Others languages Bandera anglesa
Français
Deutsch
Español
English
Italiano
Português
Galego
Japanese
Àrab
Chinese

Actualitat

Dimecres, 17 de març del 2021

Els alts nivells de pol·len que s'esperen a l'inici de la primavera donaran pas a un estiu més normal

Les pol·linitzacions d'aquesta primavera seran importants i poden assolir nivells per damunt de la mitjana (del període 1994-2020), però es preveuen pol·linitzacions dintre de la normalitat durant l'estiu. Així ho indiquen les previsions dels nivells de pol·len i espores a l'atmosfera a Catalunya per als propers mesos realitzades per investigadors de la Xarxa Aerobiològica de Catalunya (XAC) de l'ICTA-UAB i del Departament de Biologia Animal, Biologia Vegetal i Ecologia de la UAB. La Societat Catalana d'Al·lèrgia i Immunologia Clínica (SCAIC) recorda la importància de no confondre els símptomes de l'al·lèrgia amb els de la COVID-19. Un estudi internacional publicat a PNAS en el que ha participat l'ICTA-UAB i el Departament de Biologia Animal, Biologia Vegetal i Ecologia de la UAB alerta de la coincidència de pol·len a l'aire i les taxes d'infecció per SARS-CoV-2.

Un novembre amb precipitacions molt abundants (que varen omplir els aqüífers i aportar bon reg a les plantes) i un hivern més temperat de l'habitual han permès floracions i pol·linitzacions importants durant l'hivern (destaquem la del xiprer, el freixe i el vern). Ara bé, les prediccions meteorològiques dels experts (consultables a Meteocat https://www.meteo.cat/wpweb/prediccio/prediccio-mensual/) indiquen que la primavera serà lleugerament més càlida i menys plujosa de l'habitual.  Amb aquesta informació, la XAC pronostica que:


·     Durant el 2021, les pol·linitzacions hivernals de xiprer, freixe i vern han sigut importants, superant, a partir de febrer, les concentracions mitjanes històriques enregistrades des de 1994 fins a l'actualitat, i, sobretot, modificant la silueta de les corbes de concentracions màximes absolutes observades que, a partir de 2021, mostren que poden presentar-se abans concentracions de pol·len amb risc per a la salut. No s'ha observat que s'hagi perllongat la pol·linització.


·     Durant el 2021, les pol·linitzacions primaverals (plàtan, pi, parietària, pollancre, salze, auró, moreres, gramínies i aviat les de bedoll, blets, plantatge) segueixen la tendència de començar aviat i amb força, i podrien tenir la durada habitual.


·     Aquestes prediccions podrien quedar modificades si s'esdevingués:


o   Que les temperatures siguin sobtadament molt elevades, cosa que provocaria l'esgotament  avançat de la floració de les plantes.


o   Que es donin episodis de pluges fortes durant les hores de llum, quan les flors estan obertes i poden alliberar el pol·len, que arrosseguin el pol·len cap al terra. Aquesta pluja però, de la mateixa manera que elimina el pol·len de l'aire, aporta aigua per a les plantes que han de florir properament, sobretot les herbes, i podria fer incrementar les pol·linitzacions i allargar-ne el període de presència a l'aire de: parietària, gramínies, blets, plantatge, olivera i artemísia principalment.


o   Que hi hagi episodis de vent molt fort provinent de direccions sense o amb poc pol·len (per exemple de mar cap a terra), la qual cosa pot fer baixar les concentracions o modificar la composició de l'espectre pol·línic.


Un estudi internacional a nivell mundial en què ha participat l'ICTA-UAB aportant dades de Catalunya relaciona l'increment i la disminució de les concentracions de pol·len a l'aire amb l'increment i la disminució de les taxes d'infecció de SARS-CoV-2. Segons la investigadora Jordina Belmonte, "això ens porta a insistir en la recomanació d'utilitzar sempre una mascareta homologada, que ens aïllarà tant dels al·lèrgens de l'abundant pol·len a l'aire en aquesta època de l'any com de tots els altres elements aerovagants". Les mascaretes redueixen fins a un 80% de les partícules de pol·len en l'aire que s'inhala.


L'al·lèrgia i símptomes


 -  -  <br />  <br />

 L'al·lèrgia és una reacció immunitària que pot desencadenar-se per una gran varietat de substàncies externes que s'anomenen al·lèrgens. Aquests al·lèrgens poden induir reaccions si són inhalats, ingerits, injectats o si estan en contacte amb la pell. L'al·lèrgia més freqüent és la respiratòria, amb un 25% de la població que pateix rinoconjuntivitis i fins a un 12% amb asma. En el nostre entorn són produïdes principalment pels àcars de la pols domèstica, el pol·len i les espores de fongs. Els símptomes que l'al·lèrgia respiratòria pot ocasionar són ofec, tos, esternuts, picor al nas i ulls, obstrucció nasal, mucositat nasal, mal de cap i pèrdua d'hores de son. 


