Les peticions de la Xarxa es basen en l'”Informe tècnic sobre el potencial de generació elèctrica mitjançant la instal·lació de plaques fotovoltaiques a l’AP7 al seu pas per Catalunya”, elaborat per Sergi Saladié i Lluís Salvat per encàrrec del Grup Parlamentari de la CUP; i en l’estudi “Determinació del potencial d’autoabastiment elèctric dels municipis de la demarcació de Tarragona a partir d’energia fotovoltaica i eòlica instal·lada en entorns urbans”, realitzat per membres del Grup de Recerca de la Universitat Rovira i Virgili (URV). La Xarxa, integrada per 93 entitats i plataformes considera que “l’aprofitament de tots els espais per a produir renovables”, proposats en els estudis, “evitaria la destrucció de milers d’hectàrees de conreu i de superfície de bosc”; creu “necessari” l’elaboració “d’estudis detallats de les oportunitats que ofereix l’aprofitament dels espais antropitzats o degradats”; i demana a l’administració catalana “que es reguli la instal·lació de renovables prioritzant l’aprofitament d’aquests espais.
L’aprofitament de l’AP7
El traçat de l’autopista AP7 al seu pas per Catalunya, entre la Jonquera i Ulldecona és un gran potencial per a l’obtenció d’energia fotovoltaica. En els 344,2 quilòmetres de recorregut passant pels termes de 95 municipis de 13 comarques diferents, el potencial per a instal·lar plaques fotovoltaiques és de 704,44 hectàrees, comptant talussos de la calçada i dels accessos, cobertes d’edificacions en àrees de servei, ponts (per sobre i per sota de l’AP7), suports de senyals indicatius situats sobre l’AP7, pas per àrees de servei i de descans i antigues àrees de peatge. Tot plegat permetria instal·lar 1.761,09 MW de potència fotovoltaica amb una producció anual de 2.056,40 GWh.
“Amb aquest aprofitament es podria cobrir entre el 3% i el 5% de la demanda elèctrica de Catalunya de l’any 2030, en funció de diversos escenaris”, ha indicat el geòleg, professor associat de la URV i autor de l’informe, Sergi Saladie. Traslladant l’aprofitament de l’AP7 a la resta d’autopistes i autovies de Catalunya “es podria arribar a cobrir el 20% del consum elèctric actual”, afirma Saladié.
Amb la fotovoltaica el 95% dels municipis tarragonins serien autosuficients
L’estudi centrat en la demarcació de Tarragona conclou que el potencial d’instal·lació de parcs fotovoltaics en zones urbanes com teulades, espais urbans i sòls urbans degradats dels 180 municipis de la província és de 2.781,49 hectàrees que facilitaria la instal·lació de 4.867,61 MW de potència fotovoltaica amb una producció anual de 8.632,58 GWh, “cosa que permetria cobrir entre el 90 i el 147% de la demanda elèctrica de l’any 2030 del conjunt de la demarcació de Tarragona depenent de diversos escenaris”, apunta Saladié coautor d’aquest estudi de la URV. “En tots els casos s’assoliria, sobradament, l’objectiu de la Llei del Canvi Climàtic de cobrir el 50% de la demanda elèctrica de 2030 amb fonts d’origen renovable”, conclou el professor Saladié.
De fet, només 4 dels 180 municipis de la província de Tarragona no serien autosuficients amb l’aprofitament dels espais antropitzats per la instal·lació de fotovoltaica, en concret, Tarragona, Reus, El Morell i la Pobla de Mafumet “i seria pel gran consum elèctric de les indústries que tenen en els seus polígons industrials”.
Complir amb la Llei de Canvi Climàtic
Andrea Vides de Dios, membre de la Xarxa per la Sobirania Energètica considera que cal fer auditories energètiques a cada municipi per conèixer els seus potencials perquè “el paper municipal”, de bracet “amb la participació de la ciutadania, pot ser clau per consensuar espais idonis” per instal·lar l’energia fotovoltaica en espais antropitzats. També demana que es facin “accions per reduir el consum i es pugui avançar cap al decreixement energètic”.
En la mateixa línia de les peticions fetes per la Xarxa Catalana per una Transició Energètica Justa, el president d’Ecologistes de Catalunya, Joan Vázquez considera que “tenim un govern i una consellera que estan a l’altre costat de la Llei i això no s’hauria de permetre”, I davant l’evidència, constatada en els dos estudis, “que tenim milers d’hectàrees degradades i l’únic que ha de fer el govern és complir amb la Llei i si no la vol complir l’ha de derogar i canviar-la”.
