En aquestes sessions s'explica que els plans municipals han de ser documents útils, vius i en constant revisió que serveixin per evitar la improvisació en cas d'emergència; i una eina pràctica realitzada segons la realitat del municipi i els recursos de què aquest disposi. Se'ls recorda, també, que l'alcalde és la màxima autoritat local de protecció civil, i que el pla ha de respondre a preguntes com: què pot passar i on; què cal fer; qui mana, qui actua i com s'actua; i quins mitjans tenim.

Pla Infocat
Pel que fa al pla Infocat, actualment a Catalunya hi ha 627 municipis obligats a elaborar el PAM Infocat; i 113 tenen la recomanació de fer-lo.

A la jornada s'expliquen les novetats que ha suposat la revisió que el govern va aprovar el passat mes de maig, i que va respondre a la necessitat de millorar el Pla d'acord a les noves circumstàncies, com les adaptacions corresponents al nou títol competencial en matèria de protecció civil derivat de l'Estatut de 2006, tant en l'estructura i operativitat com, molt especialment, pel què fa a l'anàlisi de risc. També es van corregir disfuncions pel que fa a la redacció dels plans d'autoprotecció de manera que s'ha reforçat la necessitat que no només recullin el risc d'incendi forestal, sinó el conjunt de riscos del territori.

Els plans de protecció civil com l'Infocat, són les eines de planificació de que disposa la Direcció General de Protecció Civil i que estableixen el funcionament i l'organització dels recursos humans i materials per millorar la resposta davant d'emergències o risc greu, ja siguin d'origen natural (meteorològics, etc) o tecnològic (risc químic, etc) que potencialment poden causar danys a la població, béns o medi ambient en territori català.

El Pla especial d'emergències per incendis forestals (INFOCAT) té per objecte establir el marc jurídico-funcional per fer front a les emergències per incendis forestals dins l'àmbit de Catalunya, establint els avisos, l'organització i els procediments d'actuació dels serveis de la Generalitat (bombers, policials, sanitaris, logístics...), de les altres administracions públiques i també de les entitats privades que tinguin un paper rellevant en la gestió d'aquest tipus d'emergències. Inclou la quantificació i la localització dins del territori dels aspectes fonamentals per a l'anàlisi de risc, zonificació del territori, desplegament de mitjans i recursos i localització d'infraestructures per als treballs d'actuació en cas d'emergència.

Pla Inuncat
Les inundacions a Catalunya es poden produir a causa de la pluja, el desgel, el mal funcionament o trencament d'una presa, o bé per fort onatge o tsunamis; i els municipis han de poder respondre davant les inundacions abans (redactar el pla d'actuació municipal), durant (activar el PAM) i després (tornada a la normalitat).

Entre aquestes actuacions preventives que pot fer el municipi hi ha el control i seguiments dels punts d'actuació prioritària. Aquests punts són les zones on les pluges fortes, avingudes d'aigua o onades, poden afectar a les persones, vies de comunicació, serveis bàsics,...(ex. càmpings, ponts, platges, guals, ports,...)

Aquests punts apareixen al mapa de Protecció Civil de Catalunya (http://taure.icc.cat/pcivil/map.jsp) amb dades de l'Agència Catalana de l'Aigua, elaborades a través de superposar plantilles informàtiques que donen una relació de punts suposadament inundables. A partir d'ara, els ajuntaments amb un codi d'usuari propi hauran de comprovar sobre el terreny, validar, modificar o crear de nous aquests punts d'actuació prioritària mitjançant una eina d'edició molt senzilla i intuïtiva. Durant el procés d'elaboració i validació de l'eina hi varen participar voluntàriament els municipis de Blanes, Lleida, Lloret de Mar, Rubí, Salou i Terrassa, i els consells comarcals de La Noguera i La Segarra.

A Catalunya hi ha 501 municipis obligats a fer el PAM d'inundacions, i 252 tenen la recomanació de fer-lo.  

Article: MónSOStenible
Font: Protecció Civil