , aixà com amb autoritats de les administracions espanyoles, catalanes i barcelonines, coorganitzadores de l'esdeveniment.
Ha calgut més d'un quart de segle de lluita continuada per arribar fins aquÃ. Després d'un any de la suspensió de les actuacions del projecte, el Govern català ha enterrat definitivament la MAT de Riudarenes substituint-lo per un traçat alternatiu de consens que assegura el subministrament elèctric a la zona. El nou projecte, que permetrà reforçar la garantia i la qualitat del subministrament elèctric al sud de la Costa Brava i al nord del Maresme, incrementar l'alimentació al corredor ferroviari d'alta velocitat i atendre nova demanda a la zona, com la de la nova dessalinitzadora de la Tordera, redueix a menys d'una tercera part l'afectació de lÃnia de 400 kV en espais d'interès natural, i aprofita tant espais ja antropitzats com les traces d'altres lÃnies ja existents. Aquesta proposta s?ha traslladat tant al Ministerio de Transición Ecológica y Reto Demográfico com a REDEIA perquè sigui inclosa en la modificació del Plan de Desarrollo de la Red de Transporte de EnergÃa Eléctrica 2021-2026, actualment en trà mit, i podria entrar en servei l'any 2027. D'aquesta manera, es derogarà el projecte inclòs en la planificació vigent, que consisteix en una lÃnia aèria de 400 kV de 17,5 quilòmetres que travessa Santa Coloma Farners i Riudarenes a través d'espais d?interès natural.
La 6a edició del Fòrum de Gestió de Residus Municipals #wasteinprogress de Girona, que tindrà lloc del 16 al 18 d'abril, posarà en comú les eines que els municipis necessiten per avançar de manera efectiva cap a la descarbonització total. El congrés, que suposa un punt de referència en matèria de gestió de residus per a empreses i administracions, comptarà amb ponents internacionals procedents d?Estònia, França, Suècia i Àustria, entre d?altres. Com a novetat, en aquesta edició, el congrés vincularà l'administració pública i iniciatives privades.
Amb motiu de la celebració de l'Any Joan Oró, el 2023, al Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (MNACTEC), que enguany compleix 40 anys, acull fins el 9 de juny a Terrassa l'exposició "Joan Oró. A la cerca de l'origen de la vida" que presenta la vida i la trajectòria professional del bioquÃmic lleidatà Joan Oró i Florensa (Lleida, 1923 - Barcelona, 2004),considerat un dels cientÃfics més importants del segle XX pels seus estudis sobre l'origen de la vida a la Terra i la cerca de vida en altres planetes. Es tracta de l'exposició més destacada que s'ha dedicat mai a Joan Oró i s'hi presenta una gran quantitat de documentació relativa a tota la seva vida, tant professional com personal. Inclou panells explicatius, objectes diversos (llibres de joventut, blocs de notes, instruments de laboratori, cartes oficials, meteorits, etc.) i pÃndoles audiovisuals en què experts en l?à mbit cientÃfic expliquen la importà ncia del treball i dels descobriments de Joan Oró. Tanmateix, la mostra inclou tres audiovisuals i dos jocs interactius,
Un nou informe de l'Organització Meteorològica Mundial, publicat amb motiu del Dia Meteorològic Mundial, mostra que una vegada més s'han batut rècords, i en alguns casos s'han polvoritzat, pel que fa als nivells de gasos amb efecte d'hivernacle, les temperatures en superfÃcie, la calor i l'acidificació dels oceans, l'augment de nivell del mar, la capa de gel marà de l'Antà rtida i la reculada de les glaceres. L'informe sobre l'estat del clima mundial confirma que el 2023 va ser, de llarg, l'any més cà lid des que hi ha registres. Es van batre rècords pel que fa a la calor oceà nica, l'augment de nivell del mar, la pèrdua de gel marà antà rtic i el retrocés de les glaceres. Segons l'informe, les onades de calor, les crescudes, les sequeres, els incendis forestals i la rà pida intensificació dels ciclons tropicals van provocar desgrà cia i caos, trastornant la vida quotidiana de milions de persones i ocasionant pèrdues econòmiques valorades en milers de milions de dòlars, el que constata que els fenòmens meteorològics extrems soscaven el desenvolupament socioeconòmic. L'informe, que recorda que el cost de la inacció climà tica és més gran que el de l'acció climà tica, apunta un bri d'esperança en la transició cap a les energies renovables.