Segons dades de la SCAIC, les sensibilitzacions més prevalents en els pacients al·lèrgics són al pol·len de gramínies (51,6%), plàtan d'ombra (38,7%), olivera (35,5%), cupressàcies (22,6%), blets (6,5%), parietària (10%) i alternària (17%)


Segons la XAC, els tipus de pol·len al·lergogen més abundants en general a l'atmosfera de Catalunya són les cupressàcies (20,8%), el plàtan d'ombra (9,7%), les oleàcies (olivera, freixe i troana) (8,6%), la parietària (5,3%), les gramínies (4,3%) i els blets (2,4%), amb importants variacions en la quantitat segons les zones geogràfiques i climàtiques de Catalunya. Les espores del fong alternària, malgrat la seva significació en al·lèrgia, no es troben entre les més abundants a l'aire (entre 1 y 2% del total d'espores).


Més pòl·lens d'arbres i menys d'herbes en les darreres dècades


La XAC ha analitzat la tendència de les quantitats anuals d'aquests pòl·lens i espores en els darrers 27 anys, per tal d'avaluar com el canvi de patrons meteorològics (canvi climàtic) pot estar influint en la pol·linització. Els resultats posen en evidència que, a Catalunya, s'ha produït un increment estadísticament significatiu de les quantitats anuals de pol·len d'arbres (xiprer, plàtan d'ombra i olivera), mentre que el pol·len d'herbes tendeix a disminuir significativament (parietària i blets) o no significativament (gramínies i artemísia). Pel que fa a les localitats estudiades, BarcelonaBellaterraGironaManresa i Tarragona presenten les tendències abans indicades (única excepció el pol·len de plàtan a Barcelona que segueix amb tendència decreixent); a Lleida s'observen increments significatius en els índexs anuals de tots els tipus de pol·len (excepció feta de gramínies, no significatiu, i d'artemísia que disminueix significativament); i a Roquetes-Tortosa s'observen increments també en tots els casos si bé no significatius. A Vielha predominen les disminucions (no significatives) excepte en pol·len de  plàtan i olivera que augmenten de manera no significativa.  Pel què fa a les espores del fong alternària, mostra increments arreu excepte a Bellaterra.


Símptomes d'al·lèrgia i de la COVID-19, les diferències


El Dr. Joan Bartra, al·lergòleg de l'Hospital Clínic de Barcelona i president de la Societat Catalana d'Al·lèrgia i Immunologia Clínica (SCAIC) explica com diferenciar els símptomes de l'al·lèrgia dels de la COVID-19  causada pel coronavirus SARS-CoV-2. Alguns símptomes poden ser similars i generar-nos confusió.


Podem trobar diferències entre ambdues malalties?


Els principals símptomes descrits en una infecció pel coronavirus SARS-CoV-2 són febre (88,7-91,7% dels pacients), tos seca (67,8-75%), que pot arribar a irritar la faringe ocasionant faringitis, cansament (75%) i dificultat per respirar, a vegades acompanyada de sensació d'opressió toràcica. Els símptomes gastrointestinals, tot i no ser tan freqüents, també poden aparèixerEn el cas de que els símptomes respiratoris siguin ocasionats per patologia al·lèrgica, no hi ha  símptomes gastrointestinals i predominaran la mucositat i la congestió nasal, molt menys freqüents en el cas de la COVID-19.. En la COVID-19 la hipòsmia/anòsmia es present en un 60-70% dels pacients.


El que ens ha de fer sospitar que és al·lèrgia, sobretot si és deguda a pòl·lens, és que els símptomes s'intensificaran quan el pacient estigui a l'aire lliure i, milloraran notablement, quan estigui en llocs tancats. Els pacients al·lèrgics al pol·len, especialment al de la parietària, poden tenir prurit (no dolor) al paladar i/o a la gola. A més, els símptomes de la rinitis al·lèrgica solen remetre amb certa rapidesa després de la presa de antihistamínics tòpics o orals i la presència de febre és nul·la, llevat que es compliqui amb sinusitis aguda".


Si sóc al·lèrgic, tinc més risc de patir la COVID-19?

Les principals malalties associades a aquesta infecció sembla que serien la hipertensió arterial (30%), la diabetis mellitus (12,1%), les malalties cardiovasculars o la malaltia pulmonar obstructiva crònica (en menor freqüència 1,4%). Per tant, ara per ara no s'ha demostrat que les malalties al·lèrgiques i l'asma siguin factors de risc per patir COVID-19.


