Others languages Bandera anglesa
Français
Deutsch
Español
English
Italiano
Português
Galego
Japanese
Àrab
Chinese

Actualitat

Divendres, 6 de març del 2020

Vist-i-plau del govern de la Generalitat a la tramitació de nou nous parcs eòlics a Catalunya

Aquests projectes afecten les comarques de l'Anoia, el Baix Camp, la Conca de Barberà, la Ribera d'Ebre, la Segarra i l'Urgell. D'altra banda, s'ha desaconsellat la ubicació de dos projectes eòlics més, per motius d'afectació de fauna amenaçada, i dos projectes fotovoltaics perquè existeixen alternatives d'emplaçament de menor valor agrícola. L'entrada en vigor del nou Decret Llei de mesures urgents per a l'emergència climàtica i l'impuls de les energies renovables dispara, també, la instal·lació de sistemes d'autoconsum d'energia.
L’aprovació el passat 26 de novembre del Decret llei de mesures urgents per a l’emergència climàtica i l’impuls de les energies renovables ha suposat un catalitzador per a agilitzar la implementació de projectes d’energia verda, mitjançant la creació d’un nou òrgan col·legiat, la Ponència d’energies renovables, entre altres actuacions.

La Ponència està integrada per representants de 4 departaments de la Generalitat competents en matèria ambiental, urbanística, paisatgística, agrícola, energètica i del patrimoni cultural. Aquests són els aspectes que analitza aquest òrgan a l’hora d’avaluar la viabilitat de l’emplaçament d’un projecte abans que inicii la seva tramitació, per tal de determinar si existeixen elements insalvables ja d’inici. L’objectiu és orientar els promotors per tal que no perdin temps ni diners en projectes de difícil viabilitat i per garantir una implantació ordenada de les energies renovables en el territori. La Ponència té tres mesos per prounciar-se.

9 projectes que inicien la tramitació

D’aquesta manera, la Ponència ha donat el vistiplau inicial perquè 9 projectes d’energies renovables comencin la seva tramitació administrativa. Es tracta de 9 parcs eòlics que afecten les comarques de l’Anoia, el Baix Camp, la Conca de Barberà, la Ribera d’Ebre, la Segarra i l’Urgell que sumen 261 MW de potència.

Un cop la Ponència fa aquest pronunciament favorable, els promotors poden iniciar la tramitació de l’expedient que ha de fer possible la seva implantació. L’autorització correspon al departament competent en matèria d’energia però requereix de tramitació urbanística i d’avaluació de l’impacte ambiental.

Per això, el pronunciament favorable en aquesta fase de consulta prèvia no garanteix que, en el marc del procés d'avaluació de l'impacte ambiental i de la tramitació del projecte, puguin sorgir nous elements que afectin la seva autorització.

4 projectes que cal reformular

La Ponència, de manera col·legiada, ha fet un pronunciament desfavorable per a quatre dels 13 projectes presentats. Es tracta de dos projectes de parcs eòlics a Tivissa, i dues plantes fotovoltàiques, una a Beuda i l’altra a Sant Pere Sallavinera. Les raons, en el cas dels parcs eòlics, són que l’emplaçament afectaria la protecció de fauna amenaçada. En el cas de les plantes solars fotovoltaiques, es considera que existeixen alternatives d’emplaçament en terrenys de menor interès agrícola i es considera necessari realitzar una anàlisi d’alternatives d’ubicació acurada.

Un nou òrgan per garantir la seva implantació ordenada en el territori

La Generalitat va constituïr el passat 24 de febrer la Ponència d’energies renovables amb dos objectius principals: analitzar la viabilitat dels avantprojectes de parcs eòlics i plantes solars fotovoltaiques, des del punt de vista del seu emplaçament, i portar a terme les actuacions relatives a l'avaluació d'impacte ambiental dels projectes de parcs eòlics i de plantes solars fotovoltaiques.

Es crea en compliment del Decret llei de mesures urgents per a l’emergència climàtica i l’impuls de les energies renovables, que inclou un nou model de tramitació de parcs eòlics i fotovoltaics projecte a projecte, amb l’objectiu d’impulsar l’energia verda i reduir fins als 13 mesos el procediment d’autorització d’una instal·lació, però també de garantir que la implantació d’aquests projectes es fa de manera ordenada.

En un marc d’emergència climàtica i de transició energètica, la Ponència té un doble mandat del Govern. D’una banda, ha de donar un marc de seguretat, agilitat i transparència que impulsi les energies renovables, De l’altra, garantir que la implantació no es fa de forma desordenada, que es té en compte l’impacte acumulatiu dels projectes, que es respecta el paisatge i el patrimoni natural i que no es comprometen els valors i funcions ambientals i agràries del territori.

Presidida pel director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural, la Ponència està integrada per 13 representants de 4 departaments de la Generalitat. Concretament, 5 representants de l’àmbit de medi ambient, 1 de canvi climàtic i 2 d’urbanisme i paisatge del Departament de Territori i Sostenibilitat; 3 representants de l’àmbit energètic del Departament d’Empresa i Coneixement, un de l’àmbit del patrimoni cultural del Departament de Cultura, i un altre del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació.

Auge de l’autoconsum

L’entrada en vigor del Decret llei de mesures urgents per a l’emergència climàtica i l’impuls de les energies renovables també ha permès el creixement de l’autoconsum a Catalunya. La nova norma introdueix diferents elements de simplificació administrativa i clarifica els criteris urbanístics a l’hora d’instal·lar sistemes d’autoproducció d’energia, principalment d’origen fotovoltaic, amb l’objectiu d’eliminar les traves administratives a aquesta modalitat d’aprofitament de les energies renovables.

Així, només durant el mes de gener de 2020 s’han registrat a Catalunya 533 noves instal·lacions d’autoconsum, mentre que durant tot l’any 2019 se’n van posar en servei 1.488. En total, a Catalunya hi ha en servei 2.726 instal·lacions d’autoconsum, que totalitzen una potència de 38,33 MW.

Article: MónSOStenible
Font: Gencat

Comparteix aquesta notícia

Eco PDF e-mail Twitter Facebook