Persones cientÃfiques i expertes d'arreu del món es trobaran a Barcelona durant la segona setmana d'abril per abordar el futur dels oceans. La trobada clourà amb la celebració, el 10, 11 i 12 d'abril de la Conferència del Decenni de l'Oceà de 2024 de la UNESCO que tindrà lloc al Centre de Convencions Internacional de Barcelona (CCIB), amb l'objectiu d'establir prioritats conjuntes per al futur del Decenni de l'Oceà o Decenni de les Nacions Unides de les Ciències Oceà niques per al Desenvolupament Sostenible (2021-2030), L'anunci d'aquesta conferència, que s'estructurarà en quatre sessions temà tiques basades en els 10 Reptes del Decenni de l'Oceà . ja es va fer durant la celebració de la COP28 a Dubai, i es va oficialitzar el divendres 9 de febrer a la Fundació Barcelona Capital Nà utica, on va comptar amb representants de la UNESCO, entitat que coordina el Decenni de l'Oceà , aixà com amb autoritats de les administracions espanyoles, catalanes i barcelonines, coorganitzadores de l'esdeveniment.
Amb motiu de la celebració de l'Any Joan Oró, el 2023, al Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (MNACTEC), que enguany compleix 40 anys, acull fins el 9 de juny a Terrassa l'exposició "Joan Oró. A la cerca de l'origen de la vida" que presenta la vida i la trajectòria professional del bioquÃmic lleidatà Joan Oró i Florensa (Lleida, 1923 - Barcelona, 2004),considerat un dels cientÃfics més importants del segle XX pels seus estudis sobre l'origen de la vida a la Terra i la cerca de vida en altres planetes. Es tracta de l'exposició més destacada que s'ha dedicat mai a Joan Oró i s'hi presenta una gran quantitat de documentació relativa a tota la seva vida, tant professional com personal. Inclou panells explicatius, objectes diversos (llibres de joventut, blocs de notes, instruments de laboratori, cartes oficials, meteorits, etc.) i pÃndoles audiovisuals en què experts en l?à mbit cientÃfic expliquen la importà ncia del treball i dels descobriments de Joan Oró. Tanmateix, la mostra inclou tres audiovisuals i dos jocs interactius,
Un nou informe de l'Organització Meteorològica Mundial, publicat amb motiu del Dia Meteorològic Mundial, mostra que una vegada més s'han batut rècords, i en alguns casos s'han polvoritzat, pel que fa als nivells de gasos amb efecte d'hivernacle, les temperatures en superfÃcie, la calor i l'acidificació dels oceans, l'augment de nivell del mar, la capa de gel marà de l'Antà rtida i la reculada de les glaceres. L'informe sobre l'estat del clima mundial confirma que el 2023 va ser, de llarg, l'any més cà lid des que hi ha registres. Es van batre rècords pel que fa a la calor oceà nica, l'augment de nivell del mar, la pèrdua de gel marà antà rtic i el retrocés de les glaceres. Segons l'informe, les onades de calor, les crescudes, les sequeres, els incendis forestals i la rà pida intensificació dels ciclons tropicals van provocar desgrà cia i caos, trastornant la vida quotidiana de milions de persones i ocasionant pèrdues econòmiques valorades en milers de milions de dòlars, el que constata que els fenòmens meteorològics extrems soscaven el desenvolupament socioeconòmic. L'informe, que recorda que el cost de la inacció climà tica és més gran que el de l'acció climà tica, apunta un bri d'esperança en la transició cap a les energies renovables.
