L'estudi revela que papallones i ocells es mouen cap al nord a ritmes diferents. Els ocells es troben 212 km allunyats de les seves àrees climàtiques òptimes i les papallones ho estan uns 135 km. Per això, moltes espècies que abans convivien en un mateix espai ara ja no coincideixen i els ecosistemes europeus canvien a velocitats mai vistes

Aquest fet ha provocat un deute climàtic que posa en perilaquestes comunitats. A l'article, hi han participat, el Dr. Lluís Brotons, investigador del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya i el Dr. Constantí Stefanescu, investigador del Museu de Granollers de Ciències Naturals, ambdós investigadors associats del CREAF, juntament amb el Dr. Sergi Herrando, investigador de l'Institut Català d'Ornitologia. Els resultats de l'estudi mostren que, entre el 1.990 i el 2.008, la temperatura mitjana europea s'ha desplaçat cap al nord 249 km. Per mantenir-se en unes condicions climàtiques semblants, les espècies s'haurien hagut de moure els mateixos kilòmetres, en el mateix període de temps. Tot i això, aquest estudi internacional revela que, en terme mitjà, les comunitats d'ocells, a Europa, s'haurien mogut cap el nord només 37 km, mentre que les papallones ho haurien fet 114 km. Per tant, els investigadors alerten que les aus i les papallones no estan seguint les passes del canvi climàtic a una velocitat suficient i que s'està acumulant un decalatge que els científics anomenen "deute climàtic".

El deute climàtic és diferent en ocells que en papallones i aquest fet podria tenir conseqüències molt greus pel funcionaments del ecosistemes. Per exemple, moltes comunitats d'ocells i papallones que abans convivien en un mateix hàbitat ara ja no coincideixen. Cal pensar que molts ocells s'alimenten d'erugues de papallones, i això podria repercutir en una menor disponibilitat de recursos per a un bon nombre d'espècies.

"L'estudi demostra que el deute climàtic és més gran en ocells que en papallones, i això pot donar lloc a desajustaments en les relacions tròfiques que s'estableixen entre ambdós grups. A més, tant els ocells com les papallones europees viuen cada cop més allunyats de les seves àrees climàtiques òptimes i, per tant, sota un estrès tèrmic que les fa cada cop més vulnerables a possibles amenaces", apunta el Dr. Stefanescu, un dels investigadors del projecte. Per dur a terme aquest estudi, els investigadors han calculat la temperatura mitjana on viu cada espècie i, a partir d'aquest valor específic i de les dades dels seguiments d'ocells i papallones, la temperatura associada a cada comunitat, anomenada CTI (Community Temperature Index). Analitzant el valor del CTI per a més de 10.000 àrees de mostreig de biodiversitat, des d'Escandinàvia a la conca Mediterrània, s'ha observat que aquest índex ha augmentat en el període 1.990-2.008 en una magnitud equivalent a uns desplaçaments cap el nord molt sorprenents. Això no només s'explica per l'arribada de noves espècies, sinó també per canvis en l'abundància de les poblacions, d'acord amb els òptims tèrmics de cada espècie.



 

Article: MónSOStenible
Font: CREAF