Unes 5.000 persones voluntà ries han participat en alguna de les més de 200 activitats de voluntariat ambiental que s'han realitzat en diversos espais naturals protegits d'arreu de Catalunya durant l'any 2023. Això comprèn tant activitats puntuals d'un dia de durada com camps de treball o voluntariat de llarga durada. Quant a la tipologia d'actuacions, la majoria -un 55%- corresponen a activitats de conservació i restauració, com l'extracció de plantes exòtiques invasores; un 18% són recollides de residus; un 15% activitats de ciència ciutadana, com ara el cens simultani de duc; un 8% conformen activitats de patrimoni cultural, com ara la reconstrucció d'espones, un element tÃpic de l'agricultura del paisatge de secà , o la recuperació de camins antics; i un 4% són activitats d'educació ambiental.Aquestes dades s'extreuen de la Memòria d'activitats 2023 de les quatre Taules de Voluntariat Ambiental dels tretze Espais Naturals Protegits de Catalunya.
A Catalunya tenim una gran varietat d'espais naturals impressionants que ens permeten gaudir i estudiar la fantà stica natura del nostre paÃs. Podrien ser alguns bons exemples els Parcs Naturals dels Aiguamolls de l'Empordà , el Cap de Creus, la Garrotxa, Montserrat, Sant Llorenç del Munt, els Ports, el Delta de l'Ebre, el Montseny, el Cadi-Moixeró, el Garraf, Collserola... És un exemple de bona gestió del territori, i pels pobles un orgull poder participar en la gestió i protecció dels Parcs Naturals de casa nostra. Un dels grans espais que pels seus grans valors s'està tramitant la seva inclusió també com a Parc Natural, és la nostra estimada Serra de Prades. Amb molt bon criteri, tots els consistoris de la zona, Alcover inclòs, han sol·licitat la seva protecció. I evidentment, la Vall del Glorieta forma part d'aquest Parc Natural que institucions i societat treballem conjuntament perquè aixà sigui declarat i reconegut. Fins i tot treballem perquè alguns indrets de la Vall del Glorieta puguin ser declarats com a zones d'especial protecció dins del Parc Natural de la Serra de Prades per la riquesa i excel·lent conservació dels seus valors ecològics. Pel proper diumenge 5 de maig Alcover organitza a la Vall del Glorieta un "macro-esdeveniment esportiu solidari". El que es coneix com un trail
La davallada d'emissions destaca en la producció d'electricitat, degut a la baixada en la generació amb combustibles fòssils, coberta per les importacions d'energia elèctrica majorità riament de fonts no intensives en carboni. Els preus moderadament elevats del dret d'emissió, els costos creixents de l'energia i una normativa cada vegada més exigent provoca que les instal·lacions facin més ús de combustibles més nets i millorin l'eficiència dels seus processos productius
En el marc del Dia de les Dones d'aquest any, des de monSOStenible volem tenir un record per una dona que, des de la seva feminitat, va despertar Europa, i potser el món sencer, a l'ecologisme: Petra Kelly (1947-1992). Kelly va unir de forma novedosa, incisiva, pronunciada i amb força l'ecologia, el feminisme i el pacifisme, com poques persones ho havien fet abans, tal i com apuntava qui va ser portaveu d' EQUO al Parlament Europeu i integrant d'EcoPolÃtica, Florent Marcellessi, a la introducció de la traducció espanyola del llibre "Vida y muerte de Petra Kelly", de Sara Parkin. Per Marcellessi, Kelly continua avui constituïnt una figura d'actualitat. A més de central i històrica per entendre el moviment verd alemà n, espanyol i europeu, les seves idees teòriques i la seva praxis polÃtica continuen marcant l'imaginari colectiu ecologista. De fet, la sala principal de reunió del grup Verd en el Parlament Europeu porta el seu nom "Sala Petra Kelly".