Unes 5.000 persones voluntà ries han participat en alguna de les més de 200 activitats de voluntariat ambiental que s'han realitzat en diversos espais naturals protegits d'arreu de Catalunya durant l'any 2023. Això comprèn tant activitats puntuals d'un dia de durada com camps de treball o voluntariat de llarga durada. Quant a la tipologia d'actuacions, la majoria -un 55%- corresponen a activitats de conservació i restauració, com l'extracció de plantes exòtiques invasores; un 18% són recollides de residus; un 15% activitats de ciència ciutadana, com ara el cens simultani de duc; un 8% conformen activitats de patrimoni cultural, com ara la reconstrucció d'espones, un element tÃpic de l'agricultura del paisatge de secà , o la recuperació de camins antics; i un 4% són activitats d'educació ambiental.Aquestes dades s'extreuen de la Memòria d'activitats 2023 de les quatre Taules de Voluntariat Ambiental dels tretze Espais Naturals Protegits de Catalunya.
L'artista audiovisual i cineasta Carlos Casas i l'Institut Ramon Llull portaran un "viatge" sonor pels parcs naturals catalans al pavelló català de la 60a Biennal de Venècia que tindrà lloc de l'abril al novembre d'aquest any a la capital italiana. Es tracta del muntatge 'Bestiari', el darrer projecte audiovisual immersiu de Casas a través d'onze parcs naturals de Catalunya en el que capta sons de les principals espècies que habiten aquests indrets naturals en diferents moments del dia i al llarg de les quatre estacions de l'any. Es tracta d'una projecció de gran format creada a partir de la visió de cada espècie que crea connexions hipnagògiques i situa a les persones visitants a mig camà entre la vigÃlia i el somni. Grà cies a l'espaialització sonora Ambisonics 3D i a les gravacions infrasòniques, es produeixen freqüències que arriben més enllà de l'à mbit sensorial humà .Bestiari és una obra audiovisual immersiva que submergeix a les persones visitants en un entorn hipnòtic de sons i imatges que emeten animals i criatures que habiten els paisatges naturals i imaginaris de Catalunya. L'objectiu del projecte, que Casas ha fet acompanyat de l'especialista de so Chris Watson, és fer sentir a les persones espectadores que visitin el pavelló català de Venècia com si estesin en un d'aquests espais naturals de Catalunya.
La primera sessió de Rural(ment) per treballar el benestar emocional de la pagesia ha començat aquest caminar coincidint amb el primer dia de Mercat del Ram de Vic, però amb l'objectiu de portar l'experiència a altres indrets del territori. A través de la música i d'un acompanyament de tipus sistèmic, Rural(ment) busca obrir la caixa emocional de la pagesia. sense defugir les múltiples problemà tiques que afecten al sector, i que de fet van emergint de forma espontà nia al llarg de la sessió, es va construint un relat positiu i amable de la pagesia. D'aquà que, com a complement de qui s'enfila al tractor i va a tallar la carretera, Rural(ment) neix amb l'objectiu de «mirar cap endavant» i fer-ho de forma creativa. Es tracta d?una proposta creativa i disruptiva que recull el treball dels dos primers anys de Talaia Pagesa, buscant resposta als reptes de la pagesia catalana a través del dià leg i la reflexió pausada.
