[foto]

La Xarxa de moviments pel clima va convocar una roda de premsa just davant del Teatre Nacional de Catalunya on es va celebrar la cimera i una hora abans de l’inici d’aquesta, per tal de presentar públicament el paquet de ·polítiques urgents·que exigeixen al Govern que apliqui per fer front a l’emergència climàtica i d’expressar el seu desacord per no haver estats convidats a la trobada. En aquest sentit, la portaveu de la Xarxa i membre d’Extinctions Rebellion Maria Serra, es va mostrar queixosa respecte a l’actitud del govern català que diu “vol silenciar la nostra veu, però no ho aconbseguirà. I per això som aquí”.

 [foto]

A l’exterior del TNC, a la plaça de les Arts, la Xarxa de moviments pel clima va presentar un document amb les 11 mesures que demanen al Govern que apliqui per fer front a l’emergècnia climàtiica i que segons el portaveu i membre de Fridays For Futur, Aitor Urruticoechea, no són més que les “directives que reclama les Nacions Unides, però aplicades a Catalunya”. 

Demandes dels moviments ecologistes i socials   
El document de la Xarxa de moviments pel clima que recull les 11 polítiques “urgents” per fer front a l’emergència climàtica a casa nostra comença amb una introducció sobre la responsabilitat de Catalunya en la crisi climàtica i el paper que ha de jugar, en el marc europeu, per afrontar el problema: “Catalunya és un país insert en el món Occidental, primer responsable de la crisi climàtica, ecològica i social. Una crisi sistèmica global que afecta la població mundial i especialment als països del sud i que és generat per un sistema ideològic i jurídic que sota el dogma del ¨creixement econòmic i del PIB¨ ve imposant un model econòmic injust i insostenible, en favor de certs poders econòmics fòssils a costa de la vulneració de drets humans, la generació de desigualtats i la destrucció de la vida en el planeta”

El comunicat continua dient que “ja hi ha alguns països capdavanters que han començat a qüestionar el dogma del creixement del PIB i esperem que Catalunya s’hi sumi i se centri en l’objectiu d’aconseguir el benestar de les generacions actuals i de les futures. La crisi climàtica ha esdevingut en emergència climàtica, amb efectes devastadors i que s’estan accelerant fins i tot abans del que els científics pronosticaven. Als efectes de l’escalfament global cal sumar l’elevada dependència dels combustibles fòssils (carbó, petroli i gas natural) i de l’energia nuclear del nostre país, que ens situa a les portes d’un escenari de crisi energètica d’enorme gravetat”.  

11 POLÍTIQUES URGENTS PER FER FRONT A L’EMERGÈNCIA CLIMÀTICA A CATALUNYA 

1. PORTS I AEROPORTS
Aturada immediata dels plans d’ampliació de l’activitat i de les infraestructures portuàries i aeroportuàries, així com de noves infraestructures viàries i de l’AVE (estació AVE a l’aeroport de Girona) per absorbir augments d’activitat. Elaboració d’un pla de reducció de línies de vols i rutes de transport marítim el 2023, prioritàriament vols curts i creuers, per complir amb els objectius climàtics l’any 2030.

2. MOBILITAT
Aturada immediata de les ampliacions viàries i implementació d’un sistema de peatge a les vies d’alta capacitat interurbana de Catalunya en combinació amb l’aplicació d’una taxa anticontaminació per accedir en vehicle privat amb baixa ocupació a la Zona de Baixes Emissions de Barcelona. Que la recaptació sigui destinada a augmentar el finançament del transport públic. NO a la proposta de tarifa plana anual per anomenada ¨vinyeta catalana¨, ni a falses solucions com a les polítiques de renovació de vehicles i el vehicle elèctric.

3. ENERGIA Implementar l’article 19 de política sectorial d’energia de la Llei 16/2017 de canvi climàtic amb l’objectiu d’arribar a reduir el consum final d’energia com a mínim un 32,5% i a incrementar fins a un 50% la procedència renovable del consum elèctric de Catalunya abans de 2030. Transitar cap a un model descentralitzat, basat en energies netes de proximitat a través de l’autoconsum i el desplegament de xarxes intel·ligents públiques i amb un sistema de tarifes que penalitzi el sobreconsum. Prioritzar dintre de l’estratègia SolarCat (Decret Llei 16/2019) aquells projectes que responguin a criteris de participació ciutadana vinculant, especialment de les afectades pel model (territori, pobresa energètica, treballadores del sector fòssil, etc), criteris d’economia social i solidària i de comunitats ciutadanes d’energia (Directives 2019/944 UE i 2018/2001 UE). Apostar per les comunitats energètiques locals. Pressió al Govern de l’estat espanyol per establir un pla de transició pel tancament de les nuclears no més enllà de 2027.

4. RESIDUS Prohibició de plàstics d’un sol ús. Obligatorietat de cobrir el 100% dels costos de recollida i gestió dels residus per part dels productors i implantació de sistemes de retorn d’envasos. Pla de tancament d’abocadors i plantes incineradores i moratòria a la tramitació de noves infraestructures d’incineració de residus. Prohibició incineració de residus orgànics i de tota exportació de residus a altres països.

