[foto]
La cimera, organitzada pel Departament de Territori i Sostenibilitat, ha omplert la sala gran del Teatre Nacional de Catalunya, que te un aforament d’unes 800 persones, i el Hall del Teatre des d’on han seguit la sessió en directe les persones que no han pogut entrar a la sala perquè estava plena.
[foto]
En total al voltant d’un miler de persones han seguit la cimera que ha estat conduida per la periodista Agnés Marquès i s’ha estructura en 3 Taules de Dialèg. Una primera de Col·laboració que ha aplegat representants de l’Ajuntament de Barcelona que just aquest dimecres 15 de gener declarava la emergència climàtica a la ciutat i aprobava un centenar de mesures per fer-hi front, de l’AMB, de les quatre diputacions de Catalunya, de l’Associació Catalana de Municipis i de la Federació de Municipis de Catalunya. En aquesta primera Taula, la tinent d’alcaldia d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona Janet Sanz ha parlat de les accions de transformació urbana que es volen emprendre a la capital de Catalunya com l’extensió de les superilles i ha recordat els 500 milions d’euros que d’aquí al 2030 s’invertiran a la ciutat per reduir al 50% les emissions. El vicepresident de l’AMB Eloi Badia ha parlat de l’aposta tant difícil com necessària que planteja l’emergència climàtica de repensar l’urbanisme, el planejament i les infraestructures.Els representants de les diputacions han parlat de les accions que impulsen en el territori i de la necessitat de conjugar la protecció del medi amb el turisme i les activitats agrícoles, i els representants de les entitats municipalistes han explicat les accions i mesures que permeten treballar de manera conjunta als municipis que les integren.
Assolir la neutralitat del carboni el 2050, impulsar la transició energètica i reduir l’impacte de la mobilitat són alguns dels reptes plantejats la cimera que s’ha dividit en tres Taules de Dialeg : Col·laboració, Innovació i Acció
A la segona Taula de Diàleg, dedicada a la Innovació, s’ha parlat del paper de les noves tecnologies per a facilitar la recerca i el canvi d’hàbits i hi han participat representants dels sector universitari i empresarial de sectors estratègics com la rectora de la UAB, que ha parlat d’impulsar plans de docència i recerca conjuntament amb les empreses, el director de Sostenibilitat de SEAT que ha avançat que entre el 2020 i el 2021 la marca treurà al mercat 6 vehicles electrificats, Maria Salamero d’Aigües de Barcelona, Enric Batlle de l’estudi d’arquitectura Batlle Roig, i Lluis Herrreros del Barcelona Centre Financer Europeu.
Finalment, a la tercera Taula de Diàleg, s’ha dedicat a l’Acció i hi ha intervingut Mireia Torras, que ha explicat els canvis que Bodegas Torras està fent per adaptar-se al canvi climàtic i per reduir les emissions, un camí que passa per la recuperació de varietats de raïm més ressistents com la forcada o el moneu, per la plantada de vinyes a més alçada, per posar plaques solars, o utilitzar la biomassa o la geotermia i impulsar a fer-ho també als seus proveidors. També han intervingut en aquesta Taula representants de la marca de supermercats Bonpreu, i de Turisme Rural TuralCat, així com la presidenta del Port de Barcelona Mercè Conesa i el director general de Fira Barcelona, Martí Serrallonga, dues infraestructures que contribueixen a crear riquesa, però que han de treballar en la reducció d’emissions. En aquest sentit, Mercè Conesa, ha apuntat que “les accions s’han d’aconseguir des de la incentivació i no des de la penalització” i ha fet públic l’objectiu de reduir les emissions en un 80% el 2030 amb un pla d’electrificació. Serrallonga, per la seva banda,ha anunciat que Fira Barcelona ha tancat un acord amb Endesa perquè l’energia que consumeixi sigui verda i que això suposarà evitar 2500 tones de CO2.
Els compromisos expresats a les Taules de Diàleg són fruit de diverses reunions i trobades que el departament de Territori i Sostenibilitat ha fet amb representants de diferents sectors socials i econòmics del país, unes trobades que, segons ha anunciat el conseller Damià Calvet, continuaran en les properes setmanes i mesos amb més representants.
La cimera d’avui ha estat precedida de dotze reunions en les què han participat representants de prop de 200 organitzacions i empreses amb l’objectiu de concretar idees i objectius de cara a aquest divendres. Les reunions van ser en àmbits com ports i aeroports; indústria i serveis; construcció i urbanisme i amb sindicats i patronals, entre altres.