A Catalunya tenim una gran varietat d'espais naturals impressionants que ens permeten gaudir i estudiar la fantà stica natura del nostre paÃs. Podrien ser alguns bons exemples els Parcs Naturals dels Aiguamolls de l'Empordà , el Cap de Creus, la Garrotxa, Montserrat, Sant Llorenç del Munt, els Ports, el Delta de l'Ebre, el Montseny, el Cadi-Moixeró, el Garraf, Collserola... És un exemple de bona gestió del territori, i pels pobles un orgull poder participar en la gestió i protecció dels Parcs Naturals de casa nostra. Un dels grans espais que pels seus grans valors s'està tramitant la seva inclusió també com a Parc Natural, és la nostra estimada Serra de Prades. Amb molt bon criteri, tots els consistoris de la zona, Alcover inclòs, han sol·licitat la seva protecció. I evidentment, la Vall del Glorieta forma part d'aquest Parc Natural que institucions i societat treballem conjuntament perquè aixà sigui declarat i reconegut. Fins i tot treballem perquè alguns indrets de la Vall del Glorieta puguin ser declarats com a zones d'especial protecció dins del Parc Natural de la Serra de Prades per la riquesa i excel·lent conservació dels seus valors ecològics. Pel proper diumenge 5 de maig Alcover organitza a la Vall del Glorieta un "macro-esdeveniment esportiu solidari". El que es coneix com un trail
Creada el 2007 pel Fons Mundial per a la Natura (WWF) a Sydney, Australia, per crear consciència sobre el canvi climátic, l'Hora del Planeta s'ha convertit en 'una tradició mundial que consisteix en una apagada voluntà ria de llums durant una hora, de 20:30h a 21:30h. El dia triat enguany per l'Hora del Planeta és aquest dissabte 23 de març Per això, aquest vespre, participants de més de 190 països apagaran la llum dels seus edificis més emblemà tics. L'hora del planeta, no te res a veure amb el canvi d'hora que enguany es produirà la matinada del 30 al 31 de març en que haurem d'avançar una hora els rellotges i posar-los a les 3h quan siguin les 2h. De fet, podrÃem dir que aquesta hora no viscuda per les persones humanes és realment l'hora del planeta.
Amb motiu de la celebració del Dia Mundial de l'Aigua, el 22 de març i del de la Meteorologia, el 23 de març, el Govern ha organitzat una gran jornada de portes obertes a 16 equipaments hÃdrics i a diverses instal·lacions meteorològiques del paÃs aquest dissabte. L'objectiu d'aquesta obertura de les istal·lacions és donar a conèixer a la ciutadania la feina que hi ha darrere el gest d'obrir l'aixeta, i centrar l'atenció en el valor essencial de l'aigua i la defensa de la gestió sostenible dels recursos hÃdrics, especialment en el context actual de sequera i emergència climà tica.
La capital d'Osona ha acollit un any més, el congrés de Bioeconomia, Innovació i Tecnologia (BIT,) que, amb més de 300 participants i mig centenar de ponents, enguany ha arribat a la tercera edició amb l'aigua i els paisatges agroforestals resilients com a protagonistes. La gestió del territori, la conservació de la biodiversitat o l?aprofitament dels propis recursos són raons que impulsen la bioeconomia per tenir un futur millor i que demostra que té un paper clau com a model econòmic capaç de promoure la sostenibilitat del sector primari i impulsar el desenvolupament industrial i tecnològic en à mbits rurals. El Congrés BIT compta amb dues seus i dues dates que coincideixen amb els dos esdeveniments de referència del sector agrari català : el Mercat del Ram de Vic (especialització ramadera) i la Fira de Sant Miquel de Lleida (especialització agrÃcola).
El CREAF impulsa Regenera.cat, un projecte que vol expandir l?agricultura i viticultura regenerativa a tot el territori. Per fer-ho possible, combina el coneixement cientÃfic del CREAF i l'experiència de 4 finques de Catalunya, una per provÃncia, que la practiquen des de fa anys: Planeses, FamÃlia Torres, Verdcamp Fruits i Pomona Fruits. A les finques ja s'ha observat que el sòl és cada cop més fèrtil i viu. Això fa que sigui capaç d'absorbir més aigua, emmagatzemar més CO2 i acollir més biodiversitat, com ara pol·linitzadors. Entre altres coses, aquest model es basa en eliminar la llaurada, els quÃmics i la maquinà ria pesant, mantenir les cobertes vegetals i, en alguns casos, incloure ramat per millorar la gestió del sistema en el seu conjunt.