S'han analitzat mostres de més de 13.000 persones i s'ha detectat presència de quÃmics per sobre dels nivells en què poden causar malalties greus. El programa Europeu de Biomonitoreig Humà (HBM4EU) ha durat cinc anys i ha involucrat 116 agències governamentals, laboratoris i universitats. L'estudi ha analitzat la presència de les 18 substà ncies quÃmiques més problemà tiques en mostres de sang i orina de més de 13.000 persones de 28 països europeus. L'estudi revela una alarmant presència de tòxics en san.g i orina en l'estudi més ampli fet fins ara a Europa
La setzena edició del festival Sismògraf, que se celebrarà del 18 al 30 d'abril a Olot (La Garrotxa), posa el focus en el moviment i els reptes climà tics,amb més d'una trentena de propostes artÃstiques. El Sismògraf, es consolida aixà com a festival centrat en les arts vives i el planeta, la natura i el paisatge. Sota el lema "el festival que detecta el moviment del cos i del planeta", el Sismògraf és des de ja fa dos anys un festival situat i conscient: actualitzat, sostenible i fet per a la ciutat i el seu entorn natural.
El nou INFOCAT incorpora el nivell 4 del Pla Alfa, que implicarà la possible prohibició d'accés a massissos forestals. La revisió del pla INFOCAT implicarà que tots els municipis catalans estiguin obligats (80%) o recomanats (20%) a tenir un pla per incendis forestals. El pla ALFA del Cos d'Agents Rurals s'ha integrat al pla INFOCAT en totes les accions que comporten mesures restrictives (tancament de massissos, suspensió d?activitats vulnerables,...). Es tracta del primer pla de protecció civil de la Generalitat adaptat als escenaris de canvi climà tic
La plataforma contra el Quart Cinturó referma el compromÃs de continuar la seva llarga lluita de 32 anys d'activitat continuada perquè no s'hipotequi el futur del territori i es desestimi definitivament la construcció del 4rt Cinturó, defensant en tot moment la preservació de la biodiversitat , els espais agroforestals de la plana del Vallès i l'activitat agrÃcola i ramadera, i denunciant els greus efectes de la contaminació atmosfèrica sobre el medi ambient i la salut pública i reivindicant més i millor transport col·lectiu.
L'Ajuntament de Mollet del Vallès, l'Associació SETEM, l'Escola Prat de la Riba de Reus i les Germanes Hospitalà ries són les quatre candidatures catalanes que opten a la quinzena edició del Premi Europeu de la Prevenció de Residus, un premi que distingeix aquelles iniciatives realitzades en el marc de la XV Setmana Europea de la Prevenció de Residus, que en aquesta passada edició es va dur a terme de la mà de 35 coordinadors de 29 països i durant la qual es van organitzar 14.522 activitats arreu d'Europa. Les candidatures catalanes han estat seleccionades per l'Agència de Residus de Catalunya entre les 252 entitats que han promogut 1.086 activitats a 39 comarques catalanes durant la Setmana Europea de Prevenció de Residus 2023, el passat mes de novembre. Els premis es donaran a conèixer el proper mes de juny a Marsella.
Per tal de visibilitzar el paper de les dones en la gestió dels boscos del nostre paÃs, els Jardins del Palau Robert de Barcelona acull fins el 14 d'abril l'exposició "Emboscades. Dones i bosc" una proposta que convida a explorar i endinsar-se (emboscar-se) en el paper de les dones en l'à mbit forestal, aixà com en la importà ncia de gestionar i conservar els boscos. Tot a través de la mirada de 18 dones que, dia a dia, amb la seva feina, ho fan possible. Si l'any passat, el Palau Robert va celebrar el 8M amb l'exposició "Dones Invisibles, sobre la vida de les internes a les presons catalanes", enguany ho fa amb aquesta proposta sobre les dones i el bosc i el paper de les dones en la gestió forestal, tenint en compte que la propietat d'un terç dels boscos privats està en mans de dones exclusivament, una xifra que augmenta fins a gairebé la meitat quan parlem de copropietat.
