Others languages Bandera anglesa
Français
Deutsch
Español
English
Italiano
Português
Galego
Japanese
Àrab
Chinese

Actualitat

Diumenge, 20 de desembre del 2020

Les ciutats reclamen més recursos per a la transició energètica i més reconeixement de cara al desenvolupament de les comunitats energètiques

Viladecans, a través del Consorci Vilawatt, i el Prat han estat els municipis impulsors de la resposta conjunta que més de 50 ajuntaments han fet a la consulta pública plantejada pel Ministeri de Transició Ecològica i Repte Democràtic, la finalitat de la qual era recollir l'opinió de col·lectius i entitats interessades, administracions i agents potencialment involucrats en el desenvolupament de comunitats energètiques, per a la transposició a l'ordenament jurídic espanyol de les directrius europees del mercat interior de l'electricitat i d'energies renovables. Aquestes directives estableixen que els països de la Unió Europea han de garantir en el seu ordenament estatal el dret a produir, consumir, emmagatzemar i vendre la pròpia energia renovable de la ciutadania. S'hi estableixen dos models de comunitats locals d'energia: la Comunitat d'energies renovables i la Comunitat ciutadana d'energia.
Una cinquantena d'ajuntaments han presentat al·legacions conjuntes a la consulta pública que va obrir el Ministeri de Transició Ecològica i Repte Democràtic del Govern sobre la composició i gestió de les comunitats energètiques. Hi reivindiquen mecanismes senzills i unificats per a la seva tramitació, recursos i eines per impulsar-les, capacitat de participació directa en les normes que els afecten, que les comunitats energètiques puguin facilitar el bo social i un sistema de governança de l'energia més democràtic, en oposició a l'actual.
Les al·legacions reclamen disposar d'un escenari ambiciós de gestió ciutadana i municipalista de l'energia, alhora que pretenen donar totes les garanties perquè les comunitats energètiques operin sense afectar la seguretat del sector elèctric. 



Millorar l'accés a l'energia a través de les comunitats energètiques 



Crear comunitats energètiques és una de les línies que l'Ajuntament està treballant dins del Consorci Vilawatt, amb l'objectiu de convertir Viladecans en una comunitat energètica, que permeti una governança realment democràtica i sostenible de l'energia. Dues de les reivindicacions incloses són que les comunitats energètiques puguin estendre les experiències d'autoconsum més enllà de la limitació actual dels 500 metres i que puguin operar en xarxa de mitja tensió, permetent estratègies de producció cooperativa municipal. 



Per tal de millorar l'accés a l'energia per a la població en situació de vulnerabilitat, els ajuntaments proposen que les comunitats energètiques puguin facilitar el bo social o els ajuts que hi hagi en matèria de pobresa energètica, igual que haurien de poder fer-ho totes les comercialitzadores i no només les de referència. 



Es proposa també crear marcs locals d'intervenció que permetrien fer de l'energia un vector de transformació de la ciutat, seguint els objectius del Vilawatt. També es preveu que les comunitats energètiques puguin operar com a subministradores, tal com planteja la directiva, complint una sèrie de requisits i amb menys exigències normatives que les que es contemplen per a les comercialitzadores d'àmbit estatal. 



Al seu torn, aquestes comunitats podran operar a la xarxa de distribució, tal com planteja la directiva. Perquè aquesta operació es doni amb totes les garanties, s'entén que s'hauria de fer de la mà d'una distribuïdora. Això podria afegir un dinamisme econòmic local, com el que està provocant a Alemanya i a altres països, que reportaria beneficis per al municipi, els seus veïns i veïnes i per al teixit comercial i industrial.

Algunes de les propostes incloses en les quinze pàgines d'al·legacions municipals s'inspiren en iniciatives existents en altres països de la Unió Europea, que, o bé ja han transposat aquestes directives, o bé han avançat en la creació de comunitats energètiques sense disposar d'un articulat concret. Es plantegen propostes ja existents a Alemanya, Portugal, Irlanda o Polònia. Les capacitats i requisits que s'estableixin ara en la transposició de les directives determinaran la utilitat d'aquestes comunitats energètiques i la seva capacitat de transformar l'actual model energètic oligopòlic, controlat i gestionat per un petit nombre de grans empreses, en un model distribuït, en què l'energia pugui ser gestionada per un teixit social, administratiu i empresarial divers i local. 



Les al·legacions han estat subscrites pels següents 50 municipis i entitats locals:

Els ajuntaments d'Alcorcón, Argençola, Barberà del Vallès, Barcelona, Cadis, Calvià, Conil de la Frontera, el Prat, Flix, Fuentecantos, Girona, Granollers, La Palma, Manzanares del Real, Lladurs, Lleida, Los Palacios y Villafranca, Montcada i Reixac, Montornès, Mont-Roig del Camp, Navàs, Olost de Lluçanès, Palma de Mallorca, Pamplona, Rivas Vaciamadrid, Ronda, Rubí, Sant Boi de Llobregat, Sant Cugat del Vallès, Sant Feliu de Llobregat, Sant Martí de Tous, Sant Pere de Torelló, Santa Coloma de Gramenet, Senán, Terrassa, Tibias, Torrebesses, Vacarisses, València, Viladecans, àrea metropolitana de Barcelona, Agència d'Energia de Barcelona, Associació de Micropobles, Asociación Nacional de Autoconsumidores (ANA), ITC-Instituto Tecnológico Canario, EnergÉtica coop, cooperativa de Palencia, Enercoop, cooperativa elèctrica de Crevillent, Vergy, comunidad energética i Diputació de Barcelona.

 

 

 

Article: MónSOStenible

Comparteix aquesta notícia

Eco PDF e-mail Twitter Facebook