L'edició d'enguany de l'Ultra Clean Marathon ha recollit 984 kg. de brossa, ha comptat amb 49 equips participants iha recaptat gairebé 20.000 euros per entitats ambientals. La sisena edició d'aquesta cursa de referència de plogging a Catalunya, organitzada per la Xarxa de Conservació de la Natura i l'Agència de Residus de Catalunya i apadrinada per l'aventurer i divulgador de la sostenibilitat, Albert Bosch, ha tingut lloc lloc aquest dissabte 16 de març a la comarca d'Osona, amb el mateix recorregut de l'any passat: sortida i l'arribada a Vic, a través dels paisatges de la plana d'Osona, el massÃs de les Guilleries, Sau o els paratges que voregen el riu Ter. La novetat d'aquesta edició, en la que també hi han participat un equip de l'ARC enapçalat pel seu director Isaac Peraire, ha estat que la cursa s'ha obert també al passeig per permetre també la participació de persones que han volgut anar a un altre ritme a l'hora de fer el recorregut i de recollir la brossa que es troba als paratges que pels que transcorre la Marathon. AixÃ, les persones participants han pogut optar per recollir residus mentre han fet el recorregut de 36 km caminant o corrent per equips, o competint en l'habitual ultratrail de 60 km.
L'Associació de Municipis i Entitats per l'Energia Pública, que d?ençà que es va consolidar representa 3,5 milions de ciutadanes a través de les 119 entitats i municipis que a dia d'avui, hi estan adherides, ha presentat cinc demandes sobre energies renovables. Marc Cadevall, representant de l'Amep i director del Programa de transició energètica de l'Ajuntament de Terrassa ha participat a la taula rodona sota el tÃtol "La planificació de l'energia fotovoltaica i eòlica a Catalunya. Quanta, perquè, on i com" que s'emmarca en el III Congrés de Masia i Territori, organitzat per l'Institució Catalana d'Estudis Agraris (ICEA) i l'Institut d'Estudis Catalans (IEC).
Més de 400 personalitats cientÃfiques, polÃtiques i activistes s'han aplegat a la inauguració de la conferència "Growth vs Climate" que durant tres dies abordaran els problemes ambientals més urgents del nostre temps i debatran sobre la dicotomia entre el model econòmic actual basat en el creixement i la lluita contra la crisi climà tica. El rector de la UAB, Javier Lafuente; la ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogrà fic, Teresa Ribera, la secretà ria d'estat de Drets Socials, Rosa MartÃnez RodrÃguez, i el director general de PolÃtiques Ambientals de la Generalitat de Catalunya, Marc Vilahur han participar acte inaugural a l'acte inaugural de la Conferència organitzada per l'ICTA-UAB
En el marc del Dia de les Dones d'aquest any, des de monSOStenible volem tenir un record per una dona que, des de la seva feminitat, va despertar Europa, i potser el món sencer, a l'ecologisme: Petra Kelly (1947-1992). Kelly va unir de forma novedosa, incisiva, pronunciada i amb força l'ecologia, el feminisme i el pacifisme, com poques persones ho havien fet abans.
El ple del Parlament de Catalunya ha obert aquest dimarts el debat general sobre la pagesia, sol·licitat per JxCat i que acabarà dijous al vespre amb les votacions de les propostes de resolució que presentin els grups parlamentaris. Per primer cop en un debat general sobre la pagesia hi han intervingut, a més del Govern i els grups parlamentaris, representants de diverses organitzacions agrà ries: Plataforma Pagesa, la Federació de Cooperatives Agrà ries de Catalunya, Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya, i Unió de Pagesos. La sessió també va comptar amb la presència de la pastora més gran de Catalunya, Marina Vilalta. de noranta-sis anys, que viu a Bruguera, a la Vall de Ribes, al Ripollès, tot un sÃmbol i un referent de la ramaderia catalana. Pel que fa al Govern, un dels compromisos adquirits el primer dia del debat és estudiar l'aplicació d'una renda bà sica agrà ria que asseguri la viabilitat del sector i fomenti el relleu generacional.