La propietat d'un de cada tres boscos privats és en mans femenines però les dones estan molt poc representades en els à mbits associatius i de la presa de decisions al sector. Per això, sota el nom "Les propietà ries forestals avancem juntes".aquest dissabte, 6 d'abril, s'han reunit al Palau Robert de Barcelona més de cent propietà ries de boscos d'arreu de Catalunya en el marc de l'exposició "Emboscades.Dones i bosc" que es pot visitar fins el 14 d'abril, Aquesta és la primera vegada que es troben propietà ries forestal i la idea és donar a conèixer i visibilitzar la figura de la dona en un sector tradicionalment d'homes, captar les seves aportacions vers el sector, teixir xarxes i treballar en comú per garantir la plena participació de la dona en tots els processos de planificació i execució de les polÃtiques que s'impulsin.
L'entitat ecologista DEPANA i la plataforma Zeroport alerten que el Port de Barcelona ha començat les obres del projecte d'uns nous accessos viaris i ferroviaris al voltant d’un terreny contaminat amb cromites i altres residus tòxics al marge del riu Llobregat. En aquest sentit, DEPANA ha anunbciat que ha portat a la Fiscalia aquestes obres. L'anunci s'ha fet aquest dijous 4 d'abril en una roda de premsa organitzada per ambdues entitats.
Els primers quatre busos elèctrics d'aquest projecte de la Generalitat finançat amb el Fons Climà tic, s'incorporaran a les lÃnies que uneixen Salt i Girona, per tal d'ampliar el nombre de places de transport públic amb menys emissions de CO2 i de contaminants atmosfèrics. El projecte, que te una inversió total de 23 MEUR, es finança amb diners procedents de l'impost sobre les emissions de diòxid de carboni de cotxes, motocicletes i furgonetes comercials, a través de l'anomenat Fons Climà tic..
La proposta es basa en el concepte de la recerca i la innovació oberta per fer front a molts del reptes territorials identificats com a prioritaris en matèria de sostenibilitat. Aquesta visió fomenta la cocreació i la col·laboració entre diferents actors socials: ciutadania, persones usuà ries, personal investigador, entitats socials, autoritats públiques, sector empresarial, sector creatiu i persones emprenedores. Coordinat per l'Ajuntament de Cerdanyola del Vallès i sota la marca Circular B30, el projecte Circular B30 de l'eix Mollet-Cerdanyola, ha fixat les actuacions necessà ries per dur a terme iniciatives per a la transformació econòmica i sostenible cap a l'objectiu de residu zero en aquest territori que genera un 25% dels residus industrials de Catalunya.
Impulsat per l'Oficina de Sostenibilitat i el vicerectorat de Recerca de la UAB, el Circulab és un nou laboratori d'innovació que ha posat en marxa la UAB aquest any, fruit d'un procés de cocreació per transformar la deixalleria del campus en un nou espai per innovar en la prà ctica de l'economia circular i de l'ecodisseny, amb l'objectiu que aquesta deixalleria esdevingui un espai de referència per als municipis propers per a la reintroducció de materials en la cadena de valor.
L'Acusticat, que tindrà lloc a Manresa el 24 i 25 d'abril, és l'acte central de la Setmana Sense Soroll d'enguany, i coincideix amb el Dia internacional de sensibilització vers el soroll i s'alinea amb els seus propòsits, que són promoure mesures i iniciatives en el marc de la prevenció de la contaminació acústica i la creació de zones tranquil·les, aixà com fer difusió, sensibilització i l'educació ambiental, amb l'objectiu de donar visibilitat a les eines de gestió i control. També es vol impulsar la col·laboració entre administracions amb diferents responsabilitats i/o competències en la matèria. La inscripció a l'Acusticat, que ja s'ha obert, sempre és gratuïta i oberta a tots els públics, professionals i no professionals.