Els pacients amb asma al·lèrgica, tindran més risc de patir una re-agudització bronquial per la COVID-19?

Durant el brot de SARS a Singapur o Hong Kong no es va observar un augment de les re-aguditzacions d'asma. Això es va atribuir als canvis en l'estil de vida de les persones asmàtiques: tancament d'escoles, mesures de prevenció, ús de mascaretes, etc. Ara bé, com que les infeccions respiratòries, especialment les víriques, poden ser desencadenants de crisis d'asma, cal extremar les mesures de prevenció. És molt important no descuidar el tractament antiasmàtic de base per tal que l'asma estigui ben controlada.


La primavera podrà frenar la infecció pel coronavirus SARS-CoV-2?


Si bé la majoria de virus, incloent alguns tipus de coronavirus, frenen la seva activitat quan les temperatures augmenten, en el cas d'aquest nou coronavirus actualment encara no tenim evidències d'aquest fet ja que a països com Singapur s'han registrat casos tot i haver-hi temperatures i humitat altes.


Situació de l'atenció dels malalts al·lèrgics a Catalunya: L'increment de les al·lèrgies en el futur a Catalunya serà degut, en gran part, al nombre de sensibilitzacions múltiples a diversos al·lèrgens en un mateix pacient. Això implica múltiples manifestacions en un mateix individu (asma, rinitis, urticària, anafilaxi, entre d'altres), amb un espectre de gravetat variat i causat per múltiples al·lèrgens. Aquest fet complica el diagnòstic i tractament, elevant els costos sanitaris, socials i familiars, i fent imprescindible la figura de l'al·lergòleg com a especialista format per tractar una malaltia sistèmica com és l'al·lèrgia. La SCAIC (www.scaic.cat) utilitza, com a eina molt important i necessària per a poder desenvolupar millor la seva tasca, la informació que proporciona la Xarxa Aerobiològica de Catalunya. A més, en recomana l'ús als seus pacients per tal de que es mantinguin informats i planifiquin el millor que puguin les seves activitats d'acord amb la evolució d'aquesta informació.


La Xarxa Aerobiològica de Catalunya (XAC): mesura dels pòl·lens i espores de fongs atmosfèrics 


A Catalunya, la XAC estudia des de 1983 la diversitat i els nivells dels pòl·lens i les espores de fongs a l'aire. Actualment es fa el seguiment de 9 localitats: Barcelona, Bellaterra, Girona, Lleida, Manresa, Planes de Son, Roquetes-Tortosa, Tarragona i Vielha.


A la web del XAC (http://lap.uab.cat/aerobiologia) i a les xarxes social (@aerobiologia_de_catalunya i @aerobiologia) es publica setmanalment un butlletí amb les prediccions dels nivells de pòl·lens i espores al·lergògens que s'esperen pels propers dies, així com gràfiques que mostren la dinàmica dels pòl·lens i les espores al llarg de l'any i en comparació als anys previs, calendaris pol·línics i altra informació d'interès sobre aerobiologia. Al web hom pot donar-se d'alta a rebre el butlletí setmanal de predicció. La predicció també es pot consultar a Instagram (@aerobiologia_de_catalunya) i Twitter (@aerobiologia) i les Apps que es basen en les nostres prediccions (El Temps, per Android, i  PolenCat, per Android i IOS), i altres com el web de l'Ajuntament de Cassà de la Selva i l'assistent Alexia skills d'Amazon. La XAC atén també les consultes de professionals i de particulars (aerobiologia.pia@uab.cat).


El projecte XAC va néixer amb la finalitat de convertir en servei al país i a les persones el que inicialment es plantejà com recerca de la tesi doctoral de la seva actual coordinadora, Jordina Belmonte. La XAC és possible gràcies a l'aportació de recursos per part d'algunes administracions i d'empreses a qui expressem també des d'aquí i una vegada més el nostre agraïment: Laboratorios LETIPharma,  Diputació de Tarragona, Servei Meteorològic de Catalunya, Diputació de Lleida, Sociedad Española de Alergología e Inmunología Clínica (SEAIC), Societat Catalana d'Al·lèrgia i Immunologia Clínica (SCAIC), J Uriach y Compañia, S.A., Màster en Neuromàrketing UAB i UAB. També al projecte TECBIOMET (CTM2017-89565-C2-1-P).






Article: MónSOStenible
Font: ICTA-UAB

Comparteix aquesta notícia

Eco PDF e-mail Twitter Facebook

Imatges

Informació relacionada