El festival de cinema de medi ambient SunCine, juntament amb l'Institut de la Cinematografia i de les Arts Audiovisuals (ICAA) del Ministeri de Cultura del govern d'España, va promoure a finals de l'any passat una jornada sobre Sostenibilitat en els ecosistemes del Cinema, amb l'objectiu que els diferents agents de la indústria audiovisual reflexionessin sobre la seva pròpia sosteniblitat en l'exercici de la professió. La sessió de treball, que va tenir lloc el 19 de desembre del 2023 a Barcelona, es va tancar amb una desena de conclusions i amb la promesa de continuar treballant en aquesta lÃnia de reflexió amb una segona trobada que tindrà lloc aquest any. En aquesta noticia trobareu el document-resum de la trobada, aixà com les primeres conclusions i els links per anar a les ponències, als debats, o per seguir la jornada completa.
Per conèixer de manera experiencial les tècniques de l'agricultura medieval i els paral·lelismes amb l'agricultura ecològica contemporà nia, el Monestir de Pedralbes de Barcelona organitza un taller el dissabte 27 d'abril al matÃ. És tracta d'una activitat per aprendre com era l'alimentació a l'edat mitjana i experimentar amb els cinc sentits un ecosistema en què tots els organismes vius que hi són presents contribueixen a generar un equilibri. Durant la visita s'explicarà el projecte de recuperació de l'hort i es faran diverses tasques de manteniment amb l'ajuda de les persones assistents.
El Departament d'Acció Climà tica, Alimentació i Agenda Rural i els municipis implicats en el POEM presenten al·legacions a la proposta de Reial Decret que regula la producció d'energia elèctrica en instal·lacions al mar. Es proposa que les administracions locals o autonòmiques participin en el procés d'avaluació dels projectes i que la ponderació dels criteris no econòmics pugui assolir el 50% de la valoració.Les al·legacions defineixen els criteris no econòmics que han de ser tinguts en compte, i que estan vinculats a l'impacte ambiental i socioeconòmic de cada projecte, entre d'altres. S'introdueixen esmenes per millorar la compatibilitat de les zones d'aprofitament energètic de l'espai marÃtim amb l'activitat de recerca i investigació.
Organitzat per AstroBarcelona i la Fundació Roser de Maig, el festival, que es farà a Can Xammar de l'Ametlla del Vallès els dies 20 i 21 d'abril acollirà conferències de cientÃfics i cientÃfiques, observacions amb telescopi i tallers infantils, entre d'altres. L'esdeveniment està plantejat com una activitat divulgativa, familiar, ideal per a estudiants i joves, però obertes a tot tipus de públic. El festival inclou una plantada de telescopis per fer observacions i en la que hi haurà telescopis de l'organització però, els les persones visitants poden també portar els seus.
Les actuacions permetran una aportació d'aigua del freà tic en aquesta zona humida, millorant la renovació de l'aigua i la seva qualitat, i l'anivellament de motes per evitar l'arribada d'aigües contaminades. També es duran a terme actuacions per a la instal·lació de piezòmetres i la plantació d'espècies vegetals pròpies d'aquest ecosistema.
El Departament d?Acció Climà tica, Alimentació i Agenda Rural posa a disposició del sector primari 46 milions d?euros per implementar plantes de biogàs a les explotacions agrà ries petites i mitjanes priorità riament. L?objectiu és valoritzar les dejeccions ramaderes i els residus orgà nics per obtenir biogàs i aprofitar-lo per a la generació de calor, d?electricitat o de biometà , i biofertilitzants. Aquesta és és la primera convocatòria en el marc de l?Estratègia catalana del biogàs de Catalunya 2024-2030, que preveu arribar als 80 milions d?euros durant els pròxims 5 anys.
