Al llarg de la jornada, que va tenir lloc dimecres 2 de juny al Paranimf de la Universitat de Barcelona, representants de les administracions europea, espanyola, catalana i de Barcelona, van assenyalar l’oportunitat única que suposen els fons verds per a la recuperació

La jornada, titulada «Arriben diners d’Europa, ajudaran a trencar la passivitat actual davant del canvi climàtic?», va tenir lloc al Paranimf de l’Edifici Històric de la UB.  La van seguir més de tres-centes persones, entre assistents presencials i audiència en streaming. Va obrir l’acte el president de Família Torres Miguel A. Torres, qui va advertir que «ha arribat el moment d’actuar». «L’emergència climàtica és el perill més greu a què ens enfrontem. La COVID-19 ha estat terrible. Ho és i ho seguirà sent. Però el canvi climàtic és molt pitjor. Les conseqüències quant a vides, economies, migracions, seran molt pitjors. Per aquest motiu és el moment de les reaccions i per això estem parlant de com podem moure a les persones».

Ernest Abadal, vicerector adjunt al rector i de Personal Docent i Investigador de la UB, va destacar la «tradició de les jornades, que van començar el 2012» i va assenyalar que és una bona mostra «del compromís de Família Torres i de la UB amb els aspectes mediambientals: sostenibilitat i canvi climàtic».

Aquest compromís és extensible a la Comissió Europea, on, segons Beatriz Yordi, directora de Mercats de Carboni Europeus i Internacionals de la Direcció General d’Acció Climàtica de la Comissió Europea, «el Pacte Verd ha passat a ser la política important». Yordi va subratllar que «el Pacte Verd no només és un objectiu climàtic, social i econòmic, sinó que és una estratègia de reconversió i de creixement; hem de construir millor i arribar a una economia més justa i més verda». Va concloure la seva intervenció assegurant que «la COVID-19 ha posat sobre la taula una oportunitat de reconversió» i que Espanya està fent els deures».

Hugo Morán, secretari d’Estat de Medi Ambient del Ministeri de Transició Ecològica i el Repte Demogràfic del Govern d’Espanya, també va parlar d’oportunitat i de «l’ambició climàtica» en assenyalar que «el 100% de les inversions han de respectar l’anomenat filtre verd». En aquest sentit, va assegurar que per part del Govern «no hi ha hagut passivitat, just al contrari».

Pel que fa a la Generalitat de Catalunya, Marta Curto, directora general d’Anàlisi Econòmica del departament d’Economia i Hisenda, va destacar «l’esforç realitzat per la UE i l’estratègia de recuperació posada sobre la taula». Curto va afegir que el termini per presentar projectes a escala autonòmica encara està obert, i va puntualitzar que les petites i mitjanes empreses també hi poden participar.

En el pla municipal, va intervenir Eloi Badia, regidor d’Emergència Climàtica i Transició Ecològica de l’Ajuntament de Barcelona, qui va ser menys optimista i va alertar que «no s’està fent prou» i que cal accelerar el ritme, sense que ningú no es quedi enrere. Va parlar de «grans sacrificis», de «canvis sense precedents» i de «sortir-nos-en entre tots».

De les administracions públiques es va passar a la ciutadania. Josep Perelló, catedràtic de la UB, líder del grup OpenSystems i membre fundador de l’Oficina de Ciència Ciutadana de Barcelona, va explicar com la ciència ciutadana pot contribuir a lluitar contra el canvi climàtic, per exemple aportant dades i coneixement. Perelló també va apuntar la necessitat de conèixer l’opinió de la ciutadania sobre la idoneïtat de les mesures per a la transició cap a la sostenibilitat.

Aquest últim objectiu és precisament el que perseguia el procés participatiu amb la pregunta «Quines haurien de ser les prioritats?», una enquesta en línia que van respondre prop de 1.500 persones. Els resultats els van presentar Tomàs Molina i Carlota Bruna, instagramera i ambaixadora del Pacte Europeu per al Clima.

