La crisi sanitària ha fet que els consumidors catalans augmentin un 20% la seva preferència pels productes locals, les botigues de proximitat i els aliments duradors. Són algunes de les conclusions extretes de l’estudi que aquest matí ha presentat la consellera d’Agricultura, Teresa Jordà, sobre els canvis en els hàbits de compra, consum, dieta i malbaratament d’aliments a causa de la COVID19.
L’estudi, que ha consistit en una enquesta realitzada en una mostra de població de més de 501 persones a Catalunya i 702 a la resta d’Espanya durant la segona quinzena del proppassat mes de maig, ha estat encarregat pel Departament d’Agricultura al Centre de Recerca en Economia i Desenvolupament Agroalimentari-UPC-IRTA (CREDA).
Sobre aquests canvis d’hàbits, Teresa Jordà s’ha mostrat satisfeta perquè impliquen “més consum de producte de proximitat, més consum de productes frescos i més sensibilitat sobre tot allò que llencem”. “Són reptes que tenim com a societat i que encaixen amb les polítiques que el Departament ve desenvolupant. Enmig de tota la crisi social i econòmica que ha suposat la COVID19, ens trobem davant una oportunitat per avançar en aspectes sobre els quals fa anys que treballem i que ens permetran enfortir el nostre sector agroalimentari”, ha afirmat Jordà.
En aquest sentit, la consellera ha destacat que “des del Departament s’està treballant, sobretot, amb la proximitat, amb les cadenes curtes de comercialització”. I ha recordat que entre els 10 projectes que ha aprovat el Departament per avançar en un canvi de model del sector inclosos dins el pla de reactivació econòmica i protecció social en l’àmbit de la CORECO, hi ha aquesta aposta pels circuits curts amb diverses accions valorades amb 35 milions d’euros.
Una altra de les conclusions destacades de l’estudi, fa referència a l’increment de la sensibilitat del consumidor en relació amb el preu dels aliments i a la reducció de la importància del lliurament de menjar a domicili.
Els efectes de la COVID19 també han suposat que la compra dels catalans en els hipermercats i supermercats disminuís un 5% i augmentés un 4,8% la compra a les botigues d’alimentació de barri.
A més, les dades també mostren que un 20% dels consumidors catalans han reduït la seva freqüència de compra d’aliments i el 77% (el 57% abans) fan la compra un cop a la setmana o menys.
L’estudi també assenyala que un 23% dels consumidors ha augmentat la despesa en la compra d’aliments i un 16% ha incrementat l’emmagatzematge d’aliments.
Una altra dada que es deriva d’aquest treball és que el 5% de la gent ha deixat de ser responsable de la compra d’aliments en les seves llars i ho fa en lloc seu algun altre familiar.
Pel que fa a la dieta, tant a Catalunya com a la resta d’Espanya el consum dels diferents aliments s’ha mantingut relativament estable durant la COVID19, amb alguns increments lleugers en alguns aliments com ara la fruita i les verdures, el consum de les quals ha crescut un 19%.
Finalment, l’estudi també incideix en el desaprofitament d’aliments. En aquest àmbit, les dades indiquen que tant a Catalunya com a la resta d’Espanya la COVID19 ha reduït el malbaratament d’aliments en general un 18% i el malbaratament de fruites i verdures ha caigut un 17%.
Pel que fa el malbaratament d’aliments, el Parlament va aprovar aquest any una llei pionera a Europa: la Llei de prevenció del malbaratament alimentari, que dona eines per prevenir les pèrdues i el malbaratament al llarg de la cadena alimentària, des de la producció primària al consumidor final.