La fundació Humanaha tancat l'any 2023 amb unes vendes de 3 milions de peces de roba, un 13% més que l'any anterior. Aquest registre ratifica l'auge del sector de la moda reutilitzada, els factors de creixement de la qual són un augment de la demanda, un canvi de valors impulsat per la major consciència ambiental, el gradual re-descobriment de noves experiències de compra i els preus assequibles, tot això en un context d?inflació
El projecte d'ampliació del seu parc fotovoltaic consolida a Damm com la cervesera nacional amb la major extensió de plaques solars de la penÃnsula ibèrica. La companyia ha invertit durant l'últim any més de 3,5 milions d'euros en la millora del seu parc fotovoltaic. El 2023 Damm va instal·lar més de 26.000 m² de plaques capaces de produir 15 Gwh d'electricitat a l'any. Damm, en lÃnia amb el seu compromÃs amb l'eficiència energètica, ha culminat amb èxit la segona fase del pla d'ampliació de les seves instal·lacions fotovoltaiques. La companyia ha duplicat l'extensió del seu parc fotovoltaic aconseguint una superfÃcie de 59.000 m².
El Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica (MNACTEC) compleix enguany 40 anys i per celebrar-ho ha preparat una programació festiva especial els propers 13 i 14 d'abril amb tot un cap de setmana de portes obertes i diverses activitats exclusives gratuïtes.El dissabte 13 d'abril es podran fer passejades per les voltes de la teulada, participar en un escape room, un espectacle de drons dins el museu, aixà com visites exclusives i activitats infantils. El diumenge 14 d'abril, es repetiran les passejades per la teulada, les visites i les activitats familiars i hi haurà un concert del cantant de trap terrassenc Lildami al pati del Museu i també s'oferirà un taller de construcció amb Kapla per a la mainada. Per participar a les activitats cal fer reserva prèvia.
La davallada d'emissions destaca en la producció d'electricitat, degut a la baixada en la generació amb combustibles fòssils, coberta per les importacions d'energia elèctrica majorità riament de fonts no intensives en carboni. Els preus moderadament elevats del dret d'emissió, els costos creixents de l?energia i una normativa cada vegada més exigent provoca que les instal·lacions facin més ús de combustibles més nets i millorin l'eficiència dels seus processos productius
El Departament d'Acció Climà tica, Alimentació i Agenda Rural i les unitats que en depenen com l'Agència Catalana de l'Aigua, l'Ens d'Abastament Ter-Llobregat i el Servei de Meteorologia de Catalunya promouen enguany una celebració conjunta del Dia Mundial de l'Aigua (22 de març) i el Dia Meteorològic Mundial (23 de març). L'objectiu de centrar l'atenció en el valor essencial de l'aigua i la defensa de la gestió sostenible dels recursos hÃdrics, especialment en el context actual de sequera i emergència climà tica. Per fer-ho, es realitzaran jornades de portes obertes en diverses infraestructures del cicle de l'aigua i també algunes vinculades a la meteorologia.
Totes les parts ratifiquen els acords per flexibilitzar les restriccions a la pagesia que fixa el Pla Especial de Sequera. Aquesta flexibilització es concreta en no aplicar la reducció del 50% en l?ús d?aigua previst en el PES en aquelles explotacions ramaderes on l?activitat es basa en femelles reproductores i en les vaques de llet, en una reducció automà tica al sector porcà i en una flexibilització en el sector agrÃcola per tal d'assegurar la supervivència dels cultius llenyosos i permanents. L?objectiu d'aquestes mesures és evitar que cap explotació agrà ria del paÃs hagi de deixar morir el bestiar o els arbres per adaptar-se a les restriccions en l'estadi d?emergència per sequera evitant aixà l'abandonament de cap activitat agrÃcola i/o ramadera.
Creada per la Talaia Pagesa, Rural(ment) posa el focus en el benestar de la pagesia per impulsar el seu optimisme a partir de la música com a eina connectora que obri les emocions.Sense defugir les múltiples problemà tiques que afecten al sector i que ja tenen altres vies i actors d'expressió, Rural(ment) busca construir un relat positiu i amable en la pagesia. La proposta, que neix amb l'objectiu de replicar-la en altres territoris de Catalunya, s'estrena aquest divendres 22 de març a Vic, coincidint amb el Mercat del Ram,.