5. SOBIRANIA ALIMENTÀRIA Reducció de la cabanya ramadera intensiva i impuls a un model de ramaderia extensiva basat en la capacitat de càrrega ambiental del territori (veure Article 14. d. Llei 16/2017 del canvi climàtic). Aprovar de forma immediata una moratòria en la construcció de granges de producció intensiva, incloses les llicències que s’han concedit els darrers anys de granges que encara no estan construïdes. Blindar el sòl agrícola encara existent. Aprovar una taxa catalana als aliments quilomètrics i als productes fitosanitaris nocius que internalitzi en el preu els impactes socioambientals negatius d’aquests productes i destini la recaptació al fons climàtic.

6. AIGUA Garantir la gestió pública amb control ciutadà en la totalitat del Cicle Integral Urbà de l’Aigua, com a forma de garantir el dret humà a l’aigua i la participació de la ciutadania en la presa de decisions. Cal recuperar les reserves naturals estratègiques de Catalunya (aqüífers i rius), així com prendre les mesures necessàries davant l’increment dels riscos per inundació, que cada vegada són més recurrents.

7. MEDI MARÍ Promoure la pesca de proximitat mantenint la pesquera litoral i d’encerclament dins dels límits de les capacitats de regeneració de les poblacions explotades. No donar nous permisos ni alta de vaixells ni noves activitats de pesca d’arrossegament i deixar extingir els permisos actuals fins a la total eliminació de la pesca d’arrossegament en totes les seves modalitats, litorals i de plataforma, a excepció de les pesqueres de talús, però ajustant l’esforç a les capacitats de regeneració de les seves poblacions sota criteris estrictament científics. Augmentar les reserves marines i zones de protecció de la biodiversitat, amb passadissos de connectivitat biològica.

8. INVERSIONS FÒSSILS Assegurar que tant l’Institut Català de Finances com les entitats financeres que col·laboren amb la Generalitat excloguin nous finançaments a tot el sector dels combustibles fòssils (petroli, gas i carbó) i eliminin progressivament aquest sector de la seva cartera fins a arribar a zero en els pròxims cinc anys, reportant anualment l’impacte climàtic segons les directrius de l’Autoritat Bancària Europea. Prioritzar la col·laboració amb la banca ètica. Convertir l’Institut Català de Finances en un veritable banc públic per a finançar la transició a una economia de proximitat ambiental i socialment sostenible i incidir en altres nivells institucionals (Estatal, Europeu, etc.) per a la desinversió total en combustibles fòssils.

9. INFORMACIÓ I COMUNICACIÓ Implementar una política de comunicació i sensibilització per donar a l’emergència climàtica presència i rigor en la informació diària en els mitjans de comunicació. Aturar les actuals polítiques de suport i promoció institucional a les empreses d’energies fòssils, a la indústria del motor, a l’aviació i els creuers; via publicitat directa o indirecta mitjançant els canals de comunicació públics, actes institucionals o via subvencions a fires de congressos d’aquests sectors. Els canals de comunicació públics no haurien d’emetre cap publicitat procedent d’aquests sectors i el govern hauria d’assegurar que es compensarà la pèrdua d’ingressos amb diners públics.

10. EDUCACIÓ I FORMACIÓ Revisió del currículum actual perquè en un termini màxim de 3 anys el sistema educatiu afronti l’estat d’emergència climàtica i ecològica tant en l’ensenyament reglat com en els programes d’educació social, incorporant coneixements rigorosos sobre la gravetat del problema, les causes, les falses solucions i les polítiques urgents que cal engegar per fer front a la reducció dràstica d’emissions de GEH. Programes de formació continuada al professorat de primària, secundària, batxillerat, cicles i universitats. Cara el curs vinent i com primer pas, incloure l’assignatura d’emergència climàtica a les escoles de secundària i a les universitats de magisteri.

11. FONS CLIMÀTIC Aturar l’anunci de destinar part del Fons Climàtic creat per la Llei 16/2017, de l’1 d’agost, del canvi climàtic a ¨plans renove¨ de subvencions a la compra de vehicles privats en la Zona de Baixes Emissions de Barcelona. Cap destinació d’aquest fons a sectors de l’economia fòssil.

Els moviments, col·lectius i entitats signants del document i que treballen per la justícia climàtica presenten al Govern de Catalunya aquestes 11 polítiques urgents “per aconseguir un canvi de rumb en els creixents nivells d’emissions de GEH de Catalunya i que ens permeti assolir l’objectiu mínim del 40% de reducció d’emissions de GEH l’any 2030 en relació l’any base (1990), segons obliga el marc d’actuació de la UE i va aprovar el Parlament de Catalunya a la Llei 16/2017 de l’1 d’agost del canvi climàtic”. El document diu que es tracta de “demandes concretes que hem prioritzat entre d’altres i que els moviments i plataformes venen reclamant, en funció de la seva urgència i el seu impacte important en la reducció d’emissions i la generació de condicions per fer habitable la vida en el nostre país”.