Els sis compromisos globals que proposa la cimera són assolir la neutralitat de carboni el 2050; aprofundir en el coneixement de l’impacte climàtic de l’activitat de l’empresa o organització; divulgar i fomentar el compromís climàtic; impulsar la transició energètica, per exemple, amb un pla d’eficiència energètica en il·luminació i climatització o amb un contracte energètic d’origen renovable; reduir l’impacte climàtic de la mobilitat -renovació de la flota, foment del transport públic o vehicles compartits entre els treballadors, reunions telemàtiques que evitin desplaçaments, entre altres- i adoptar els principis de l’economia circular. Administracions, centres de recerca i de salut
Pel que fa als compromisos sectorials, el Govern planteja a les administracions locals declarar l’emergència climàtica; incorporar aspectes climàtics en la planificació urbanística; regular la mobilitat urbana per minimitzar les emissions i adequar els pressupostos públics a les prioritats de l’emergència climàtica, entre altres. Als centres de formació superior i recerca, la cimera els insta a convertir els seus campus en un entorn actiu en la sostenibilitat climàtica; garantir la formació de professionals en matèria climàtica; renunciar a projectes de recerca que puguin incrementar l’impacte humà sobre el clima i aportar el coneixement de la comunitat científica al servei de la lluita davant de l’emergència climàtica.
A les institucions del camp de la salut, el Govern els demana desenvolupar programes preventius i pal·liatius dels efectes sobre la salut de les onades de calor i l’eventual expansió de malalties tropicals, entre altres. Mobilitat i sector primariAl sector de la mobilitat, del transport públic i la logística, els compromisos voluntaris que la cimera planteja són oferir als usuaris la possibilitat de compensar les emissions del seu trajecte mentre l’empresa no assoleixi la neutralitat de carboni i reduir les emissions de la seva activitat.
Al sector primari, li demana impulsar mesures d’adaptació dels conreus a l’estrès hídric i tèrmic causat per l’escalfament global i utilitzar solucions de fertilització de terrenys i d’alimentació de bestiar que tinguin baixa petjada de carboni, entre altres propostes de compromisos. Per a les organitzacions socials i econòmiques, el Govern proposa compromisos com formar en economia circular i emergència climàtica directius i quadres sindicals i ajudar en la transició climàtica justa els autònoms i petites i mitjanes empreses.A les empreses del sector de l’urbanisme, arquitectura i construcció, els llancen els compromisos d’informar els clients sobre les opcions de construir edificis i instal·lacions amb més eficiència climàtica i optimitzar el consum de materials d’obra i el seu reciclatge. A les empreses del sector ambiental i energètic, se’ls planteja oferir als clients la compra en condicions competitives d’electricitat de fonts renovables i de biogàs o eliminar totes les fuites de metà de les seves instal·lacions.
Al sector financer, la cimera li demana complir amb els principis de banca responsable i d’assegurances sostenibles de les Nacions Unides o potenciar tant els fons com les línies de crèdit vinculats a criteris climàtics perquè acabin sent els productes majoritaris. A les empreses de l’àmbit industrial i digital, els planteja redissenyar els circuits interns per reduir l’impacte climàtic o evitar continguts en les campanyes publicitàries que puguin induir comportaments perjudicials per al clima.
La cimera ha estat un punt de trobada per a plantejar els compromisos en matèria de mitigació i d’adaptació al canvi climàtic, a curt i mitjà termini, dels diferents actors i sectors de la societat civil catalana, més enllà de les polítiques del Govern. Aquesta és una de les mesures que va aprovar l’executiu el mes de setembre passat per fer front a l’emergència climàtica
A partir d’ara es posa en marxa una Plataforma que estarà operativa a partir de dilluns 20 de gener, per recollir les adhessions i compromisos per a la reducció d’emissions i medirà les emissions de les entitats que s’hi adhereixin El mateix departament de Territori i Sostenibilitat, impulsor i orgtanitzador de la cimera, farà un seguiment dels compromisos i publicarà la informació perquè sigui accessible per tothom
La Secretaria General de Medi Ambient Marta Subirà ha expresat la intenció del despartament de fer una segona cimera al novembre per recollir els compromissos de la Plataforma i portar-los a la Cimera mundial pel Clima, la COP26, que s’ha de celebrar, també al novembre, a Glasgow, Escòcia.
El cost de no fer res és molt més gran que el d’emprendre accions
Aquest ha estat un dels missatges molt present a la cimera, primer en boca del director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona, Ferran Tarradellas. que ha dit que el cost de no fer res davant de l’emergència “serà infinitament més gran” que emprendre accions ara, i després en paraules del conseller Calvet que ha recordat que no ens podem permetre el cost de no fer res.
El Green Deal de Catalunya
Calvet, també ha dit que des del govern de Catalunya estaran atents al Green Deal Europeu perquè serà també el de Catalunya
El tancament de la Cimera ha volgut tenir un caire solemne amb la intervenció del president de la Generalitat Quim Torra que ha fet seves les paraules de Joan Vinyoli uan diu “I la natura em crida” i les ha transformat en un “I la natura m’està enviant un SOS, advertint que la natura està enviant un senyal de socor. Torra també ha destacat que el nom de la cimera sigui Acció Climàtica i subratllat que una acció climàtica “certa” i “transformadora” requereix “sacrificis per part de tothom; governs, ajuntaments, institucions públiques, empreses i organitzacions econòmiques, socials i professionals”.
