A partir de la pregunta sobre si podríem obtenir indicadors similars a les constans vitals humanes, però sobre la salut dels ecosistemes terrestres, l’investigador Mirco Migliavacca del Max Planck de Biogeoquímica de Jena i un equip internacional en què ha participat el CREAF va iniciar fa un temps un estudi, les conclusions del qual han estat publicades en un article a la prestigiosa revista Nature i on proposen tres indicadors clau que ens indiquen si els ecosistemes terrestres funcionen correctament. El primer indicador, per ordre d’importància, és la capacitat màxima de créixer i produir vegetació, el segon és l’eficiència en l’ús de l’aigua per part de les plantes i el tercer és l’eficiència en l’ús del carboni. Segons l’article científic, monitoritzar aquests tres indicadors permet conèixer l’estat de salut d’un ecosistema i poder predir la seva capacitat d’adaptar-se, sobreviure i prosperar en resposta als canvis climàtics i ambientals.

“Fent servir només aquests tres factors principals, podem explicar gairebé el 72% de l’estat de salut d’un ecosistema”, afegeix Migliavacca. “A més, atès que l’eficiència en l’ús de l’aigua és el segon factor principal, els nostres resultats subratllen que disposar d’aigua és crucial per al rendiment dels ecosistemes. Això serà decisiu per a les consideracions sobre l’impacte del canvi climàtic”, afirma Markus Reichstein, director del departament d’Integració Biogeoquímica de l’MPI de Biogeoquímica i coautor. “Arribar a determinar indicadors de benestar dels ecosistemes terrestres no és una tasca fàcil, els ecosistemes són complexos quant a la seva estructura i les seves respostes als canvis ambientals, per la qual cosa cal analitzar-ne de molts diferents i decidir aquells paràmetres que sí que responen als canvis i ens donen informació sobre si estan funcionant bé, si estan sota estrès, o en el pitjor dels casos, si estan en declivi”, comenta Josep Peñuelas, investigador del CSIC al CREAF i coautor de l’article.

L’indicador de productivitat primària màxima (com d’activa està la planta) reflecteix la capacitat de l’ecosistema d’absorbir CO₂. L’indicador d’ús de l’aigua és una combinació de mètriques que representen l’eficiència de l’ús de l’aigua de l’ecosistema, una relació entre el carboni absorbit i l’aigua transpirada per les plantes. L’indicador de l’eficiència de l’ús del carboni reflecteix l’ús del carboni per un ecosistema, que representa el carboni respirat davant del carboni captat.

Els tres indicadors funcionals identificats depenen de com està estructurada la vegetació a cada ecosistema. Per exemple, de com de verd és, de quin contingut en nitrogen hi ha a les fulles, de l’alçada de la vegetació i de la biomassa. Per això, aquest resultat subratlla que l’estructura de l’ecosistema és molt rellevant i que, per tant, cal tenir en compte que, si volem incidir en la salut dels ecosistemes, serà important considerar que l’estructura és clau i que es pot modelar de manera natural, per les pertorbacions, i que es pot fer de manera artificial, mitjançant la gestió forestal. Alhora, l’eficiència en l’ús de l’aigua i del carboni també depèn críticament del clima i, en part, de l’aridesa, cosa que assenyala el paper crític del canvi climàtic per al futur funcionament dels ecosistemes. “La nostra anàlisi exploratòria constitueix un pas crucial cap al desenvolupament d’indicadors del funcionament i la salut dels ecosistemes”, avalua el professor Markus Reichstein, “i contribueix a una avaluació exhaustiva de la resposta dels ecosistemes del món als canvis climàtics i mediambientals “.