Les xarxes socials i les noves tecnologies són una bona manera per conèixer l’opinió pública, com va demostrar Javier Peña, influenciador de la crisi climàtica. Peña és fundador de Hope!, una plataforma de comunicació al voltant de l’emergència climàtica i ecològica, que en dos anys i mig ha aconseguit arribar a 1,3 milions de seguidors. Va assegurar que, en contra del que s’acostuma a pensar, «hi ha una demanda important d’informació; hi ha molta gent molt preocupada pel tema, que vol comprendre el que està passant i quina és la millor manera de reaccionar».

La mobilitat a Catalunya impulsada pels fons europeus

Després de les ponències, va tenir lloc una taula de debat amb experts, en la qual es va abordar la mobilitat a Catalunya impulsada pels fons europeus. Va moderar aquesta taula Laura Rahola, responsable de Premsa de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona.

Segons José María Baldasano, catedràtic emèrit d’Enginyeria Ambiental de la UPC i doctor en Ciències Químiques per la UB, cal que les administracions públiques apostin decididament per potenciar la xarxa de transport públic i per un transport lliure d’emissions contaminants i de gasos amb efecte d’hivernacle. «Hi ha marges significatius de millora», va assegurar. Va apuntar també, com a solució, nous models en auge, com ara el compartiment de vehicles o carsharing.

Per la seva banda, Adrián Fernández, responsable de mobilitat de Greenpeace Espanya, va indicar que «no n’hi ha prou a concentrar els esforços en un canvi tecnològic; necessitem també un canvi complet del model perquè sigui un model de transport més just, més equitatiu i que arribi a totes les persones». Per a això, va afegir que «cal dotar el sector de transport de més mitjans i recursos», la qual cosa «no s’està fent», va afirmar.

Javier Rivera, responsable de Corporate Strategy de SEAT, va instar el sector públic a «invertir els diners dels fons europeus en sectors que puguin invertir-los de manera eficaç i maximitzar-ne l’impacte». També va demanar la creació d’un «marc regulador estable perquè el sector privat inverteixi amb més garanties». Rivera va assegurar que SEAT està disposada a liderar la transició al vehicle elèctric, «però no podem fer-ho sols; hi ha d’haver una infraestructura, per exemple».

Segons Salvador Sedó, director de Desenvolupament Sostenible de Foment del Treball, «el compromís pel desenvolupament sostenible és inqüestionable, innegociable i innegable». El director de la patronal va afirmar que «hi ha hagut un canvi de mentalitat en el sector empresarial; som conscients que hem de canviar el model de producció per poder anar també cap a un model de desenvolupament sostenible». Pel que fa a la mobilitat sostenible, va apuntar la necessitat de descarbonitzar el sector, «que no és el mateix que electrificar», va advertir. «Hi ha una sèrie de transports (marítim, aeri i transport rodat pesat) que no es poden electrificar» i que requereixen «combustibles alternatius, amb baixa o poca petjada de carboni i produïts amb energies renovables (biocombustibles, carburants sintètics, e-fuels i hidrogen)».

En la cloenda de l’acte, Miguel A. Torres va interpel·lar la Generalitat de Catalunya per què no aturi la instal·lació d’energies renovables, «respectant sempre el territori», i va reclamar que se n’estengui l’ús, ja que és «la millor opció per frenar l’emergència climàtica». Per la seva banda, el rector de la Universitat, Joan Guàrdia, va assegurar que «la ciència posada al servei de la humanitat és la millor eina per fer un món just per a les futures generacions, on el benestar estigui per sobre dels beneficis a curt termini».

VII Premi Torres & Earth a la innovació ambiental

En el marc de la Jornada Ambiental, es va lliurar el VII Premi Torres & Earth a la innovació ambiental, obert a votació a la xarxa social Twitter. El guardó va recaure en l’estudiant universitària Irene Valle Castiñeiras pel treball final de grau Theoretical development of a smart sustainable food packaging. Aquest reconeixement té com a objectiu donar a conèixer i premiar els projectes, experiències i iniciatives d’estudiants i de grups científics que actuen a favor de la preservació de l’entorn. En aquesta edició, es van presentar 13 treballs.