Les principals lÃnies d?actuació d?aquest Institut són, per una banda el coneixement de l?estat biològic de les espècies d?interès pesquer, la quantificació de l?impacte de la pesca recreativa i el seguiment socio-econòmic d?aquests sectors, i de l?altra la recollida i anà lisi de dades oceanogrà fiques (corrents marins , temperatura, salinitat) que permetran establir prediccions futures. El Govern acabarà a finals d?any el desplegament dels set radars d?alta freqüència per incrementar la capacitat de recollida de dades oceanogrà fiques. En els propers set anys, es destinaran 18,87 M? al funcionament de l'institut oceanogrà fic de Catalunya com a centre de recerca oceanogrà fica de referència.
Els productes menstruals reutilitzables es distribueixen de forma gratuïta a les farmà cies de tot Catalunya des d'aquest dilluns 4 de març. Es pot escollir entre una copa, unes calces menstruals o un parell de compreses reutilitzables. Per accedir a aquests productes menstruals s'ha de presentar el codi QR personal que es troba a l'aplicació personal de La Meva Salut. En l'acció "La meva regla" hi col·laboren les 3.284 farmà cies de Catalunya que, a més, assessoraran per facilitar l'elecció del producte que més s'ajusti a les necessitats de cada persona. L'acció, que s'orienta a reduir les 9000 tones de productes menstruals no reutilitzables que es produeixen anualment i acabar amb la pobresa menstrual, forma part del Pla integral d'equitat menstrual i climateri 2023-2025. L'acció també s'adreça a les persones no binà ries i els homes trans* que menstruïn.
Un estudi publicat aquests dies pel RACC avalua l'ús dels diferents modes de transport interurbans per entrar a Barcelona, destaca que les persones de l'entorn metropolità assumeixen que per entrar a Barcelona triguen un 20% més en transport públic que si ho fessin en vehicle privat. L'accés a Barcelona en tren des del Llobregat i des del Maresme està al lÃmit de capacitat en hora punta, amb una ocupació del 90%.
L'Acusticat és l'acte central de la Setmana Sense Soroll d'enguany, i coincideix amb el Dia internacional de sensibilització vers el soroll i s'alinea amb els seus propòsits, que són promoure mesures i iniciatives en el marc de la prevenció de la contaminació acústica i la creació de zones tranquil·les, aixà com fer difusió, sensibilització i l'educació ambiental, amb l'objectiu de donar visibilitat a les eines de gestió i control. També es vol impulsar la col·laboració entre administracions amb diferents responsabilitats i/o competències en la matèria. La inscripció a l'Acusticat, que ja s'ha obert, sempre és gratuïta i oberta a tots els públics, professionals i no professionals.
La revista PNAS publica aquest mes de gener una recerca que revela que la capacitat dels matolls i prats d'emmagatzemar CO? es redueix un 35% davant una sequera extrema, un percentatge superior al que s?havia estimat fins ara. Aixà mateix, l'estudi, en el que ha participat el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals CREAF, amb seu a la Universitat Autònoma de Barcelona, també conclou que durant aquesta mena de sequeres es frena un 60% més el creixement de les plantes en comparació amb les sequeres menys greus, que són les que s'han experimentat històricament amb més freqüència,
Segons un estudi de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), el 90 % dels residus tèxtils municipals que es generen a Catalunya va a parar a abocadors o plantes incineradores, i només el 10 % dels residus tèxtils són llençats de manera separada. En el cas de Catalunya, un percentatge que va suposar la gestió de 18.630 tones de roba i altres materials tèxtils l'any 2020.
S'han analitzat mostres de més de 13.000 persones i s'ha detectat presència de quÃmics per sobre dels nivells en què poden causar malalties greus. El programa Europeu de Biomonitoreig Humà (HBM4EU) ha durat cinc anys i ha involucrat 116 agències governamentals, laboratoris i universitats.