Organitzat per AstroBarcelona i la Fundació Roser de Maig, el festival, que es farà a Can Xammar de l'Ametlla del Vallès els dies 20 i 21 d'abril acollirà conferències de cientÃfics i cientÃfiques, observacions amb telescopi i tallers infantils, entre d'altres. L'esdeveniment està plantejat com una activitat divulgativa, familiar, ideal per a estudiants i joves, però obertes a tot tipus de públic. El festival inclou una plantada de telescopis per fer observacions i en la que hi haurà telescopis de l'organització però, els les persones visitants poden també portar els seus.
El Departament d'Acció Climà tica, Alimentació i Agenda Rural i els municipis implicats en el POEM presenten al·legacions a la proposta de Reial Decret que regula la producció d'energia elèctrica en instal·lacions al mar. Es proposa que les administracions locals o autonòmiques participin en el procés d'avaluació dels projectes i que la ponderació dels criteris no econòmics pugui assolir el 50% de la valoració.Les al·legacions defineixen els criteris no econòmics que han de ser tinguts en compte, i que estan vinculats a l'impacte ambiental i socioeconòmic de cada projecte, entre d'altres. S'introdueixen esmenes per millorar la compatibilitat de les zones d'aprofitament energètic de l'espai marÃtim amb l'activitat de recerca i investigació.
Les actuacions permetran una aportació d'aigua del freà tic en aquesta zona humida, millorant la renovació de l'aigua i la seva qualitat, i l'anivellament de motes per evitar l'arribada d'aigües contaminades. També es duran a terme actuacions per a la instal·lació de piezòmetres i la plantació d'espècies vegetals pròpies d'aquest ecosistema.
El Departament d?Acció Climà tica, Alimentació i Agenda Rural posa a disposició del sector primari 46 milions d?euros per implementar plantes de biogàs a les explotacions agrà ries petites i mitjanes priorità riament. L?objectiu és valoritzar les dejeccions ramaderes i els residus orgà nics per obtenir biogàs i aprofitar-lo per a la generació de calor, d?electricitat o de biometà , i biofertilitzants. Aquesta és és la primera convocatòria en el marc de l?Estratègia catalana del biogàs de Catalunya 2024-2030, que preveu arribar als 80 milions d?euros durant els pròxims 5 anys.
La fundació Humanaha tancat l'any 2023 amb unes vendes de 3 milions de peces de roba, un 13% més que l'any anterior. Aquest registre ratifica l'auge del sector de la moda reutilitzada, els factors de creixement de la qual són un augment de la demanda, un canvi de valors impulsat per la major consciència ambiental, el gradual re-descobriment de noves experiències de compra i els preus assequibles, tot això en un context d?inflació
El projecte d'ampliació del seu parc fotovoltaic consolida a Damm com la cervesera nacional amb la major extensió de plaques solars de la penÃnsula ibèrica. La companyia ha invertit durant l'últim any més de 3,5 milions d'euros en la millora del seu parc fotovoltaic. El 2023 Damm va instal·lar més de 26.000 m² de plaques capaces de produir 15 Gwh d'electricitat a l'any. Damm, en lÃnia amb el seu compromÃs amb l'eficiència energètica, ha culminat amb èxit la segona fase del pla d'ampliació de les seves instal·lacions fotovoltaiques.
La primera sessió de Rural(ment) per treballar el benestar emocional de la pagesia ha començat aquest caminar coincidint amb el primer dia de Mercat del Ram de Vic, però amb l'objectiu de portar l'experiència a altres indrets del territori. A través de la música i d'un acompanyament de tipus sistèmic, Rural(ment) busca obrir la caixa emocional de la pagesia. sense defugir les múltiples problemà tiques que afecten al sector, i que de fet van emergint de forma espontà nia al llarg de la sessió, es va construint un relat positiu i amable de la pagesia. D'aquà que, com a complement de qui s'enfila al tractor i va a tallar la carretera, Rural(ment) neix amb l'objectiu de «mirar cap endavant» i fer-ho de forma creativa. Es tracta d'una proposta creativa i disruptiva que recull el treball dels dos primers anys de Talaia Pagesa, buscant resposta als reptes de la pagesia catalana a través del dià leg i la reflexió pausada.