Others languages Bandera anglesa
Français
Deutsch
Español
English
Italiano
Português
Galego
Japanese
Àrab
Chinese

Actualitat

Dissabte, 14 de març del 2020

Tres joves estudiants de Sabadell avancen en la investigació d'un bioplàstic que pugui aplicar-se a materials rígids com gots, plats o bosses

El plàstic és un dels pitjors residus que generem tant per la seva procedència - el petroli i derivats - com per la seva perdurabilitat en el medi i els problemes que generen a l?introduir-se a la cadena alimentaria dels éssers vius. Des de fa temps s'investiga en la recerca de substitutius del plàstic i alguns avenços en aquest sentit apunten a compostos fets amb algues, blat de moro o fècula de patata. És en aquesta línia que tres joves de Sabadell, estudiants de l'Escola Mare de Deu de la Salut, s'han proposat investigar i experimentar i ja han fet una primera troballa que els hi ha merescut 4 premis nacionals i un d'internacional. Però la cosa no s'acaba aquí i, premis a banda, elles -Alexia Córdoba, Cristina Bros i Victòria Dugo- amb l'ajuda i suport del professor Sergi Bonet, continuen investigant.
 -  -  <br />  <br />
Les joves estudiants i el seu tutor al laboratori de l'Escola Mare de Deu de la Salut de Sabadell

Tot va començar el curs passat quan les joves estudiants feien 4art d'ESO. Havíen de fer el projecte Fira de Ciències de l’escola, que consisteix en fer un treball amb el mètode científic, i la Victòria, després de descobrir en un supermercat les bosses biodegradables fetes amb fècula de patata, es va preguntar perquè no s’aplicava aquest bioplàstic a d’altres productes tals com gots, ampolles o bosses rígides. I això és el que es va disposar a fer amb el seu treball.I quan va explicar la seva idea a la Cristina i l'Alexia de seguida s'hi van afegir. Totes ho van trobar un tema interessant i actual, i es van proposar intentar aportar alguna cosa en el camí de trobar solucions a la problemàtica actual de l’acumulació de plàstics i microplàstics, i a la contaminació que generen. Un dels problemes associats a l'ús del plàstic és que es degrada molt lentament.

El punt de partida del treball va ser que sii el bioplàstic funciona.amb bosses petites, perq què no pot funcionar amb altres productes, més rígids. I van començar la recercar amb un bon resultat: un bioplàstic millor que el que hi havia al mercat. Aleshores van provar diferents ingredients, amb diferents propietats per anar veient, al laboratori, quins resultats de rigidesa i elasticitat donava. A partir d'aquí van anar provant amb diferents mètdoes i van obtenir diferents tipus de plàstics, alguns dels quals van desestimar per la forta olor que desprenien i que ho feia desaconsellable.

Després d'un any de treball i de 4 premis aconseguits (
reconeixements a Exporecerca i en un certamen del Brasilhan fet gots i ampolles i ara estant intentant fer làmines de bioplàstic que els permeti fer bosses.. Al juny tenen previst presentar la seva recerca al Genius Olympiad, de Nova York,.

De tot el procés del treball i de la investigació, dels premis aconseguits, del moment actual i de les espectatives de futur en parlen al programa de ràdio monsostenible que podeu escoltar complert a l'enllaç que trobeu a la dreta de la pàgina.

Una ampolla de plàstic triga més de 400 anys a descompondre's

 -  -  <br />  <br />

Es calcula que des de mitjans del segle XX, la humanitat ha produït uns 5.000 milions de tones de plàstic, una quantitat que gairebé és suficient per embolicar el planeta amb una fina capa de film transparent, segons l'equivalència que establerta el 2016 per Jan Zalasiewicz, geòleg de la Universitat de Leicester, al Regne Unit. Segons Zalasiewicz, l'equivalent en film plàstic ocuparia 462 milions de quilòmetres quadrats, una quantitat molt propera als 510.000 milions de quilòmetres quadrats que es calcula que fa la Terra si es considera una esfera perfectament rodona
Article: Míriam Viaplana

Comparteix aquesta notícia

Eco PDF e-mail Twitter Facebook

Imatges

La contaminació per plàstic amenaça el mar i les costes, i Barcelona és, després de Turquia, la segona àrea de la mediterrània on més restes plàstics hi ha  Es calcula que cada any almenys vuit milions de tones de plàstics van a parar als oceans. Només el mar Mediterrani, rep cada any més de mig milió de tones de residus plàstics, segons un estudi publicat pel Fons Mundial per a la Natura. L?estudi calcula que a la costa de Barcelona, s'hi acumulen 26 quilos de plàstics abandonats per quilòmetre, També destaca València, amb una mitjana de gairebé 13 quilos de plàstics abandonats per quilòmetre. Altres zones del món que apareixen a l?estudi amb una alta contaminació per plàstic al mar són Tel-Aviv, a Israel, el delta del Po ,a Itàlia o Alexandria a Egipte. De fet, per països, Egipte és el que aboca més tones de plàstics al mar La contaminació per plàstic amenaça el mar i les costes, i Barcelona és, després de Turquia, la segona àrea de la mediterrània on més restes plàstics hi ha Es calcula que cada any almenys vuit milions de tones de plàstics van a parar als oceans. Només el mar Mediterrani, rep cada any més de mig milió de tones de residus plàstics, segons un estudi publicat pel Fons Mundial per a la Natura. L?estudi calcula que a la costa de Barcelona, s'hi acumulen 26 quilos de plàstics abandonats per quilòmetre, També destaca València, amb una mitjana de gairebé 13 quilos de plàstics abandonats per quilòmetre. Altres zones del món que apareixen a l?estudi amb una alta contaminació per plàstic al mar són Tel-Aviv, a Israel, el delta del Po ,a Itàlia o Alexandria a Egipte. De fet, per països, Egipte és el que aboca més tones de plàstics al mar

Enllaços

Programa de ràdio en el que hi ha l'entrevista a les joves Tots els programes

Informació relacionada

Dimarts, 3 de desembre del 2019
Una pregunta sobre plàstics d'un sol ús, feta des de Barcelona, marca la trucada número 100.000 al telèfon d'informació europea Europe Direct
Dilluns, 3 de juny del 2019
Boicot als productes empaquetats amb plàstic i el dret de les persones a viure sense plàstic
Dilluns, 3 de juny del 2019
Viure sense plàstic. L'experiència d'un mes sense plàstic de la Carla Gimeno
Dimecres, 20 de juny del 2018
Un planeta sense contaminació per plástics. Aquest és el camí i l'únic futur possible
Diumenge, 25 de març del 2018
L'acumulació de plàstics als oceans s'accelera
Dissabte, 17 de juny del 2017
Més de 8.000 plàstics per quilòmetre quadrat al fons marí dels canons de la Fonera i el Cap de Creus
Dissabte, 17 de juny del 2017
Per un Mediterrani sense plàstics. La campanya de Greenpeace a Barcelona
Dilluns, 4 d'abril del 2016
Conclusions del mes sense plàstic
Dijous, 7 de març del 2013
Què n'hem de fer dels residus de plàstic?